Els estudis de les restes fòssils suggereixen que els ibèrics actuals no procedeixen genèticament d'aquests grups. | És la primera vegada que es recupera genoma humà del Mesolític i és el més antic de la Prehistòria, superant Ötzi en 1.700 anys | Els individus van ser descoberts al jaciment lleonès La Braña-Arintero
Madrid. Un equip de científics dirigit per l'investigador del CSIC Carles Lalueza-Fox, de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) ha recuperat per primera vegada part del genoma de dos individus que van viure durant el Mesolític, fa 7.000 anys. Les restes procedeixen del jaciment de la Braña-Arintero, ubicat a Valdelugueros (Lleó). Els resultats de l'estudi, que es publiquen a la revista Current Biology, assenyalen que les poblacions ibèriques actuals no procedeixen genèticament de aquests grups.
El Mesolític, emmarcat entre el Paleolític i el Neolític, es caracteritza per l'arribada de l'agricultura, procedent del Pròxim Orient. El genoma trobat és, per tant, el més antic de la Prehistòria, i supera Ötzi, l'Home de Gel, en 1.700 anys.
Els investigadors han recuperat així mateix el genoma mitocondrial complet d'un dels individus, amb el qual s'ha determinat que durant el Mesolític les poblacions europees eren molt uniformes genèticament. "Aquests caçadors-recol·lectors compartien hàbits nòmades i tenien un origen comú. Malgrat la seva distància geogràfica, individus de les regions que corresponen en l'actualitat a Anglaterra, Alemanya, Lituània, Polònia i Espanya, compartien el mateix llinatge mitocondrial ", detalla Carles Lalueza-Fox, l'Institut de Biologia Evolutiva, centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra.
Les dades genòmiques, que representen el 1,34% i el 0,5% del total del genoma dels dos individus, mostren que no estan directament relacionats amb les poblacions actuals de la Península Ibèrica. Els ibèrics del Mesolític es trobaven més a prop de les poblacions actuals del nord d'Europa, que podrien haver assimilat part del llegat genètic d'aquests caçadors-recol·lectors.
El jaciment de la Braña-Arintero va ser descobert de forma casual el 2006. L’arqueòleg de la Junta de Castella i Lleó juliol Manuel Vidal Encinas, que també participa en l'estudi, ho va excavar posteriorment. La cova, per la seva localització en una zona freda i muntanyosa, és un lloc propici per a la bona conservació de l'ADN dels dos individus descoberts en el seu interior.
Les restes més antigues de la Prehistòria
Fins ara, només disposàvem d'un genoma de la prehistòria europea, el de Ötzi [batejat també com l'Home del Gel], del Neolític. La seva mòmia, pertanyent a un home que va viure fa 5.300 anys, va ser descoberta en els Alps del Tirol, a la frontera entre Àustria i Itàlia. La Braña-Arintero ofereix una oportunitat única d'obtenir genomes anteriors al neolític ", destaca l'investigador del CSIC.
Segons assenyala Lalueza-Fox, aquest és un primer resultat, ja que la intenció de l'equip és recuperar el genoma complet d'aquests individus i comparar-lo amb el de l'ésser humà modern. "L'arribada del Neolític va comportar un reemplaçament de poblacions i va poder provocar canvis genètics en gens associats a noves malalties infeccioses i en gens metabòlics lligats als canvis en la dieta, per la qual cosa la informació que aporti aquest genoma serà molt important", avança l’investigador del CSIC.
Sánchez-Quinto et al., Genomic Affinities of Two 7,000-Year-Old Iberian Hunter-Gatherers, Current Biology (2012), http://dx.doi.org/10.1016/j.cub.2012.06.005