Combina les dades de satèl·lits i sensors de la ESA i la NASA. La informació obtinguda permet avaluar el risc d'incendis en zones concretes o preveure la productivitat dels camps
El satèl·lit SMOS de l’Agència Espacial Europea, llançat a finals de 2009, proporciona regularment informació de la humitat del sòl quan sobrevola els continents i de la salinitat superficial sobre els oceans. Es la primera vegada que una missió espacial ofereix aquest tipus d’informació, de vital importància per millorar els nostres coneixements del cicle de l’aigua a la Terra i de l’evolució del clima. Tot i així, cal notar que la petjada del sensor (50 km en promig) és massa grollera per a aplicacions a escala regional, on una resolució d’1 a 10 km seria necessària.
Al Centre Expert SMOS a Barcelona (BEC), una iniciativa conjunta del CSIC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), han desenvolupat un mètode per integrar les dades que es reben del satèl·lit SMOS (acurades però amb baixa resolució espacial) amb altres de sensors de més alta resolució que proporcionen informació de vegetació i temperatura del sòl per generar mapes d’humitat amb una resolució de només 1 km. Tot i ser un producte experimental, i per tant en procés de millora, ja es pot utilitzar en determinades zones.
Els mapes d’humitat permeten usos diversos, com conèixer el contingut d’aigua útil al sòl per les plantes i preveure la productivitat dels camps, o avaluar el risc d’incendis en zones concretes i per tant, poder prendre mesures preventives (neteja dels boscos o crear tallafocs) de forma més dirigida i eficaç. En aquests moments, el Centre Expert SMOS Barcelona té capacitat per obtenir cada 3 dies un mapa d’humitat de la península ibèrica.
“Pensem”, diu la Maria Piles, investigadora de la UPC i del Centre Expert SMOS Barcelona, “que aquest producte d'alta resolució espacial i temporal pot ser molt útil per fer un seguiment de les condicions de sequera d’aquest hivern. I estem en disposició de fer-los arribar als mitjans de comunicació que hi estiguin interessats”. Encara que al BEC estan fent mapes d’humitat de la península, poden fer-los de qualsevol regió del món. També han començat els estudis per investigar el risc d'incendis forestals a partir d’aquests mapes d'humitat.
Tot i que el satèl·lit funciona a una freqüència restringida per a la recerca científica, en algunes zones com els Balcans i la Xina les dades estan afectades per interferències d'emissions que en teoria estan prohibides, a vegades degudes a radars militars. Els investigadors expliquen que “gràcies als esforços de l'Agència Espacial Europea, més de 100 d'aquestes fonts d'interferència ja han estat apagades o s’han desplaçat a altres freqüències, tot i que hi ha zones encara molt afectades”.
Investigadors de contacte per la distribució de les imatges dels mapes:
Jordi Font:
Maria Piles:
Pàgina web del Centre Expert SMOS de Barcelona:
http://www.smos-bec.icm.csic.es/smos_bec