Un estudi demostra que les aus marines dispersen paràsits a grans distàncies de forma molt freqüent
Per la seva capacitat de desplaçar-se a grans distàncies, les aus marines juguen un important paper en la dispersió i biodiversitat dels seus paràsits i també dels agents infecciosos que aquests puguin transmetre.
Així ho revela una investigació liderada per Elena Gómez-Díaz, de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), que s'ha publicat a la revista Biology Letters. Els investigadors han analitzat la diversitat genètica d'una espècie de paparra (Ornithodoros capensis) en diverses espècies d'aus marines, entre elles el mascarell bru i la baldriga de Cap Verd, en diverses illes de l'arxipèlag de Cap Verd.
En el treball també han participat investigadors de la Universitat de Barcelona, de la Universitat de Queen's (Canadà) i del CNRS (Centre National de la Recherche Scientifique) a França.
Coexisteixen llinatges genètics molt distants
Aquesta investigació ha trobat que en l'Arxipèlag de Cap Verd coexisteixen múltiples llinatges genètics d'aquesta espècie de paparra. Aquests llinatges de Cap Verd són, a més, genèticament molt diferents entre si. Però comparteixen certa similitud genètica amb paparres que provenen d'illes molt distants del planeta a l'Índic, el Pacífic i l'Atlàntic.
La hipòtesi dels investigadors és que aquesta diversitat genètica no es pot haver generat per evolució dins de les illes a partir d'un únic llinatge de paparra original sinó que ha d'haver estat el resultat de diversos esdeveniments de colonització independents mediats pels seus hostes, les aus marines.
Un aspecte que reforça aquesta hipòtesi és que, segons han descobert els investigadors, els diferents llinatges de paparra no es distribueixen de forma uniforme en les diferents espècies d'aus sinó que mostren especificitat d'hoste, és a dir, cada espècie d'au està parasitada per un llinatge de paparra particular. Això indica, tal com explica Elena Gómez-Diaz, investigadora de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), "que la relació entre el paràsit i l'hoste probablement s'hagi produït en les poblacions d'origen i abans de la colonització de les illes".
Les aus joves transporten paràsits d'origen més distant
Un altre resultat sorprenent de l'article té a veure amb els grans desplaçaments migratoris d'aquestes aus i la seva fidelitat als llocs de cria.
Segons han mostrat estudis recents, tant la baldriga de Cap Verd com el mascarell bru són capaços de desplaçar-se a grans distàncies. En el cas de la baldriga de Cap Verd, durant la migració es desplaça entre l’Arxipèlag de Cap Verd, que està davant de les costes del Senegal, i la costa del Brasil, creuant tot l'Atlàntic en els dos sentits.
Tanmateix, en l'època de cria aquestes aus són fidels i tornen a les mateixes illes per establir els seus nius. El resultat d'aquesta fidelitat és "certa estructuració genètica en les aus, de manera que les poblacions de l'Atlàntic són genèticament molt diferents a les del Pacífic i Índic". Això contradiu d'alguna manera el fet que puguin transportar paparres entre illes tan distants.
"Creiem", diu Elena Gómez, "que són les aus immadures, d'un comportament més erràtic en els seus moviments i que no es reprodueixen, les responsables del transport d'aquests llinatges de paparra d'orígens molt distants a l'arxipèlag".
L'estudi demostra que les aus marines dispersen paràsits a grans distàncies de forma molt freqüent. Encara que l'espècie de paparra Ornithodoros capensis no és, que se sàpiga, portadora de cap malaltia, l'estudi posa de manifest la influència d'aus migratòries per dispersar patògens i alterar l'ecologia evolutiva i epidemiologia d'aquests organismes.
Article de referència:
Trans-oceanic host dispersal explains high seabird tick diversity on Cape Verde islands, E. Gómez-Díaz, J. A. Morris-Pocock, J. González-Solís and K. D. McCoy. Biology Letters doi: 10.1098/rsbl.2012.0179