Investigadors del CSIC participen en aquest projecte internacional, coordinat per la Universitat Autònoma de Barcelona. Els científics han descobert la presència extensiva de petits residus plàstics en alta mar, així com grans i inesperades concentracions de
meduses.
Un equip d'investigadors internacionals del projecte MedSeA, coordinat per Patrizia Ziveri, de la Universitat de Barcelona, en col·laboració amb con l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) del CSIC, de l’Institut de Cièncias del Mar (ICM) del CSIC, de la Universitat de Cadis, MedSeA partners, IEO, i el programa internacional GEOTRACES, acaben de tornar d'un creuer científic per la Mediterrània per realitzar un sondeig de les condicions actuals del mar Mediterrani en relació amb les elevades concentracions de CO2 atmosfèriques, així com per detectar altres impactes antropogènics en l'oceà, com la distribució de microplàstics. Per a tal fi, els investigadors han recollit mostres d'aigua tant superficials com profundes per analitzar la concentració de CO2 i d'altres compostos químics en l'aigua, i el seu impacte sobre determinats organismes i sobre els processos biogeoquímics.
El mostreig ha inclòs col·lectors d'aerosols, recol•lectors de plàncton, així com sistemes per obtenir mostres detallades de columnes d'aigua i de sediments, per a l'anàlisi d'isòtops radioactius naturals i artificials, aixó com d'elements traça (presents en quantitats molt petites) dissolts en l' aigua del mar. Quatre robots marins carregats amb sensors en miniatura han estat llançats en diversos punts de la Mediterrània per continuar amb les observacions dels paràmetres marins (temperatura, nutrients, salinitat, clorofil•la, etc.) al llarg dels propers mesos.
Entre les primeres troballes d'aquesta campanya, els investigadors los investigadors de l’IMEDEA destaquen la presència extensiva de petits residus plàstics surant mar endins. Es tracta de la primera vegada que s'ha realitzat un sondeig d'aquest tipus de residus a escala de tota la conca Mediterrània, i el resultat ha sorprès els investigadors, en trobar micro-plàstics de forma generalitzada en zones molt allunyades de la costa.
Un altre dels resultats del creuer científic ha estat l'observació de grans concentracions de meduses a alta mar. L’equip de l’Institut de Ciències del Mar (CSIC) ha realitzat mostrejos de meduses amb diferents metodologies per estudiar la seva distribució de la forma més precisa possible. Aquesta campanya ha permès per primera vegada comptar amb mostres a escala mediterrània. A la conca oest els investigadors han trobat grans quantitats de les espècies de medusa Pelagia noctiluca (medusa luminiscent o clavell) i del pòlip Velella velella (vela de mar o vela porpra). Les dades obtingudes permetran avançar en l'estudi de les causes d'aquestes proliferacions i poder determinar si són d'origen antropogènic. En l'actualitat hi ha molta especulació sobre el tema i s'esmenta a la literatura científica com a causes més probables d'aquestes grans concentracions de meduses l'absència de depredadors, a causa de la sobrepesca, i l'augment de la temperatura mitjana del mar. No obstant això calen estudis per confirmar o descartar aquestes tendències. En aquest sentit aquesta campanya és de gran importància.
El projecte europeu MedSeA
MedSeA, coordinat per la investigadora de l'ICTA-UAB Patrizia Ziveri, és un projecte cofinançat pel 7è Programa Marc de la Unió Europea i el Ministeri d'Economia i Competitivitat (MINECO) que realitza una prospecció dels canvis químics, climàtics i biològics que tenen lloc a la Mediterrània a causa de l'augment del diòxid de carboni (CO2), amb especial atenció a l'impacte de l'acidificació sobre els organismes marins, i estudiarà també les conseqüències socioeconòmiques d'aquests canvis. Les investigacions es porten a terme de manera interdisciplinària, amb la participació de químics, biòlegs, ecòlegs i economistes, i proporcionen noves dades i valoracions sobre les respostes dels ecosistemes marins mediterranis a l'acidificació, així com un mapa de les zones més vulnerables. Els resultats ajudaran a millorar els models oceanogràfics actuals i permetran desenvolupar estratègies polítiques regionals per mitigar el seu efecte.
L'acidificació de l'oceà
L'acidificació de l'oceà és un terme utilitzat per descriure l'actual disminució del pH de l'oceà a causa de les emissions de CO2 d'origen humà, com per exemple per l'ús de combustibles fòssils i la producció de ciment. Aquest és el primer esforç conjunt per estudiar l'impacte de l'acidificació i del canvi climàtic en els ecosistemes mediterranis, la qual cosa és fonamental per a les condicions socials i econòmiques de molts milions de persones que viuen en les seves costes i que visiten cada any la regió.
En els últims anys el tema de l'acidificació de l'oceà ha escalat ràpidament posicions en les agendes polítiques, econòmiques i socials i el seu estudi és especialment pertinent quan s'investiga en combinació amb altres pressions sobre el medi ambient marí, com la temperatura, la sobrepesca, les espècies invasives i la desoxigenació. El marMediterrani és d'especial interès per investigar l'acidificació de l'oceà a causa de que és un mar complex, semi-tancat i amb una alta variabilitat mediambiental.
El vaixell oceanogràfic Ángeles Alvariño
El creuer oceanogràfic es porta a terme a bord del vaixell científic Ángeles Alvariño, de l'Instituto Español de Oceanografía (IEO), en col·laboració amb la Unidad de Tecnologia Marina (UTM) del CSIC i amb finançament del fons FEDER. La posició del creuer Ángeles Alvariño es pot seguir en temps real al web de trànsit marí vaixell. El vaixell ha finalitzat un creuer de dues etapes iniciat el passat 2 de maig, de Cadis a Heraklion (Creta) i de tornada cap a Barcelona. Aquesta mateixa tarda ha partit cap a Cadis.
Projecto MEDSEA: http://www.medsea-project.eu
Bloc del creuer MEDSEA: http://medseaoceancruise.wordpress.com
Programa GEOTRACES: http://www.geotraces.org