Més de 1.200 quilòmetres de distància separen sis restes d'obsidiana, trobades en jaciments neolítics de la Península Ibèrica, del seu lloc d'origen.
Un equip liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha determinat que aquestes peces procedeixen de l'illa de Sardenya, en concret , d'una de les vessants del massís volcànic de Monte Arci . Es tracta de la màxima distància documentada fins a la data en el transport d'aquesta matèria primera, una roca volcànica negra utilitzada en l'elaboració d'eines a la Mediterrània occidental durant el Neolític.
Els investigadors han revisat totes les restes d'obsidiana recuperats fins a la data en jaciments neolítics de la Península. Les sis peces analitzades -cinc fulles i una matriu, la massa de matèria de la qual s'han extret les fulles- haurien guardat més relació amb el prestigi social dels seus amos que amb la finalitat per a la qual van ser elaborades, ja que van ser diposides en tombes individuals com a part de cinc aixovars funeraris fa 6.000 anys.
"L'estudi de les empremtes de desgast de les restes demostra la seva utilització en activitats quotidianes, així que no es tracta d'ofrenes funeràries produïdes ex professo . No obstant això, la raresa d'aquesta matèria primera en el context geogràfic que hem estudiat i la probable inaccessibilitat a aquests productes per a la major part de la societat els atorguen una singularitat específica" , explica Xavier Terradas , investigador del CSIC a la Institució Milà i Fontanals i un dels autors de l'estudi publicat a Journal of Archaeological Science.
Les sis restes analitzades procedeixen de cinc necròpolis situades a la província de Barcelona: Bòbila Padró - Can Tiana (Ripollet) , Bòbila Madurell (Sant Quirze del Vallès) , Can Gambús (Sabadell) , Mines de Gavà (Gavà) i La Serreta (Vilafranca del Penedès). Els sepulcres, situats a fosses excavades a terra, daten de l'època del Neolític Mitjà i es corresponen amb la "cultura dels sepulcres de fossa", que fa referència a l'abundància i l'espectacularitat dels seus aixovars.
Xarxes d'intercanvi
Els investigadors han emprat la fluorescència de raigs X i la tècnica LA- ICP - MS (Laser Ablation Inductively Coupled Plasma Mass Spectrometry) per rastrejar l'empremta química que relaciona l'obsidiana amb el seu lloc d'origen precís. "Aquest tipus de vidre volcànic negre va ser profusament explotat durant el Neolític. Les restes que hem analitzat van recórrer més de 1.200 quilòmetres, considerant que van ser transportats per mar al llarg de la costa sarda i corsa, ligur i provençal , arribant a sobrepassar els Pirineus, ja que és improbable una navegació a mar obert" , explica el investigador del CSIC.
Aquests grups neolítics van arribar a participar en veritables xarxes d'intercanvi de matèries , productes i idees mitjançant la difusió de productes locals , com els ornaments corporals elaborats amb variscita (un mineral de fosfat d’alumini) de les mines de Gavà o la sal del diapir de Cardona (Barcelona) .
Alhora, van rebre productes de fora, com els elaborats amb sílex beduliense d'origen provençal, destrals i aixes (un tipus específic de destral) de procedència alpina, així com altres artefactes tallats amb obsidiana.
"Totes aquestes restes són singulars per la raresa de les matèries amb què van ser elaborats , procedents de centenars de quilòmetres de distància i probablement no pas a l'abast de tota la població. Queda clar que ens trobem davant d' una sèrie de produccions artesanals especialitzades, amb un objectiu clarament dirigit cap a l'intercanvi, l'abast del qual manifesta al llarg d'un vast territori europeu" , conclou Terradas.
Les restes analitzades en l'estudi seran exposades del 18 al 30 de novembre a la Residència d'Investigadors (CSIC - Generalitat de Catalunya) a Barcelona.
Article de referència: Xavier Terradas, Bernard Gratuze, Josep Bosch, Roser Enrich, Xavier Esteve, F. Xavier Oms, Genís Ribé. Neolithic diffusion of obsidian in the western Mediterranean: new data from Iberia. Journal of Archaeological Science. http://dx.doi.org/10.1016/j.jas.2013.07.023.
Institució Milà i Fontanals (CSIC): http://www.imf.csic.es