“(Re)volució” és un cicle de conferències de divulgació científica dirigides als sectors de la investigació, l’educació i la innovació. Aborda algunes de les línies d’investigació de frontera en biologia evolutiva
Durant cinc setmanes, entre el 15 d’octubre i el 12 de novembre, investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC- UPF), reconeguts a nivell internacional, oferiran una xerrada cada dimarts a les 18 hores. D’aquesta manera els assistents podran adquirir coneixements tan diversos com la predicció del comportament de sistemes biològics, la diversitat de les papallones i la informació que aquestes ens aporten del canvi climàtic, l’origen de la multicel•lularitat, el paper dels gens en les nostres decisions o el passat de l’espècie humana a través del genoma.
“(Re)volució” està organitzat per l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) i compta amb el suport de la Fundación Botín. Hi col·laboren el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, la Universitat Pompeu Fabra i la plataforma de divulgació científica 'La Ciència Al Teu Món'.
Totes les conferències tenen lloc al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (Carrer Doctor Aiguader, 88).
Mes informació a la web: www.fronteresdelconeixement.cat
Programa:
Vides sintètiques: a les fronteres de l’evolució i la filosofia. Ricard Solé, investigador ICREA a l’Institut de Biologia Evolutiva, 15 d’octubre, 18.00 h
En les últimes dècades, els científics han estat capaços de recrear en ordinadors entitats tant diferents com cèl•lules, malalties, cervells o climes; tot això a la recerca de lleis que expliquin el seu funcionament. Avui, la capacitat per construir mons virtuals i fins i tot dissenyar al laboratori sistemes vius sintètics, obre la porta a la possibilitat d’esbrinar com es comporten, com es van formar i com evolucionaran. Això podria permetre predir, per exemple, la progressió d’un tumor o a quina velocitat es propagarà una determinada malaltia infecciosa a través de sistemes computacionals.
Papallones, la saviesa de la natura. Roger Vila, investigador del CSIC a l’ l’Institut de Biologia Evolutiva, 22 d’octubre, 18.00 h
Per conèixer més sobre la diversitat animal, els límits entre espècies i la seva antiguitat en Roger Vila i el seu equip s’han centrat en l’estudi de les papallones. Existeixen milers d’espècies d’aquests insectes i cadascuna té una història i una ecologia úniques. Com que són molt sensibles als canvis del seu entorn, també serveixen per detectar i entendre les alteracions del medi.
Descobrint el kit bàsic de la vida multicel•lular. Iñaki Ruiz-Trillo, investigador ICREA al l’Institut de Biologia Evolutiva, 29 d’octubre a les 18.00
Descobrir el “kit bàsic” de la multicel•lularitat permetrà desvelar com es va produir una de les transicions evolutives més importants de la història de la vida: l’increïble pas des d’organismes d’una única cèl·lula (unicel·lulars) a organismes tan complexos com els actuals animals –inclosos els humans-, formats per milions de cèl•lules (multicel•lulars).
Gens, diners i evolució?, a càrrec de Arcadi Navarro, director del grup de Genòmica Evolutiva (UPF), 5 de novembre a les 18.00h
Els genomes de les persones són molt diferents entre ells, i expliquen bona part de les variacions físiques humanes. Però què passa amb característiques menys evidents, com la presa de decisions en un context social? Hi ha diferències innates en les nostres tendències al risc? O en la forma de relacionar-nos amb els altres? A diferència del que s’ha defensat durant molt de temps, s’ha revelat que les decisions socio-econòmiques no només depenen de l’ambient sinó també del genoma. I ara se sap que els gens determinen la nostra manera d’actuar en el dia a dia d’una forma sorprenent.
El nostre passat a través del genoma, David Comas, investigador i vicedirector de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF). 12 de novembre, 18:00 h
És àmpliament acceptat que els humans tenen un origen comú a l’Àfrica però, en canvi, no hi ha acord sobre quina va ser la ruta migratòria dels primers humans fins arribar a poblar tot el món. L’estudi de la diversitat de l’ADN en poblacions de tot el planeta pot permetre esbrinar com van ser aquelles migracions atès que les poblacions més antigues tenen un genoma més divers que les més recents. D’aquesta forma es podran conèixer els viatges que van fer els nostres avantpassats per colonitzar el planeta i entendre les diferències observades actualment.