Mero, sard imperial i llobarro són les espècies més beneficiades per la protecció a la reserva marina de les illes Medes. Les espècies més vulnerables a la pesca requereixen d'un llarg temps de protecció total per recuperar-se. Si no s'assegura la protecció, la destrucció d'aquestes poblacions és qüestió d'uns pocs dies, diuen els científics.
Més de 25 anys després d’iniciar la protecció a la reserva marina de les illes Medes, les poblacions de nero, sard imperial i llobarro estan pràcticament recuperades, mentre que les del corball estan en fase d’estabilització i les del déntol encara creixen. Aquesta tendència es trenca en el cas de les orades, en declivi dins de l’àrea marina protegida, potser per l’efecte de la pesca en els límits de la reserva.
Aquestes són algunes conclusions del nou article, basat en un seguiment científic del 1992 al 2009 sobre espècies de peixos d’interès pesquer, publicat a la revista PLOS ONE i signat per Antoni García-Rubies, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, i Bernat Hereu i Miquel Zabala, del Departament d’Ecologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.
Aquest és un dels estudis més extensos en una àrea marina protegida de la costa mediterrània i se centra en sis espècies de peixos litorals: el nero (Epinephelus marginatus), el déntol (Dentex dentex), el llobarro (Dicentrarchus labrax), el sard imperial (Diplodus cervinus), el corball (Sciaena umbra) i l’orada (Sparus aurata).
Tal com apunta el professor Bernat Hereu, «es tracta de peixos que són bons indicadors de l’efecte reserva perquè són espècies vulnerables a la pesca professional i esportiva, de llarga vida i amb un hàbitat compartit, i a causa de la protecció, són més abundants dins que fora de l’àrea protegida».
El missatge d'aquest treball, apunta Antonio García- Rubies, és que «les espècies més vulnerables a la pesca requereixen d'un llarg temps de protecció total per recuperar-se. Si no s'assegura la protecció, la destrucció d'aquestes poblacions és qüestió d'uns pocs dies. La comparació entre les poblacions protegides amb les explotades ens dóna una idea de fins a quin punt es troben exhaurides les poblacions d'aquestes espècies en les zones obertes a la pesca. Conèixer aquestes dades hauria de servir a les administracions per seleccionar les millors zones marines per protegir.»
Article de referència: García-Rubies A, Hereu B, Zabala M (2013) Long-Term Recovery Patterns and Limited Spillover of Large Predatory Fish in a Mediterranean MPA. PLoS ONE 8(9): e73922. doi:10.1371/journal.pone.0073922 http://www.plosone.org/article/info%3Adoi%2F10.1371%2Fjournal.pone.0073922
Centro d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) http://www.ceab.csic.es
Departament d'Ecologia (UB): http://www.ub.edu/web/ub/es/universitat/campus_fac_dep/departaments/e/depecologia.html
Notícia a R+D CSIC: http://www.dicat.csic.es/rdcsic