Desxifrat el genoma complet de l'ADN recuperat d'una relíquia i atribuït al rei francès. En el treball han participat investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF).
Els resultats d'un estudi internacional en el qual ha participat el CSIC indiquen que l'ADN recuperat de l'interior d'una carbassa i que havia estat atribuït al rei francès Lluís XVI en realitat no pertany al monarca guillotinat el 1793. La seqüenciació del genoma complet apunta que les restes de sang corresponen a un home d'ulls marrons, en lloc de blaus com Lluís XVI, i de menor alçada. El treball ha estat publicat a la revista Scientific Reports.
"Quan es va desxifrar el cromosoma Y de tres Borbons vius i vam veure que no coincidia amb l'ADN recuperat de la carbassa al 2010, vam decidir seqüenciar el genoma complet i fer una interpretació funcional, per veure si el propietari de la sang podria ser realment Lluís XVI" , explica l'investigador del CSIC Carles Lalueza-Fox , de l'Institut de Biologia Evolutiva (centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra).
L'anàlisi funcional del genoma es va basar en dos punts principals, la línia genealògica i l'aspecte físic, i en tots dos el resultat va ser negatiu. Segons els registres històrics que es remunten als seus 16 rebesavis, Lluís XVI posseïa una línia genealògica molt heterogènia en la qual predominaven els ancestres centre-europeus, principalment originaris de la zona que avui és Alemanya i Polònia, mentre que el genoma recuperat a la carbassa pertany a un individu amb un clar component francès i italià. Pel que fa a l'aparença física, l'ADN seqüenciat apunta a una alçada mitjana a França en aquella època i ulls marrons, quan els retrats i els relats històrics descriuen a Lluís XVI com l'home més alt de la cort i amb els ulls blaus.
"Més enllà del fet anecdòtic de si l'ADN pertany o no a Lluís XVI, presentem aquí el primer genoma d'un període històric recent. Les tècniques emprades seran útils en els estudis forenses, on a més de recuperar uns marcadors genètics informatius, es podrà treballar amb genomes complets", afegeix Lalueza-Fox.
Segons les cròniques de l'època, van ser molts els ciutadans que van pujar al cadafal en què s'havia executat a Lluís XVI per mullar els seus mocadors en la sang del monarca i guardar així un record històric. El 2010, un estudi coordinat per Lalueza-Fox va analitzar la sang procedent d'un d'aquests mocadors, que havia tacat l'interior de la carbassa, decorada amb els retrats dels protagonistes de la Revolució Francesa, en què s'havia guardat. Aquell estudi va constatar que la sang pertanyia a un home europeu, el llinatge patern del qual era molt difícil de trobar en les bases de dades genètiques actuals.
Iñigo Olalde, Federico Sánchez-Quinto, Debayan Datta, Urko M. Marigorta, Charleston W. K. Chiang, Juan Antonio Rodríguez, Marcos Fernández-Callejo, Irene González, Magda Montfort, Laura Matas-Lalueza, Sergi Civit, Donata Luiselli, Philippe Charlier, Davide Pettener, Oscar Ramírez, Arcadi Navarro, Heinz Himmelbauer, Tomás Marquès-Bonet, Carles Lalueza-Fox. Genomic analysis of the blood attributed to Louis XVI (1754–1793), king of France. Scientific Reports. DOI: 10.1038/srep04666