Troben retardants de flama en ous d'aus de Doñana

Investigadors del CSIC analitzen ous que no han eclosionat de 14 espècies. El treball demostra que aquests contaminants es bioacumulen i biomagnifiquen. La cigonya blanca i l'arpella acumulen els nivells més alts d’aquests contaminants.

 

Exemplar adult de cigonya al niu. Imatge: Manuel Máñez /Estación Biológica de Doñana.

Un treball de l'Institut de Diagnòsi Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) i de l'Estació Biològica de Doñana (EBD), tots dos del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), ha trobat en ous d'aus d’aquest parc natural nivells considerables de retardants de flama (PBDE i declorans), compostos usats àmpliament en la indústria. És la primera vegada que s'analitzen aquests contaminants en ocells de Doñana. El treball es publica a la revista Environment International, en la seva versió avançada on-line.

Per a l'estudi, els científics han analitzat 115 ous que no han eclosionat (bé perquè no estaven fecundats o bé per altres raons), recol3lectats entre 2010 i 2012 de niuades de 14 espècies d’aus, entre elles rapinyaires com el milà negre o l'àguila calçada, camallargs (com la cigonya blanca i l'agró roig), aus marines (com la gavina riallera) i ànecs. Totes elles (veure llista sencera a sota) són aus residents a Doñana o migratòries que visiten anualment aquest parc natural.

Ethel Eljarrat, investigadora del CSIC a l'Institut de Diagnòsi Ambiental i Estudis de l'Aigua, a Barcelona, ha liderat el treball. Eljarrat destaca: "hem detectat tant els retardants de flama clàssics (els ja prohibits PBDE) com els emergents (els declorans), l'ús dels quals es va incrementar arran de la prohibició dels primers. Això demostra, que cal prestar més atenció als declorans, ja que tenen un comportament similar".

La investigadora explica que la detecció d'aquests compostos en ous d'un espai protegit com Doñana revela "fins a quin punt es dispersen en el medi ambient aquestes substàncies". Les femelles acumulen els contaminants i quan posen els ous "descarreguen una proporció equivalent de contaminants en cadascun d’ells [transmissió vertical]". Per això, aquest treball serveix per tenir una estimació del nivell de contaminants PBDE i declorans que tenen els pollets quan néixen.

Nivells més elevats a la cigonya blanca

Per espècies, els ous que tenen més nivells de PBDE són els de la cigonya blanca, seguits dels de l'arpella i el bernat pescaire. Els nivells més alts de declorans es troben a la cigonya blanca i l'arpella, seguits de la gavina riallera i el milà reial.

Un altre aspecte destacat és la biomagnificació dels contaminants, el que suposa que quan un predador caça i s'alimenta d'una presa, ingereix també els contaminants que s’hi acumulen. Per això, els animals que estan a la part alta de la cadena tròfica solen tenir majors nivells de contaminants. Fins ara se sabia que els PBDE es biomagnifiquen. Ara, aquest estudi demostra que el mateix succeix amb els declorans, el que suggereix que els problemes sobre el medi ambient i els éssers vius seran similars als provocats pels PBDE.

Els retardants de flama són compostos que s'afegeixen a tot tipus de productes, com roba, aparells electrònics, tapisseries o mobiliari, per evitar la seva inflamació. Els difenilèters prolibromats, coneguts com PBDE, es van començar a utilitzar als anys 70. Posteriorment, es va descobrir que són persistents, que s'acumulen en els éssers vius i poden alterar el seu sistema endocrí, amb efectes negatius sobre les hormones tiroïdals i en els sistemes reproductors. En les aus, s'ha vist que els PBDE afecten el gruix de la closca de l'ou, el que compromet la viabilitat del mateix (Kim J. Fernie et al. 2009). Els PBDE es van prohibir a Europa entre els anys 2004 i 2013.

En substitució dels PBDE, la indústria va incrementar l'ús d'altres compostos com els declorans, també persistents però dels quals encara no es coneixen els seus efectes biològics. Al contrari que els PBDE, hi ha molt poques dades dels declorans. En aus, hi ha un treball previ del mateix grup de recerca de l'IDAEA en què s'havien detectat en falcons pelegrins d'Espanya i del Canadà (Paula Guerra et al. 2011)..

Aquest treball s'ha realitzat en el marc del projecte IMPAR (Evaluación del impacto sobre la fauna del Parque Nacional de Doñana asociado al uso de nuevos contaminantes retardantes de llama), finançat per l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient.

Els ous analitzats en aquest estudi són de rapinyaires (milà negre, milà reial, arpella vulgar, àliga calçada, xoriguer, esparver d'espatlles negres i òliba), camallargs (capó reial, cigonya blanca i agró roig), aus marines (gavina vulgar, gavina capblanca, curroc) i ànecs (ànec griset).

Bioaccumulation and biomagnification of emerging and classical flame retardants in bird eggs of 14 species from Doñana Natural Space and surrounding areas (South-western Spain). E. Barón, M. Máñez, A.C. Andreu, F. Sergio, F. Hiraldo, E. Eljarrat, D. Barceló. http://dx.doi.org/10.1016/j.bbr.2011.03.031

FaLang translation system by Faboba