Organitzat per la Institució Milà i Fontanals del CSIC, analitzarà les històries de persones i entitats conegudes per la seva actuació humanitària. Es revisaran figures com Florence Nightingale; Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat d'Elna; el metge Nicasio Landa o el cònsol mexicà Gilberto Bosques a Marsella, entre d'altres
Enguany es compleixen setanta-cinc de la fi de la Guerra Civil Espanyola i de l'inici de la Segona Guerra Mundial. En aquest marc, se celebra a la Residència d'Investigadors el Seminari internacional "Ethos humanitari i guerra: raons i passions, ideologies i creences", organitzat per la Institució Milà i Fontanals del CSIC.
El cicle, que s'inaugura el proper de dilluns 19 maig 2014, de 17h a 20h, explora els mòbils del comportament humanitari en les dues guerres així com en altres conflictes violents de la segona meitat del segle XIX.
Entre les històries de persones i entitats que es recordaran, hi ha el metge militar i inspector de la Creu Roja espanyola Nicasio Landa en la Segona Guerra Carlista; el fisiòleg Walter B. Cannon durant la Guerra Civil espanyola; pioneres de la infermeria com Florence Nightingale, Mary Seacole, Hélene Pavlovna, Valérie de Gasparin, Dorothea Dix o Clara Barton, en la segona meitat del XIX; el metge Norman Bethune en la Primera Guerra Mundial, Guerra Civil espanyola i Segona Guerra Xinès-Japonesa; Elisabeth Eidenbenz, l'Associació d'Ajuda als Nens de la Guerra i la Maternitat d'Elna; i el cònsol mexicà Gilberto Bosques a Marsella, durant la Guerra Civil.
Cadascuna de les tres sessions del cicle (les tardes del 19 de maig, 26 de maig i 2 de juny) es tancarà amb la projecció de sengles documentals relacionats. L'assistència a aquests seminaris és oberta.
Jon Arrizabalaga, investigador del CSIC i coordinador del cicle, explica que "més enllà de les visions habituals que han circumscrit les idees humanitaristes l'àmbit transcendent de l'elecció moral i als processos de secularització d'Occident, en aquest seminari ens proposem preguntar-nos sobre les motivacions racionals i no racionals, i de les creences de tot tipus que van impulsar cap a aquest comportament".
L'explicació que s'ha tendit a donar a aquests comportaments humanitaris, aclareix Arrizabalaga, ha estat tradicionalment "molt abstracta i poc o gens històrica". El que persegueix el cicle és veure de més a prop aquests personatges, analitzar en quin entorn vivien i quins factors (educació, context i circumstàncies històriques) els van moure a la compassió activa cap al patiment aliè en diferents contextos bèl•lics.
El cicle està organitzat pel Grup d'Investigació «Cultura mèdica i científica: pràctiques, espais, objectes i intercanvis» de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, en el marc del projecte «Sanitat militar, medicina de guerra i humanitarisme a l'Espanya del segle XIX » (HAR2011-24134), finançat per la Direcció General de Recerca.
Compta amb la col•laboració de l'Observatori de Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH-UB), la Fundació Canadà i l'Ambaixada del Canadà a Espanya.
“Ethos humanitario y guerra: razones y pasiones, ideologías y creencias”:
http://www.residencia-investigadors.es/ca/activitats-destacades/-ethos-humanitari-i-guerra-raons-i-passions-ideologies-i-creences-664.htm
