Ho demostra un equip internacional d’arqueobotànics coordinats per Marco Madella, del grup de recerca CaSEs de la UPF i del CSIC, amb participació de la Institució Milá i Fontanals del CSIC, en un estudi que han publicat a PLOS One.
Es calcula que fa uns 10.500 anys, el conreu domèstic de cereals: blat (Triticum spp.) i ordi (Hordeum vulgare), principalment, es va propagar des del pròxim Orient cap a l’est (centre i sud d’Àsia) i cap a l’oest (Europa, conca mediterrània i nord d’Àfrica).
La comunitat científica creia que a l’Àfrica, a la regió del Sudan, els animals s’havien domesticat abans que els cereals. Ara, un treball demostra que, a la zona central del Sudan i Nubia, les comunitats conreaven blat i ordi fa 7.000 anys durant l’auge de la domesticació dels animals. L’estudi, publicat a PLOS One, està coordinat per Marco Madella, professor de investigación ICREA del Departament d’Humanitats de la UPF i del CSIC, i membre del grup de recerca Complexity and Socio-Ecological Dynamics (CaSEs), amb participació de Juan José Garcia Granero de la Institución Milá i Fontanals (CSIC), conjuntament amb investigadors provinents d’Alemanya, Itàlia i del Regne Unit.
La investigació es va dur a terme en dos cementiris prehistòrics africans: Ghaba (Sudan) i R12 (Nubia), excavats per membres del Centre d’Estudis Sudanesos i Subsaharians d’Itàlia, sota la direcció de la professora Donatella Usai.
Analitzant restes de plantes microscòpiques (fitòlits d’òpals i grans de midó) des de les foses i càlculs dentals (tosca o placa dental calcificada) de les dents dels esquelets de tombes datades del Neolític, l’equip ha estat capaç de trobar nova evidència científica de les primeres pràctiques agràries i la dieta antiga dels pobladors al llarg de la riba del Nil.
Una dieta que incloïa cereals i plantes salvatges
La recerca duta a terme per aquest estudi suggereix que el blat i l’ordi van ser una part important en la dieta conjuntament amb les plantes salvatges. Aquestes plantes salvatges provenien sobretot de les pastures de mill de la sabana de Ghaba, mentres que la zona R12 a Nubia era més àrida.
Madella, coordinador de l’estudi, ressalta un aspecte important trobat en aquesta recerca: “les estratègies d’explotació agrícola dels grups d’humans prehistòrics que van poblar la vall del Nil, estaven diversificades i implicaven conreus, recol•lecció de diferents plantes silvestres segons els grups s’ubiquessin en ambients desèrtics o semi-desèrtics”.
La recerca demostra que es van conrear cereals a la vall del Nil fa 7.000 anys (les plantes estan datades en 5.311 - 5.066 aC), molt abans del que s’havia suggerit, per persones semi-nòmades que molt probablement explotaven les aigües del Nil de manera similar a com ho van fer més tard els egipcis.
Les poblacions prehistòriques tenien coneixement del valor nutricional dels aliments
Els resultats mostren també que aquests grups humans tenien un coneixement profund del valor nutricional de les plantes silvestres que tenien al seu abast a la sabana en la qual vivien. L’aprofitament de les llavors de mill en aquella regió, molt possiblement venia de molt antic.
La domesticació de les pastures africanes (mill, sorgo) va esdevenir important a finals del primer mil•lenni abans de la nostra era i segueixen sent avui dia els principals cultius a tot el Sahel de l’Àfrica occidental i oriental a causa del seu valor nutricional.
Treball de referència:
Marco Madella, Juan José García-Granero, Welmoed A. Out, Philippa Ryan, Donatella Usai (2014), " Microbotanical Evidence of Domestic Cereals in Africa 7000 Years Ago ", PLOS One, 22 d'octubre,vol. 9 (10), DOI: 10.1371/journal.pone.0110177.