Un treball internacional amb participació del CSIC i de la Universitat de Barcelona mostra la dinàmica, factors i la implicació de la garota en la transformació dels boscos d'algues en autèntics blancalls submarins.
Les garotes són invertebrats que actuen com a agents modeladors de la riquesa biològica dels fons marins. Però una proliferació excessiva de garotes pot tenir un greu impacte ecològic ja que redueix la cobertura d’algues i limita la supervivència d’altres espècies marines. Determinar la dinàmica i els factors que transformen els boscos d’algues en autèntics blancalls submarins és l’objectiu d’un nou treball publicat a la revista Philosophical Transactions of the Royal Society B, en el que han participat els científics Enric Ballesteros i Emma Cebrian, del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, Joaquim Garrabou, de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, i Bernat Hereu i Mikel Zabala, del Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona, A més d’ells, també han participat investigadors de la Universitat de la Laguna i de diferents centres de recerca d’Austràlia, Canadà, Estats Units, Sudàfrica, Nova Zelanda, Japó, Xile i Noruega.
De les comunitats d’algues marines als blancalls
Les garotes o eriçons de mar són organismes clau en la dinàmica dels ecosistemes litorals. Tal com explica el professor de la Universitat de Barcelona Bernat Hereu, «les garotes estan en un nivell intermig en la xarxa tròfica doncs s’alimenten d’algues i són depredats per peixos (sards, orades, etc). En determinades situacions, encara no totalment compreses, el nombre de garotes es dispara fins a transformar els boscos d’algues en zones gairebé desèrtiques, els blancalls submarins, ambients arranats, poc productius i de baixa biodiversitat».
Quan el sistema ecològic es col·lapsa
Per desxifrar quines són les dinàmiques de transformació dels boscos als blancalls, els autors de l’article han aplicat un protocol comú d’estudi en 13 àrees marines temperades d’arreu el món. Tot indica que el procés no té un règim linial sinó que respon a canvis sobtats. «En un cert moment, el sistema es col·lapsa, canvia bruscament d’aspecte i hi ha una pèrdua important de biodiversitat. Aquests canvis, han d’abordar-se des de la teoria de canvi d’estats alternatius estables».
L’article confirma la hipòtesi que aquesta dinàmica de canvi és la mateixa en totes les àrees estudiades, tot i les particularitats de cada ecosistema. Segons els autors, una sèrie de mecanismes de retroalimentació mantenen l’estabilitat dels boscos marins al llarg del temps. Quan la densitat de garotes arriba a un valor crític, el sistema canvia bruscament i es converteix en blancall. La marxa enrera, però, no s’aconsegueix disminuint la densitat de garotes als valors que hi havia abans del col·lapse sinó que aquesta densitat ha d’ésser molt inferior. «Relativament baixes densitats de garotes que no afectarien a un bosc d’algues ben constituït són suficients per impossibilitar la recuperació del bosc un cop aquest s’ha convertit en blancall. I aquesta particularitat és comuna a tots els indrets estudiats, per la qual cosa podem afirmar que estem davant d’una regularitat intrínseca a tota aquesta mena d’ecosistemes», afirma Enric Ballesteros, professor d’investigació del CSIC i coautor de l’estudi.
Objectiu: recuperar la població d’algues marines
Les algues són espècies clau en els ecosistemes marins costaners ja que proporcionen refugi i aliment per a altres espècies marines. El fràgil equilibri entre boscos d’algues i blancalls sembla estar regulat per la densitat de predadors de garotes, inclosa la captura per al consum humà, el creixement i la quantitat d’algues en un bosc, i factors físics com les tempestes o la temperatura.
«També són determinants les espècies d’algues que hi ha en cada indret» subratlla Hereu. «Els processos biològics depenen sovint de l’ecologia de les algues i les condicions per potenciar la perdurabilitat i la capacitat de recuperació d’un sistema varien, per exemple, si les algues són perennes o estacionals. Aquí, a la Mediterrània, les algues del gènere Cystoseira eren abundants però han desaparegut de moltes àrees a causa de diferents pressions antròpiques. Com el seu potencial de dispersió és baix si volem recuperar aquests boscos un cop millorades les condicions ambientals haurem de fer actuacions concretes per a tornar a tenir boscos (replantacions, sembra) ja que per elles mateixes potser trigarien segles en refer-se».
Protegir la biodiversitat en els fons marins
Per contra, els factors que potencien la progressió dels blancalls marins són fenòmens com tempestes o canvis en la temperatura del mar -que poden afavorir la proliferació de garotes-, la disminució en la producció d’algues, l’efecte protector de les garotes adultes sobre la població més juvenil, i algunes intervencions humanes, com la pesca excessiva que extreu els depredadors de les garotes de l’ecosistema o afecten negativament la biodiversitat i la riquesa biològica associada als fons marins.
Els experts alerten que és bàsic conèixer quins són aquests factors clau per evitar el col·lapse dels sistemes naturals i evitar la destrucció d’aquests boscos algals, que són font de biodiversitat. «Prohibir la pesca no és suficient per recuperar aquests hàbitats marins. Si volem restaurar els blancalls i recuperar els boscos d’algues, podem actuar directament sobre les poblacions de garotes o bé fer una gestió activa sobre les algues per accelerar el procés», clou Hereu.
Les imatges que il·lustren aquesta notícia van ser preses a la reserva marina de Scandola, Còrsega, on l'equip del CEAB-CSIC porta 20 anys estudiant les interaccions entre algues i garotes. Part de les dades obtingudes en aquest indret s'han utilitzat per al treball.
Treball de referència:
Ling SD et al. 2015 Global regime shift dynamics of catastrophic sea urchin overgrazing. Phil. Trans. R. Soc. B 370: 20130269.
http://dx.doi.org/10.1098/rstb.2013.0269
Video de l'IMAS (Institute for Marine and Antarctic Studies) en relació a aquest estudi. https://www.youtube.com/watch?v=Kz7PsYchLe8&list=UU6o77xh4tpjOql6ZAG5Q42g