La seva probabilitat d'extinció és quatre vegades més gran que la dels peixos que s'alimenten d'algues i estan en el nivell més baix de la cadena tròfica.
- Científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes del CSIC mostren com es recupera un escull de corall al llarg de deu anys i després d'un esdeveniment de mortalitat en massa.
- El treball, publicat a Ecology Letters, obté una sèrie de patrons quantitatius que poden servir per a futures prediccions de recuperació d'ecosistemes després de pertorbacions de tota mena.
El 1998, el fenomen 'El Niño' va provocar augments de temperatura en regions del Pacífic i, al seu torn, el blanquejament i episodis de mortalitat massiva en els esculls de corall. Molts d’aquests coralls, molt sensibles a la temperatura, van perdre les zooxantel•les (algues simbionts microscòpiques que viuen en els seus teixits), quedant completament blancs. Això va afectar a tot l'ecosistema: l'espai que els corals van alliberar, va ser ocupat per altres algues; al seu torn, els peixos herbívors que s'alimenten d'algues, van créixer desmesuradament, mentre que els peixos coral·lívors desapareixien, portant a l'extinció a altres espècies de peixos que s'alimenten d'ells. Tota la comunitat es va veure seriosament afectada.
Com es recupera un escull de corall d'un esdeveniment així? Ara, una investigació liderada per David Alonso, científic Ramon i Cajal del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, ha quantificat de forma detallada, fent ús de la teoria de biogeografia d'illes (MacArthur and Wilson, 1967) el procés de reorganització i recuperació de les comunitats de peixos d'un d'aquests esculls de corall, a les illes Lacadivas (Índia), afectats per l'esdeveniment de 1998.
Amb mostrejos que cobreixen una dècada, els investigadors han pogut quantificar com evoluciona la recuperació d'un escull de coral, i quina probabilitat d'extinció i de colonització tenen les espècies en cada nivell tròfic. Els científics han obtingut una sèrie de patrons que pot servir en el futur per elaborar prediccions sobre com es poden reorganitzar i recuperar les comunitats ecològiques després d'un esdeveniment de mortalitat massiva.
El treball, publicat a Ecology Letters, és un dels poquíssims exemples en què s'ha comptat amb dades que cobreixen tants anys i s'ha fet un seguiment tan detallat en un ecosistema que no està exposat a la pressió humana. Això ha estat possible, explica David Alonso, perquè "hem comptat amb les dades que va recollir anualment, amb extraordinari detall, entre el 2000 i el 2003, el científic Rohan Arthur, investigador de la Nature Conservation Foundation de Mysore (Índia), coautor del treball, director del projecte de seguiment integral dels esculls de coral de les Illes Lacadivas i també investigador associat del CEAB-CSIC. Posteriorment, els autors d'aquest treball van tornar a prendre mostres en els mateixos esculls el 2010 i el 2011.
Peixos de nivells tròfics superiors, els més vulnerables
Per a l'estudi, els investigadors han analitzat les poblacions de peixos no per espècies sinó pel lloc que ocupen en la cadena tròfica: els peixos herbívors, que s'alimenten d'algues; els peixos omnívors; els que s'alimenten de corall (coral·lívors); els peixos que mengen zooplàncton; els que mengen micro-invertebrats; els que mengen macro-invertebrats; i els que mengen altres peixos (piscívors) i que ocupen el nivell més alt en la cadena tròfica.
Una de les conclusions rellevants és que aquests últims, els peixos situats a la part alta de la cadena tròfica, són extremadament vulnerables a alteracions, fins i tot quan no hi ha la pressió humana, com la pesca, i tenen en conseqüència una probabilitat d'extinció fins a quatre vegades més gran que els peixos herbívors. "El fet que triguin més a créixer ia arribar a la maduresa reproductora, que posin menys ous, així com altres característiques del seu cicle vital, poden explicar aquesta extrema vulnerabilitat", explica David Alonso. A l'altre extrem, els peixos amb menor probabilitat d'extinció, són els que s'alimenten d'algues, i que estan en el nivell inferior de la cadena tròfica.
En el treball també han participat l'estudiant Aleix Pinyol-Gallemí, actualment seguint estudis de màster a Dinamarca, i la científica titular Teresa Alcoverro, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC.
Alonso, D., Pinyol-Gallemí, A., Alcoverro, T., Arthur, R. (2015), Fish community reassembly after a coral mass mortality: higher trophic groups are subject to increased rates of extinction. Ecology Letters. doi: 10.1111/ele.12426