Els científics, una vintena, provenen d'institucions de diferents països, entre ells Regne Unit, Alemanya, Luxemburg, Espanya i els EUA, i han estat aquesta setmana experimentant a l’Urban River Lab. Com a resultat preliminar destaquen la contribució dels lliris grocs a la eliminació d'amoni.
Durant una setmana, des del 8 fins al 12 de juny, un grup internacional de científics ha estat treballant a l'Urban River Lab, una instal·lació pionera per a la investigació de la depuració d'aigües en rius urbans, situada a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals de Montornès del Vallès.
La investigació compta amb professionals de Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, de la Universitat de Barcelona, i de l'empresa Naturalea Conservació, impulsors del laboratori Urban River Lab, amb el suport del Consorci per a la Defensa del riu Besòs .
El projecte en el qual treballen està dirigit per la Universitat de Birmingham (Regne Unit), sota la coordinació del doctor Stefan Krause, i compta amb finançament de la fundació Leverhulme Foundation (Regne Unit) i el programa Marie Curie de la Unió Europea. Els científics, una vintena, provenen d'institucions de diferents països, entre ells Regne Unit, Alemanya, Luxemburg, Espanya i els EUA.
"Volem veure el paper de les plantes aquàtiques que s'utilitzen en tècniques de bioenginyeria i restauració. Aquestes plantes s'empren pel seu efecte visual i físic. Però no sabem quin és exactament la seva contribució a la depuració de l'aigua", explica Eugènia Martí Roca, investigadora del CSIC.
Per això, els científics estudien la capacitat de biorreacció que tenen les capes superficials del sediment, allà on arrelen les plantes, i el paper que juguen plantes i microorganismes en la depuració de l'aigua.
Durant tota aquesta setmana han experimentat amb plantes com el lliri groc, el canyís, la Thypha o boga (coneguda també, en castellà, com ‘gladio’ o ‘espadaña’), així com amb un tipus de junc. A l’Urban River Lab, l'aigua que surt de la depuradora entra per un extrem de cadascun dels canals, dels quals hi ha 18, cadascun de 12 metres de longitud. 
Els canals són una reproducció a escala mitjana del que seria la llera d'un riu. Hi ha canals amb plantes (només una espècie per canal) i canals sense plantes. En diversos punts de cada canal s'analitza l'aigua, el que serveix per detectar si hi ha canvis en la seva qualitat. S'analitzen variables com l'oxigen, la conductivitat o els nivells d'amoni en l'aigua, entre d'altres, i es comparen entre canals.
Contribució de les plantes
Un resultat preliminar és que els lliris grocs contribueixen a l'eliminació de l'amoni. Per a l'eliminació d'aquest últim es necessita oxigen: amb oxigen, l'amoni es transforma en nitrat, que és menys nociu per a la biodiversitat del riu, apunta Eugènia Martí Roca. "Hem pogut veure que en els canals amb lliri groc, l'amoni es reduïa de forma important, passant de 0,8 mil•ligrams per litre a 0,3", diu. També s'estudia el paper dels microorganismes dels sediments, com els bacteris o els quironòmids (Chironomidae). Aquests últims, "remouen i obren orificis en el sediment, contribuint a la seva oxigenació", explica.
Els científics també volen estudiar si la capacitat de biorreacció del sediment (i de depuració) aconsegueix mantenir-se en situacions extremes, com la sequera o les avingudes d'aigua, habituals en climes mediterranis. Igualment, la forma de fer restauracions fluvials serà objecte d'estudi. En aquest cas, es tracta de saber si els materials emprats, com els rotllos de fibra de coco per arrelar i mantenir les plantes aquàtiques, contribueixen químicament en la depuració de l'aigua. O el disseny de la restauració, com la incorporació de "ràpids" perquè l'aigua circuli més de pressa en alguns punts.
"Es realitzen restauracions fluvials a tot el món" apunta Albert Sorolla, director tècnic de Naturalea Conservació, "però és curiós que ningú ha analitzat des d'un punt de vista químic com es poden optimitzar perquè contribueixin a millorar i crear ecosistemes". Com a exemple, apunta el cas de Santa Eulàlia de Ronçana, on la llúdriga va tornar als rius després d'una restauració fluvial. "Volem crear ecosistemes, perquè aquests es mantenen sols. Les restauracions fluvials forçades requereixen manteniment, els ecosistemes no".
Millorar la biodiversitat
Gairebé tota l'aigua que reben els rius urbans com el del Besòs, apunten els científics, és de depuradora. És una aigua perfectament neta per poder ser abocada a la llera, però és molt diferent a l'aigua que es trobaria al riu de forma natural. En aquest sentit, l'objectiu és veure de quina manera la capacitat d'autodepuració del riu es pot optimitzar perquè l'aigua de depuradora es netegi i s'acosti més a l'aigua "natural", i d'aquesta manera ajudar a millorar la biodiversitat dels rius urbans .
L'Urban River Lab compta amb 18 canals fluvials (de 12 m de llarg i 60 cm d'ample) i dotze piscines addicionals (mesocosmos d'aiguamolls). Els canals simulen el comportament dels rius urbans, i s'han dissenyat per dur a terme assajos experimentals que avaluïn els efectes dels efluents de depuradora -que solen contenir patògens fecals i contaminants difícilment eliminats per les depuradores convencionals- sobre els rius receptors.
La nova infraestructura ha estat desenvolupada per equips de recerca amb una destacada trajectòria en l'estudi de la capacitat d'autodepuració dels sistemes fluvials, que han dirigit els experts Eugènia Martí, del Departament d'Ecologia Continental del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, Francesc Sabater, del Departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB), i Albert Sorolla, de l'empresa Naturalea Conservació, amb la col•laboració del Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs, l'Ajuntament de Montornès del Vallès i el projecte Cleanleach .