Un estudi del CSIC, CIRCE, Universitat de Hohenheim, CREMA i CEGMA de la Junta d'Andalusia, demostra que els contaminants retardants de flama, tant els clàssics com els seus substituts, són capaços de travessar la barrera hematoencefàlica dels cetacis i penetrar en el cervell.
Els contaminants retardants de flama poden travessar la barrera hematoencefàlica i penetrar en el cervell. Ho acaben de descobrir científics d'Espanya i Alemanya en un treball que es publica a la revista Environmental Science and Technology.
Liderat per la científica Ethel Eljarrat, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC), el treball ha analitzat mostres de dofins, corresponents a 26 individus de cinc espècies diferents (dofí comú, dofí mular, dofí ratllat, cap d’olla gris i dofí cap d’olla negre) de la Mar d'Alborán. S'han analitzat els retardants de flama clàssics (els ja prohibits PBDE) i els seus substituts (els retardants de flama emergents). També han analitzat la presència d'altres molècules semblants encara que d'origen natural, uns compostos bromats generats per algues i esponges.
La dada sorprenent és que s'han trobat tots aquests compostos en el cervell dels dofins. "Hem vist", diu Eljarrat, "que tots aquests compostos són capaços de traspassar la barrera hematoencefàlica. De no ser per aquesta barrera, moltes substàncies nocives arribarien al cervell afectant el seu funcionament. I aquest és, de fet, el cas dels contaminants inclosos en el nostre estudi, ja que són capaços de traspassar-la".
El resultat genera moltes incògnites. Per què aquests compostos, tant els contaminants com les molècules semblants d'origen natural, travessen la barrera hematoencefàlica? Tenen efectes neurològics? Pot estar succeint el mateix amb els humans?
Segons els resultats del treball, les concentracions són diferents per a cada un dels compostos estudiats, depenent en cada cas de la facilitat per penetrar en el cervell. Els majors nivells que s’han trobat són els dels nous retardants de flama que són al mercat com a substituts dels ja prohibits PBDE, el que demostraria que tenen més capacitat de travessar la membrana hematoencefàlica. Els segueixen els PBDE i, finalment, els compostos bromats naturals produïts per algues i esponges. "Això implica la necessitat de realitzar estudis que avaluïn els possibles efectes neurològics d'aquests nous retardants de flama. Podria passar que els nous retardants fossin encara més nocius que els ja prohibits PBDE", comenta Eljarrat.
Aquest estudi ha estat possible gràcies a la recuperació dels animals trobats morts a les platges d'Andalusia i el consegüent estudi del seu cervell per part dels veterinaris i biòlegs responsables. "La disponibilitat d'un banc de teixits de cetacis a Andalusia ha permès aquest treball i obre la possibilitat a realitzar futurs estudis amb altres tipus de contaminants. El manteniment i ampliació del banc de teixits, per tant, és de summa importància per conèixer l'estat de salut dels cetacis d'aigües andaluses", diu el Dr. de Stephanis, de CIRCE (Conservació, Informació i Estudi sobre Cetacis).
Els retardants de flama són compostos usats àmpliament en la indústria. S'afegeixen a tot tipus de productes, com roba, aparells electrònics, mobiliari o tapisseries per tal de reduir la seva inflamabilitat. Amb el temps, s'ha demostrat que són contaminants molt persistents en el medi ambient, que s'acumulen en els organismes i que poden tenir efectes nocius sobre els organismes i les persones.
Aquest estudi forma part de la tesi doctoral que el jove investigador Enrique Barón de l'IDAEA està realitzant sobre l'impacte ambiental dels nous retardants de flama. L'estudi està liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA-CSIC). Així mateix, compta amb la participació del grup CIRCE (Conservació, Informació i Estudi sobre Cetacis), de l'Estació Biològica de Doñana (EBD-CSIC), del Centre de Recuperació d'Espècies Marines Amenaçades (CREMA), del Centre de Gestió del Medi Marí andalús (CEGMA) de la Junta d'Andalusia i de la Universitat de Hohenheim a Alemanya. Està emmarcat en els subprojectes FLAME, ECOCET i Consolider SCARCE, i ha comptat amb la col·laboració de Loro Parque Fundación, CEPSA i el Ministeri de Ciència i Innovació.
Article de referència:
Halogenated Natural Products in Dolphins: Brain–Blubber Distribution and Comparison with Halogenated Flame Retardants. E.Barón et al. Environ. Sci. Technol., Article ASAP DOI: 10.1021/acs.est.5b02736