Un treball internacional liderat pel CSIC demostra que els dofins femelles embarassades bioacumulen i transmeten als seus fetus aquests contaminants. Els fetus presentaven nivells més alts tant de piretroides com de filtres solars que les seves respectives mares.
- L'estudi ha estat possible gràcies a la recuperació, al llarg d'anys, d'exemplars trobats morts en zones costaneres o en xarxes de pesca.
Els insecticides piretroides procedents d’insecticides i els filtres solars (o UVF) procedents de productes cosmètics es dispersen en el medi ambient, en les aigües de l'oceà i acaben arribant als organismes marins. Ara, un estudi liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, demostra no solament que es bioacumulen en els dofins, cosa que ja se sabia en el cas dels piretroides, sinó que les femelles embarassades transmeten aquests contaminants als seus fetus, i en concentracions molt importants. El treball, publicat a la revista Environmental Pollution, ha comptat amb la participació d'universitats i organitzacions del Brasil.
Fins ara, molt pocs estudis han analitzat la transmissió vertical (es a dir, de mares a fills i abans del part) de contaminants en mamífers marins, només en el cas d'alguns contaminants persistents clorats i bromats, i amb un nombre molt reduït de mostres. Aquest és el primer treball que analitza la presència de noves famílies de contaminants (piretroides i UVF) en la mare i en el seu corresponent fetus, i en un major nombre de mostres.
Els investigadors han analitzat la presència d'aquests compostos en mostres de greix i múscul de vuit femelles de dofí embarassades i en els seus corresponents fetus, recollides al llarg de diversos anys (de 2004 a 2011). Cinc dels dofins corresponen a l'espècie Franciscana, i tres més al dofí comú (‘costero’, en castellà), tots ells procedents de la costa del Brasil. A més, també s'han analitzat mostres de placenta, cordó umbilical i llet materna.
Aquesta recerca ha estat possible gràcies a una tasca prèvia de recuperació dels animals trobats morts a les zones costaneres o a les xarxes de pesca. El trasllat d'aquests exemplars als laboratoris de recerca i la seva conservació està permetent als científics controlar l'impacte dels contaminants sobre els mamífers marins. Al Brasil, un programa institucional en què participen pescadors, universitats i diverses ONG permet la recuperació d'aquests exemplars des de finals dels anys 90.
Més en el fetus que a la mare
En tots els fetus s'han trobat concentracions de contaminants, tant d'insecticides piretroides com de filtres solars, "el que evidencia que aquests contaminants són capaços de travessar les membranes fetals i acumular-se en els teixits del fetus", explica Ethel Eljarrat, líder de la recerca i investigadora del CSIC.
Curiosament, "s'han trobat nivells més alts en el múscul; això indica que aquests compostos tenen una major afinitat per les proteïnes, una cosa semblant al que passa amb els contaminants perfluorats, que s'acumulen en les proteïnes de la sang. És, en canvi, un comportament diferent al dels contaminants orgànics clorats i bromats, molt estudiats, i que tendeixen a acumular-se en el greix", explica Eljarrat.
Un aspecte que crida molt l’atenció és que en els exemplars de dofí procedents de la costa propera a Sao Paulo (Brasil), una zona molt contaminada, els fetus presentaven nivells molt més alts tant de piretroides com de UVF que les seves respectives mares. "Creiem", diu Ethel Eljarrat, "que aquests resultats demostren una forta tendència de descàrrega dels contaminants per part de la mare, així com un elevat potencial de bioacumulació dels mateixos en els fetus".
Efectes negatius
L'exposició a aquesta barreja de contaminants pot provocar malformacions en els fetus, expliquen els científics. Les concentracions de contaminants piretroides i de filtres solars trobades en aquest estudi són considerablement elevades en alguns exemplars i, diuen els científics, "preocupants, atès que l’exposició fetal a aquest còctel de compostos pot tenir efectes teratogènics (malformacions) adversos en la descendència, ja que el creixement i desenvolupament d’òrgans és màxim al període prenatal, i es tracta de compostos que han demostrat ser factor de risc per al desenvolupament de càncer, deficiència immunitària, i anomalies en els sistemes nerviós i reproductiu".
Els dofins procedents de la costa propera a Sao Paulo, una zona més densament poblada i industrial, presenten majors nivells de piretroides. Al contrari, els dofins procedents de Ceará, al nord del Brasil - on l'una economia depèn més de l'agricultura, la pesca i el turisme- tenen majors nivells de filtres solars. "El clima tropical de la zona així com la seva activitat turística, fa pensar en un major ús de cremes solars, la qual cosa justificaria aquests majors nivells de filtres solars", explica Sílvia Díaz-Cruz, coautora de l'estudi i investigadora del CSIC.
Tots aquests dofins habiten en aigües alterades per la influència de l'home, conclouen els científics, i s'enfronten a diversos tipus d'amenaces. Són també considerats uns bons sentinelles per a l'exposició humana a contaminants, ja que la transmissió vertical de contaminants que es dona en ells podria ser similar a la dels éssers humans.
A més de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC, aquest treball ha comptat amb la participació de la Universitat Federal de Rio de Janeiro, la Universitat de l'Estat de Rio de Janeiro, la Universidade Estadual Paulista, el Projeto Boto Cinza, i Aquasis (Associação de Perquisició i Preservação de Ecossistemas Aquàtics).
Toxic heritage: Maternal transfer of pyrethroid insecticides and sunscreen agents in dolphins from Brazil. Mariana B. Alonso, Maria Luisa Feod, Cayo Corcellas, Pablo Gago-Ferrero, Carolina P. Bertozzi, Juliana Marigo, Leonardo Flach, Ana Carolina O. Meirelles, Vitor L. Carvalho, Alexandre F. Azevedo, João Paulo M. Torres, José Lailson-Brito, Olaf Malm, M. Silvia Diaz-Cruz, Ethel Eljarrat, Damià Barceló Environmental Pollution doi:10.1016/j.envpol.2015.09.039