Un treball demostra per primera vegada que les poblacions d'ocells comuns estan veient afectades pel canvi climàtic de forma pronunciada i similar tant a Europa com als EUA. Ha participat Lluís Brotons, investigador del CSIC en el Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).
L’equip internacional, dirigit per la Universitat de Durham (Regne Unit) i que es publica aquesta setmana a Science, els científics han descobert que, entre 1980 i 2010, les poblacions d'aus de les espècies que s'esperava es beneficiarien amb els efectes del canvi climàtic, han superat substancialment a les d'aquelles espècies que, segons les previsions, anaven a sortir perjudicades. Els resultats es publiquen aquesta setmana a Science.
En el treball, que ha comptat amb la implicació de 36 entitats, institucions i centres d'investigació, han participat Lluís Brotons, investigador del CSIC en el Consorci Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). A Espanya, també ha participat Sergi Serrano, del Museu d'Història Natural de Barcelona, i Virginia Escandell, de la Societat Espanyola d'Ornitologia - BirdLife.
Es tracta de la primera demostració consistent que el clima influeix a gran escala i de forma similar a les poblacions d'ocells comuns en llocs separats del planeta, diuen els científics.
Entre les espècies que han demostrat patir els efectes del canvi climàtic es troben ocells comuns com la tallareta cuallarga (Sylvia undata) a la península ibèrica i Europa o la griva americana (Turdus migratorius) als EUA. D’altra banda, les poblacions de rossinyol bord (Cettia cetti) i d’ Abellerol (Merops apiaster), que es distribueixen pel sud d’Europa, han incrementat moltíssim els darrers anys, mentre que les espècies del nord com la mallerenga capnegra (Poecile montanus) o el pinsà mec (Fringilla montifringilla) han entrat en declivi durant el mateix període. Les poblacions també han patit canvis dins de la mateixa espècie d'au si es comparen amb diferents àrees geogràfiques.
Hipòtesis confirmadas
La novetat del treball, apunta Lluís Brotons, es que s’han elaborat primer unes hipòtesis sobre quines espècies podien veure’s afectades positiva o negativament en la seva reproducció amb el canvi climàtic, i després s’han comparat aquestes hipòtesis amb registres reals.
Per fer-ho, els científics han caracteritzat els climes que afavoreixen les diferents espècies, en funció de les preferències de les aus i els seus nínxols ecològics. Després, a partir de registres del període 1980-2010, s'han dividit les espècies d'aus comunes en dos grups, en funció de si el clima s'havia fet progressivament més o menys favorable per a cadascuna de les espècies, 145 a Europa i 380 espècies en els EUA, i s’han comparat les tendències mitjanes de població en els dos grups.
Els resultats confirmen les hipòtesis prèvies i mostren una diferència clara entre les tendències de població d'ocells afavorits i perjudicats pel canvi climàtic en els dos continents. En el cas de les espècies de les que s'havia predit que es veurien afavorides, la seva població ha superat substancialment a la de les espècies que s'havia predit que anaven a veure perjudicades.
La població de la tallareta cuallarga al Regne Unit, que acostumava a estar limitada a Dorset, s'ha incrementat fins a vuit vegades des de 1980. Aquesta mateixa au ha vist disminuïda la seva població a Espanya, tal com es preveia a partir dels canvis en el clima i les preferències de les aus. El pit-roig americà, una espècie comuna en tots els EE.UU, ha disminuït en alguns dels estats del sud, com Mississippi i Louisiana, però s'ha incrementat en estats del nord, com Dakota.
Aquests canvis són consistents amb els canvis climàtics en aquestes àrees, diuen els científics. Altres factors que també afecten les poblacions, com la mida dels ocells, els hàbitats en els quals viuen i el seu comportament migratori, no difereixen tant entre els grups afavorits o desfavorits pel canvi climàtic. D'aquí que només el canvi climàtic pugui explicar les diferències entre la mitjana de població de tots dos grups, diuen els científics.
Pitjor a Europa
No obstant això, el treball també llança incògnites. "Hi ha un patró climàtic fort similar en tots dos continents però les poblacions d'aus en els dos continents no han respost exactament igual", diu Lluís Brotons. "La resposta negativa al canvi climàtic és pitjor a Europa que als EUA".
“Les espècies desfavorides pel canvi climàtic han tingut una resposta pitjor a Europa que als EUA. I, a l'inrevés, les espècies que es preveia que anaven a resultar beneficiades, han augmentat la seva població més en els EUA que a Europa”. Una altra incògnita que sorgeix amb aquest treball és que la densitat mitjana d'espècies als EUA s'està incrementant, al contrari que a Europa. "Deuen haver-hi més factors que expliquin aquestes diferències", apunta el científic Lluís Brotons.
Els líders del treball, Stephen Willis i Philip Stephens, de la Universitat de Durham (Regne Unit), diuen que els resultats mostren que en ambdós continents s'està donant una resposta consistent i a gran escala per part de les poblacions d'ocells al canvi climàtic.
"Això ens ajuda a entendre en quins casos el canvi climàtic està afectant a les poblacions, i en quins casos poden haver-hi altres factors implicats, com la pèrdua d'hàbitats o l'agricultura intensiva", diuen els científics. L'estudi ajudarà a l'hora de prendre decisions per seguir i protegir les poblacions d'ocells. Aquests indicadors, diuen, són una guia per veure on el canvi climàtic està afectant a la fauna i on les polítiques de conservació són efectives.
Consistent response of bird populations to climate change on two continents, Stephens, P, et al, Science. 2016: http://science.sciencemag.org/cgi/doi/10.1126/science.aac4858