La llista oficial de minerals és ara una mica més llarga gràcies a l'abellaïta, la primera nova espècie mineral que es descobreix i descriu a Catalunya. El nou compost ha estat acceptat i reconegut com a nova espècie mineral per la comissió de nous minerals de la International Mineralogical Association (IMA), que certifica el descobriment de noves espècies minerals i controla la nomenclatura.
El nom del nou mineral prové del cognom del seu descobridor, el mineralogista i gemmòleg català Joan Abella i Creus, que és qui va trobar les primeres mostres del nou mineral a la mina Eureka, a Castell-estaó, al municipi de La Torre de Cabdella (Pallars Jussà).
Investigadors de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC), de la Universitat de Barcelona (UB) i del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) han caracteritzat i descrit les propietats físiques i químiques del mineral, un procés imprescindible per certificar-lo com a nova espècie.
L'abellaïta és un carbonat bàsic de plom i sodi, de fórmula química NaPb2(CO3)2(OH). El mineral es forma per l’exsudació i precipitació d’aigües meteòriques, enriquides en sodi i plom a les parets de la mina. La Mina Eureka és molt coneguda entre els mineralogistes per la seva riquesa d’espècies minerals rares que apareixen com a crostes a les superfícies de les galeries.
Un procés llarg i complex
La caracterització i descripció del nou mineral va ser iniciada l'any 2012. El professor de Ciència dels Materials i Enginyeria Metal·lúrgica de la UB, Dr. Joan Viñals, va començar a descriure el mineral i a estudiar les associacions minerals. En col·laboració amb en Xavier Llovet dels Centres Científics i Tecnològics de la UB (CCiTUB), va realitzar les primeres mesures analítiques mitjançant SEM-EDS i microsonda electrònica, que van permetre determinar que el mineral contenia sodi i plom.
En paral·lel, els investigadors de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC (ICTJA-CSIC), Jordi Ibáñez i Josep J. Elvira, van realitzar la caracterització estructural i òptica del mineral mitjançant diferents tècniques analítiques com la difracció de raigs X o l’espectroscòpia Raman, i van poder determinar que el compost és efectivament un carbonat bàsic de plom i sodi, anàleg al compost sintètic NaPb2(CO3)2(OH).
La Núria Oriols, química conservadora-restauradora del MNAC i experta en tècniques d’espectroscòpia d’infraroig, també va col•laborar activament en el procés de caracterització del nou mineral.
A finals del 2013, després de la mort del professor Viñals, el Dr. Jordi Ibáñez (ICTJA-CSIC) va passar a liderar les tasques d'anàlisi. Ibáñez va redactar l’expedient de proposta del nou mineral per sotmetre’l al veredicte de la IMA. A finals de l’any 2015 l’abellaïta va ser acceptada finalment com a nova espècie mineral.
"La caracterització i descripció d’una nova espècie mineral no és una tasca gens fàcil, sobretot tenint en compte que el mineral està format per petits microcristalls que són difícils de manipular i analitzar" afirma l'investigador Jordi Ibáñez (ICTJA-CSIC).
Segons Ibáñez, "tot el procés ha requerit un equip multidisciplinari per poder aportar tota la informació que exigeix el protocol de la IMA per reconèixer un nou mineral.” Jordi Ibáñez destaca que “la llavor de tot plegat la van posar el mateix Joan Abella, gran erudit en mineralogia i descobridor del mineral, i el professor Joan Viñals, que era un veritable pou de ciència i gran mestre".
El procés encara no s'ha acabat i la feina dels investigadors continua. Una vegada acceptat oficialment per la IMA, els investigadors preparen ara un article per descriure el nou mineral, que és imprescindible per a la seva acceptació definitiva. El manuscrit serà sotmès per a la seva publicació en una revista científica en els pròxims mesos.
La mostra tipus del nou mineral ja forma part de la col·lecció del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) amb el número de registre "MGB 26.350". Per primera vegada la localitat tipus que figurarà a la descripció oficial d'un mineral serà catalana i gràcies al seu nom, l'abellaïta figurarà en el primer lloc de la llista de minerals ordenada alfabèticament de la International Mineralogical Association.
Referència del mineral:
Ibáñez-Insa, J., Elvira, J.J., Oriols, N., Llovet, X., Viñals, J. (2016) Abellaite, IMA 2014-111. CNMNC Newsletter No. 29, February 2016, page 200. Mineralogical Magazine: 80: 199–205, doi: 10.1180/minmag.2016.080.080. http://minmag.geoscienceworld.org/content/80/1/199.extract
Notícia via: Instituto de Ciencias de la Tierra "Jaume Almera"