Els talls estudiats de la condrita PCA 91467 mostren propietats reflectives similars a las de l’asteroide. La recerca es publica a la revista ‘Meteoritics & Planetary Science’
Un dels principals objectius de la planetologia és determinar la procedència dels meteorits que arriben a la Terra. Fins ara però, són molt pocs els meteòrits dels quals s’ha pogut esbrinar amb certesa el seu origen.
Ara, un equip internacional liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert una possible connexió entre l'asteroide 21 Lutetia i una classe de meteorits del grup de les condrites carbonàcies -entre elles Pecora Escarpment 91467 (PCA 91467) - trobades al nostre planeta. El treball es publica a la revista Meteoritics & Planetary Science.
Fa uns anys es van enviar des del Johnson Space Center de la NASA per al seu estudi uns talls de PCA 91467 a l'Institut de Ciències de l'Espai de Barcelona, únic centre d'investigació espanyol que és repositori de meteorits antàrtics de la NASA. El meteorit, amb una massa de tot just 47 grams, va ser trobat el 1991 a l'Antàrtida i és, segons els experts, el millor preservat d'aquest grup de condrites carbonàcies, anòmal pel seu alt contingut en metall.
"A l'Antàrtida trobem meteorits no diferenciats, un llegat fòssil de la creació dels planetesimals -els objectes primaris que van formar els planetes com els coneixem en l'actualitat-. A diferència del que passa en altres regions, a l'Antàrtida es poden recuperar meteorits de pocs grams i escassos centímetres que poden procedir d'asteroides o cometes no mostrejats en les col·leccions de meteorits de tot el món", apunta Josep Maria Trigo, investigador del CSIC i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya a l'Institut de Ciències de l'Espai.
Les làmines han estat analitzades i, donat el seu grau de preservació, una d'elles ha permès aprofundir en les seves propietats reflectives mitjançant espectròmetres d'alta resolució. Com explica Carles I. Moyano, també investigador del CSIC i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya a l'Institut de Ciències de l'Espai, "la importància d'aquest estudi rau en el fet que la composició del meteorit PCA 91467 ens parla de la complexa història formativa i colisional del seu asteroide progenitor".
PCA 91467 posseeix minerals formats en condicions altament reductores. Altres minerals són característics d'alteració aquosa, barrejats amb altes quantitats de grans metàl·lics de ferro i níquel, que són minoritaris en la majoria de les condrites carbonàcies. Aquests trets, juntament amb la seva densitat mitjana, apunten, segons l'estudi, a 21 Lutetia com un dels candidats a asteroide progenitor. "Comprovar la complexitat de la seva història evolutiva i tenir un exemple així entre les mans ha estat especialment motivador", afegeix Moyano.
L'asteroide 21 Lutetia
En un estudi previ publicat el 2014, els investigadors del CSIC van recopilar les propietats de diverses desenes de condrites carbonàcies, entre elles PCA 91467. Els experts van comprovar que aquesta condrita tenia un important potencial per explicar les propietats d'asteroides carbonáceos processats per col·lisions. Les propietats reflectives del meteorit des de l'ultraviolat fins a l'infraroig ho feien únic. Els científics les van comparar amb els espectres que la sonda Rosetta de l'Agència Europea de l'Espai va obtenir de diverses regions de l'asteroide 21 Lutetia i van evidenciar certes afinitats, que han portat a desenvolupar aquest estudi.
"La sonda Rosetta va constatar una enorme heterogeneïtat composicional de 21 Lutetia induïda per grans impactes que han anat processant els materials de la seva superfície. La condrita carbonácea PCA 91467 exemplifica que la superfície del seu asteroide progenitor va ser esculpida amb grans impactes que han polvoritzat i barrejat part dels seus components amb les d'altres projectils", indica Trigo.
C. E. Moyano-Cambero, J. M. Trigo-Rodriguez, J. Llorca, S. Fornasier, M. A. Barucci y A. Rimola. A plausible link between the asteroid 21 Lutetia and CH carbonaceous chondrites. Meteoritics & Planetary Science. DOI: 10.1111/maps.12703
Via: http://www.csic.es