Els resultats, obtinguts en el marc del projecte de recerca NIXE III, s'han comparat amb els obtinguts per l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria fa 100 anys. L'estudi apunta que la superfície de la Mediterrània alberga aproximadament 1.455 tones de plàstic.
El projecte d'investigació NIXE III, basat en els viatges per la Mediterrània de l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria en els segles XIX i XX, ha donat a conèixer l'estat actual de la contaminació per plàstic en la superfície del Mediterrani, especialment a les zones costaneres. Els resultats obtinguts per un equip de científics, liderat pel Centre d'Estudis Avançats de Blanes del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), revelen la presència de residus plàstics en totes les mostres preses, de fet, el 97% dels residus marins trobats en aquestes mostres van ser plàstics. Els autors assenyalen que "en menys de 100 anys aquests residus han passat a ser part de l'ecosistema marí". El treball es publica a la revista Marine Environmental Research.
Durant diversos viatges realitzats en 2011 i 2013, els investigadors van repetir els recorreguts històrics de l'arxiduc -un naturalista, viatger i artista emparentat amb la família reial espanyola- pel Mediterrani. La primera de les expedicions es va dur a terme des de les illes Balears fins al mar Adriàtic, mentre que la segona va ser des de les Balears al mar Jònic.
S'han pres aproximadament 70 mostres de la superfície marina utilitzant una xarxa TRAWL. Les dades mostren que, de mitjana, hi ha unes 147.500 partícules de plàstic per quilòmetre quadrat. Segons els científics, si aquests resultats s'extrapolessin a la superfície de tota la Mediterrània, la xifra ascendiria a aproximadament 1.455 tones de plàstic.
"Aquestes partícules suposen una greu amenaça no només per a l'ecosistema marí i els organismes que hi habiten, sinó també per a la salut humana i les activitats econòmiques", explica Luis F. Ruiz-Orejón, investigador del CSIC a el Centre d'Estudis Avançats de Blanes.
La mida dels plàstics trobats és variat encara que en totes les mostres s'han trobat microplàstics -de menys de 5 mil·límetres-, sent les partícules més abundants, sobre la base del mostreig realitzat, aquelles que mesuren al voltant de 1 mil·límetre quadrat. "Els plàstics pateixen un procés de fragmentació quan es troben en mars i oceans i com menor és la seva grandària augmenten els organismes per als quals està disponible la partícula i, per tant, la seva repercussió en la cadena tròfica", assenyala Ruiz-Orejón.
"És imprescindible -apunta l'investigador- fer un seguiment de la contaminació per plàstics dels nostres mars; conèixer les possibles zones d'acumulació, tot i l'alta variabilitat de les corrents a la Mediterrània, i aportar nova informació als models de distribució".
Projecte Nixe III
El projecte Nixe III es va crear el 2009 amb l'objectiu principal de comparar les més de 60 obres de l'Arxiduc amb la realitat actual de la Mediterrània. Liderat per la Fundació Innovació, Acció i Coneixement (FIAyC), assentada a Mallorca, compta amb la col•laboració del CSIC i diverses empreses privades.
Luis F. Ruiz-Orejón, Rafael Sardá y Juan Ramis-Pujol. Floating plastic debris in the Central and Western Mediterranean Sea. Marine Environmental Research. DOI: 10.1016/j.marenvres.2016.08.001