El fitoplàncton és una de les peces clau de la vida marina, ja que està a la base de la xarxa alimentària. Un treball amb participació de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC demostra que la biodiversitat de les comunitats de fitoplàncton és un avantatge enfront els canvis ambientals només quan aquests es donen sovint, però no quan són poc freqüents.
La diversitat del fitoplàncton -les algues unicel·lulars integrants de la xarxa tròfica marina- és important per mantenir el funcionament i la productivitat de l'ecosistema marí, així com la seva resiliència davant els canvis ambientals, ja que es tracta d’una de les peces clau de la vida marina.
No obstant això, la relació entre diversitat fitoplanctònica (el nombre d'espècies coexistint juntes), la productivitat de la comunitat (la quantitat de carboni que és capaç de fixar) i la seva capacitat adaptativa (canvis en la composició d'espècies) és més complexa del que es pensava.
Fins ara es creia que una major diversitat d'espècies sempre implicava una major productivitat i capacitat d'adaptació de les comunitats de fitoplàncton. Ara, un treball que ha comptat amb la participació de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC demostra que això no és sempre així.
La diversitat, expliquen els científics en e nou treball, dóna a les comunitats de fitoplàncton capacitat per recuperar-se de les pertorbacions freqüents i sobtades. Però això no és necessàriament així quan passen llargs períodes de temps entre cada pertorbació ambiental. És a dir, comunitats menys diverses tendeixen a ser més productives quan les pertorbacions són poc freqüents perquè les poques espècies que les componen són molt similars entre si i estan perfectament adaptades a les condicions ambientals dels llargs períodes estables.
Per tant, conclouen els científics, una alta diversitat dóna lloc a un millor funcionament de l'ecosistema quan les pertorbacions són freqüents i un pitjor funcionament de l'ecosistema quan les pertorbacions són rares.
El treball s'ha publicat a la revista Scientific Reports, del grup editorial Nature, i ha estat liderat per Lan Smith de la Japan Agency for Marine-Earth Science and Technology (JAMSTEC), en col·laboració amb Sergio Vallina de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC) i Agostino Merico del Leibniz Center for Tropical Marine Ecology (ZMT).
Els autors van desenvolupar un model matemàtic d'ecosistema marí que resol la diversitat de mides de les espècies de fitoplàncton. Una elevada diversitat de mida reflecteix més diversitat d'espècies, amb diferents estratègies en la captació de nutrients.
A més, les espècies més petites en el model funcionen millor quan els nutrients són escassos, mentre que les espècies de més grandària funcionen millor quan els nutrients són abundants.
Els resultats d'aquest treball revelen que la freqüència i intensitat de les pertorbacions ambientals haurien de ser tingudes en compte quan s'assignin estratègies per sostenir la biodiversitat marina. En particular, diuen els investigadors, és important dirigir els esforços de conservació de la diversitat planctònica a les zones marines amb pertorbacions freqüents, i no tant en les zones marines amb pertorbacions rares.
Treball de referència:
Phytoplankton size-diversity mediates an emergent trade-off in ecosystem functioning for rare versus frequent disturbances. Lan Smith, Sergio M. Vallina, Agostino Merico. Scientific Reports | 6:34170 | DOI: 10.1038/srep34170