Científics de l’Institut de Biologia Evolutiva han descobert que una subespècie de dragó de les muntanyes d’Oman podria contenir, en realitat, fins a 14 espècies diferents. Un cop diferenciades, s’ha vist que algunes d’aquestes espècies poden estar en perill d’extinció.
Es desconeix el número total d’espècies que hi ha a la Terra. Per una part, aquest fet es deu a que encara hi ha regions molt inaccessibles per l’home com ara les profunditats dels oceans. També es degut a que hi ha nombroses espècies de les anomenades “críptiques”, és a dir, espècies morfològicament molt similars que no es poden diferenciar a simple vista.
Científics de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona (IBE), centre mixt del CSIC i de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), publiquen aquesta setmana un estudi on expliquen que fins a 14 espècies de dragons que viuen a les muntanyes d’Oman s’havien classificat fins ara erròniament com una sola subespècie.
Tot i que l’existència d’espècies críptiques es coneix des de fa un segle, no ha estat fins a l’aparició de sofisticades tècniques d’ADN que els científics no se n’han adonat de tota la diversitat que havia passat desapercebuda. Aquests descobriments plantegen un gran repte per la planificació de la conservació d’espècies. Segons Salvador Carranza, líder de l’estudi, “pot haver diverses espècies en perill d’extinció però no ho sabem ja que estan classificades dins d’una altra espècie molt semblant i que és més comuna”.
En el context de pèrdua global de biodiversitat actual, el descobriment d’aquestes espècies críptiques és prioritari per tal de saber quines són les espècies més amenaçades. D’entre tots els hàbitats, les zones àrides són especialment interessants ja que tradicionalment han rebut menys atenció a causa del seu clima advers.
L’estudi s’ha publicat a la revista Journal of Biogeography i analitza la diversitat críptica a les muntanyes dels Hajars, al sud-est de la península Aràbiga. Aquesta serralada és la més aïllada de tota Aràbia i a la vegada està formada per petits grups muntanyosos separats entre si. Això fa que sigui una de les regions més riques en biodiversitat de la zona, amb nombroses plantes i animals endèmics entre els quals destaquen més de 18 espècies de rèptils. “Els Hajars suposen un reservori important de biodiversitat on moltes de les espècies tenen interessants adaptacions a condicions extremes”, explica Joan Garcia-Porta, investigador postdoctoral i primer signant de l’article.
Un dels rèptils més abundants dels Hajars és el dragó Pristurus rupestris rupestris, un petit rèptil diürn que regula la seva temperatura amb el Sol i que es comunica produint complexes moviments amb la cua. És un animal tant comú a la zona que mai ha preocupat el seu estat de conservació. Malgrat això, les noves dades genètiques suggereixen que en realitat representa un grup d’espècies críptiques.
A través d’aquest estudi s’han identificat fins a 14 espècies dins del que fins ara es considerava la subespècie P. r. rupestris. Tot aquest grup d’espècies habita en una àrea inferior a la que ocupa Catalunya i té un origen molt antic. L’estudi demostra que la diversificació va començar fa aproximadament 15 milions d’anys, accelerant-se durant els darrers 5 milions d’anys quan les muntanyes es van elevar entre 200 i 500 metres i van separar varies poblacions en diferents subgrups.
En separar-se, aquests subgrups van evolucionar de manera independent tot conservant el seu aspecte extern. “El fet que aquestes espècies conservin una morfologia molt semblant es deu a que comparteixen un hàbitat similar sota condicions extremes i al qual estan adaptades”, comenta Marc Simó-Riudalbas, estudiant de doctorat a l’IBE i segon signant de l’article.
Artícle de referència:
Garcia-Porta, J.; Simó-Riudalbas, M.; Robinson, M.; and Carranza, S. 2017. Diversification in arid mountains: biogeography and cryptic diversity of Pristurus rupestris rupestris in Arabia. Journal of Biogeography [ePub ahead of Print]
Noticia via: Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)