Un treball del CSIC revela que els nivells de PBDE en rius d'Europa excedeixen en milers de vegades els nivells de qualitat ambiental que estableix la Directiva Europea de l'Aigua. Són tan elevats que és molt improbable que es pugui arribar a complir la normativa, que entrarà en vigor el 2021.
Un treball de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC revela que els actuals nivells de contaminants PBDE (difenil èters polibromats) en rius europeus sobrepassen en milers de vegades els nivells permesos en la normativa que ha de complir-se a finals de l'any 2021. De fet, són tan elevats que és molt improbable que es pugui arribar a complir la normativa, diuen els científics Ethel Eljarrat i Damià Barceló, els autors d'aquest treball publicat a la revista Environmental Research.
Fins i tot si es té en compte la tendència temporal que revelen alguns estudis - que calculen en un 5% la reducció anual de PBDE en el medi ambient - es trigarien moltes dècades en complir els límits que la Directiva estableix per a finals del 2021, diuen Damià Barceló i Ethel Eljarrat.
Els PBDE són retardants de flama que s'afegien a multitud de productes per prevenir incendis, com a components electrònics, tèxtils, plàstics, mobles ... Es van prohibir a Europa l'any 2004, després de demostrar-ne els efectes nocius. L'any 2009, van ser inclosos en la llista de la Convenció d'Estocolm, el que va ampliar la seva prohibició a nivell global. Malgrat la seva prohibició, encara hi ha molts materials en el mercat que els contenen i els segueixen alliberant al medi ambient.
La seva presència a les aigües i als peixos -ja que a causa de que són hidròfobs s'acumulen en el greix dels organismes- quedarà regulada a partir de l'any 2021, amb la Directiva Marc de l'Aigua (2013/39/UE) que estableix els límits màxims de contaminants en aigua i peixos.
El treball dels científics de l'IDAEA-CSIC revisa els estudis científics dels últims 10 anys, per tal d'esbrinar si serà possible el compliment d'aquests límits. I si els resultats no són preocupants per al cas del HBCD, un altre retardant de flama també prohibit, que actualment excedeix en algunes mostres només cinc vegades el límit, sí que ho són, en canvi, en el cas dels PBDE.
Els autors han revisat estudis de 15 països europeus (13 estudis), d'Amèrica del Nord (7 estudis), Àsia (8) i Àfrica (2). En tots ells s'han analitzat els nivells de PBDE i HBCD en una gran varietat d'espècies de peixos, com carpes, truites, anguiles o silurs, entre molts altres.
A Europa, els nivells de PBDE van des de nivells indetectables fins 353 nanograms per gram. "Si s'exceptuen les poques mostres en les que els PBDE no són detectables, pràcticament totes les mostres excedeixen el límit establert per la UE de 0,0085 nanograms per gram", diuen els autors.
A Espanya, s’han detectat fins a 104 nanograms per gram a les conques dels rius Llobregat, Ebre, Júcar i Guadalquivir, on s’ha dut a terme l’estudi.
Els PBDE es troben a tot el planeta. Els nivells en les conques europees són similars a les d'Amèrica del Nord. Àsia també supera àmpliament els límits. I a l'Àfrica, encara que a menors concentracions, també s’han trobat PBDE en peixos: fins a 6,6 nanograms per gram. Estudis a l'Antàrtida han revelat la seva presència al continent blanc.
Controvèrsia sobre els límits de PBDE en la Directiva
La controvèrsia està en si la UE ha establert el límit més adequat per als PBDE en peixos. Ethel Eljarrat explica: "part de la comunitat científica creu que els límits de PBDE en la Directiva no són els adequats. Es tracta d'una directiva pensada per preservar els ecosistemes aquàtics, però els límits establerts s'han basat en els efectes observats en experiments amb rates i per a un únic PBDE, un dels més nocius ".
Aquest límit s'ha establert en 0,0085 nanograms de PBDE per gram i és inferior a la càrrega de PBDE que podrien tolerar sense riscos els peixos i l'ecosistema, segons apunten alguns experts crítics amb els límits de la Directiva.
En canvi, per al HBCD, el límit que estableix la Directiva és molt superior (167 nanograms per gram) ja que aquest contaminant és menys tòxic que els PBDE. "A més, l'HBCD, afegeix Eljarrat," es troba a nivells inferiors que els PBDE en el medi ambient, ja que no ha estat tan àmpliament utilitzat ni durant tantes dècades com els PBDE".
Passaria la solució per pujar els límits permesos en la Directiva, és a dir, establir un límit menys restrictiu? "Els que defensen això, el situarien en uns 44 nanograms per gram. Tot i així, el 25% de les mostres europees seguiria presentant valors deu mil vegades per sobre del nou límit", comenta Eljarrat.
Què fer llavors per aconseguir reduir els nivells de contaminació per PBDE? "Tenint en compte que es tracta de contaminants ja prohibits, la solució passa per controlar les emissions actuals de PBDE al medi ambient a través de l'ús, l'eliminació i el reciclatge de productes que encara contenen retardants de flama", afegeix Eljarrat.
Ethel Eljarrat y Damià Barceló. How do measured PBDE and HCBD levels in river fish compare to the European Environmental Quality Standards? Environmental Research. DOI: 10.1016/j.envres.2017.09.011 http://dx.doi.org/10.1016/j.envres.2017.09.011