Ho confirma un estudi liderat per investigadors del CREAF, el CEAB-CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, i publicat a Nature Communications. El treball posa com a exemple el projecte de ciència ciutadana Mosquito Alert. En l'estudi també han col·laborat les Universitats de Murcia i Zaragoza.
Mosquito Alert és una plataforma col·laborativa creada per al seguiment de la dispersió del mosquit tigre i el mosquit de la febre groga, a través de la qual els ciutadans poden notificar avisos d'albiraments d'aquests insectes. La plataforma, que compta amb el suport de l'Obra Social "la Caixa", va ser desenvolupada i està coordinada per científics del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del CSIC, i del CREAF.
Ara, un estudi liderat per investigadors del CEAB-CSIC, del CREAF i de la Universitat Pompeu Fabra, i publicat a Nature Communications, mostra que la ciència ciutadana pot revolucionar el seguiment de mosquits vectors de malalties globals com el mosquit tigre, i que els dades aportades pels ciutadans tenen prou qualitat per utilitzar-la en investigació.
L'estudi, que ha comptat amb la col•laboració de les universitats de Murcia i Zaragoza, constata que quan els programes oficials de vigilància i control de mosquits transmissors de malalties utilitzen la plataforma col·laborativa Mosquit Alert, les actuacions que es duen a terme són molt més rendibles .
Redueix el cost fins a vuit vegades
Segons els resultats de 2014 i de 2015, la participació ciutadana mitjançant els dispositius mòbils redueix fins a vuit vegades el cost dels mètodes científics tradicionals, basats en col•locar trampes en llocs estratègics on les femelles de mosquit posen ous.
Però la sorpresa ha estat quan els científics han comprovat que els avisos fets pels ciutadans amb l'app són igual de vàlids que els avisos fets pels experts per elaborar models de distribució i predicció sobre l'expansió del mosquit tigre.
No obstant això, John Palmer, investigador Marie Sklodowska-Curie del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF i primer autor de l’estudi, puntualitza que “abans d'utilitzar les dades que ens proporciona la ciutadania cal eliminar prèviament els possibles errors i biaixos de mostreig perquè siguin del tot útils i vàlides”. La plataforma Mosquito Alert ja incorpora una fase de validació d'aquests avisos, dut a terme per un equip d'entomòlegs experts.
Segons la fiabilitat de les fotos fetex pels ciutadans, els adjudiquen una categoria o bé descarten les que no són útils. "Cada ciutadà rep la validació de la seva foto directament al mòbil en poques hores i això fa que la ciutadania aprengui a reconèixer el mosquit tigre ràpidament. En poc temps hem aconseguit dades de gran qualitat científica, tal com mostra aquest treball”, explica Frederic Bartumeus, investigador ICREA al CREAF i al CEAB-CSIC i director de Mosquito Alert.
Els autors de l’estudi també afirmen que, gràcies a la ciència ciutadana, s’han ampliat les àrees de vigilància al territori espanyol per estudiar el mosquit tigre. “No és el mateix tenir un equip d’experts que s’ha de desplaçar a centenars de kilòmetres, que tenir una xarxa de persones voluntàries distribuïdes per tot el país disposades a col•laborar amb la ciència”, explica Aitana Oltra, coordinadora científica de Mosquito Alert.
Des de l’any 2014, el projecte ha rebut més de 3.600 avisos confirmats de mosquits tigre des de tota Espanya i alguns han estat excepcionals. És el cas de les primeres troballes fetes a Andalusia, al Prepirineu de Catalunya, Aragó i Lleida gràcies als participants de Mosquito Alert. Totes aquestes troballes coincideixen en que són indrets allunyats de la costa, on el mosquit tigre hi resideix de manera habitual. “El mosquit tigre es dispersa molt ràpid localment, però també fa salts de llarga distància; sense l’ajuda de tots aquests voluntaris, que han sabut avisar a temps, hauríem trigat molt més temps a fer aquests descobriments clau, especialment en llocs remots on normalment no se'l busca”, afirma Roger Eritja, entomòleg del Servei de Control de Mosquits del Baix Llobregat i cap de l’equip de validadors experts de Mosquito Alert. Totes aquestes troballes primerenques fetes per la ciutadania s’han validat científicament en col•laboració amb les Universitats de Múrcia i Zaragoza, per donar pas a més inspeccions i al desplegament dels protocols estatals de salut pública.
Globalització, canvi climàtic i augment de les desigualtats socials com a factors de risc
Amb les noves tecnologies el món científic i el quotidià estan més connectats que mai. Aquesta connexió és vital per fer front als reptes que deriven de la globalització i el canvi climàtic. “Ara podem anar més enllà i calcular quina probabilitat té una persona de creuar-se amb un mosquit tigre. Amb això podrem entendre millor els patrons de transmissió de malalties entre la població segons el context ambiental i social”, explica John Palmer. Amb això, els investigadors ja estan preparant nous treballs per avaluar el risc de brots epidèmics de Zika, Dengue i Chikungunya a Espanya utilitzant les dades que aporta la ciutadania a Mosquito Alert. Aquestes malalties tenen un gran impacte a la societat mundial i agreugen els problemes de pobresa i desigualtats.
Actualment els avisos fets a través de Mosquito Alert també ajuden a fer les tasques de control en zones on la plaga del mosquit tigre és present des de fa anys, com a les ciutats de Barcelona i València, i en àmbits més rurals com a la província de Girona. Per altra banda, gràcies a l’experiència acumulada en l’estudi del mosquit tigre amb avisos ciutadans, l’equip de Mosquito Alert ha iniciat projectes pilot a altres ciutats com Hong Kong (Xina) i Barranquilla (Colòmbia). A més, co-lidera un consorci Internacional per projectar aquest tipus d’eines a escala global on hi participa el Programa de les Nacions Unides pel Medi Ambient, l’Organització Mundial de la Salut, les Associacions de Ciència Ciutadana d’Europa, Amèrica, Austràlia, Àfrica i Àsia, així com institucions de prestigi internacional com el Wilson Centre o la Universitat Johns Hopkins dels Estats Units.