Un estudi mostra que els filtres solars han arribat als ous dels ocells de Doñana

El treball de científics del CSIC revela la presència de filtres solars en els ous d'ocells  silvestres, i que la transmissió de mare a cria és pre-natal: es dóna abans de la posada de l'ou.

De las espècies estudiades, la cigonya blanca és una d les més contaminades.  Imatge: exemplar adult de Doñana Als ous del ocells silvestres de Doñana també han arribat els compostos que ens protegeixen de la radiació UV (filtres solars) que s'han dispersat al medi ambient, procedents dels productes de cura personal i altres articles comercials. Així ho revela un estudi liderat per l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua IDAEA del CSIC, i que compta amb la participació de l'Estació Biològica de Doñana (CSIC).

El treball, publicat a la revista Environmental Science and Technology (Vol 51, p. 10.983-10.990, 2017), és el primer a trobar filtres solars en ous d'ocells. La Dra. Sílvia Díaz-Cruz, autora principal del treball i investigadora a l'IDAEA-CSIC, explica: "Aquesta troballa és rellevant perquè demostra que, si està en l'ou, abans que l’ocell s'hagi desenvolupat i s'hagi exposat al medi ambient, és perquè la mare li ha transferit el contaminant abans de posar l’ou".

Els científics han analitzat mostres d'ous no fecundats o malmesos, recol·lectats entre els anys 2010 i 2012 durant campanyes d'anellament de juvenils dutes a terme pels tècnics de l'Equip de Seguiment de l'Estació Biològica de Doñana, i en el marc del projecte IMPAR, liderat per la Dra. Ethel Eljarrat, coautora de l'estudi i investigadora a l'IDAEA-CSIC. Les 39 mostres d'ous corresponen a 7 espècies (2 rapinyaires diürnes, 2 gavines, el curroc, l'ànec griset i la cigonya blanca), totes elles residents a Doñana o migratòries que visiten anualment l'espai natural protegit.

La totalitat de les mostres contenen o bé els filtres solars originals, que es poden trobar en els productes de cura personal, o bé els seus metabòlits. Trobar els metabòlits, expliquen els autors, demostra que un cop el contaminant ha arribat a l'organisme de la mare, aquest l'ha metabolitzat i transformat en altres compostos (metabòlits), però "no els ha excretat, o almenys, no totalment".
La oxibenzona (també coneguda com benzofenona 3, BP3), un dels filtres més freqüents, estava present a totes les mostres, a nivells d'entre 16 i 49 nanograms per gram. Però el metabolit de la oxibenzona, la hidroxibenzofenona (4HB), s’ha trobat a nivells molt més elevats i a totes les mostres: de 12 a 3348 nanograms per gram. Altres metabòlits trobats són la benzobenzona 1 (BP1) i la dihidroxibenzofenona (4DHB).

La freqüència de detecció de cada un dels 7 filtres solars trobats va ser del 95 al 100% de les mostres.

D'aquesta troballa, els investigadors infereixen que els filtres solars arriben als ocells a través del tracte gastrointestinal (ingerits amb l'aliment o l'aigua), que els metabolitza i els transfereix a l'ou quan aquest encara s'està formant, abans de la posta. És una evidència que l'exposició a aquests contaminants és "pre-natal", afirma la Dra. Díaz-Cruz.

De les mostres analitzades, la cigonya blanca (Cicona ciconia) i l'arpella vulgar (Circus aeroginosus) són les espècies més contaminades, amb concentracions de filtres solars d'entre 834 i 985 nanograms per gram. Aquestes concentracions superen les concentracions màximes permeses segons l'estipulat per a aigua i biota en la Directiva Marc de l'Aigua europea per contaminants regulats, com el mercuri.

En els últims anys ha augmentat la presència de filtres solars en els productes de cura i higiene personal. Ja no estan només en les cremes solars, sinó també en els productes per al cabell o maquillatge, en tèxtils, adhesius, pintures, plàstics... Com s'uneixen fàcilment als lípids (són lipofílics), s'acumulen en els organismes. Treballs previs d'aquests investigadors ja havien revelat la presència de filtres solars i parabens a la placenta de dones gestants i de mamífers marins, així com en llet materna.

Sobre els seus efectes, els estudis fins la data són escassos, però hi ha indicis significatius de que poden ser disruptors endocrins i cancerígens, causar endometriosi en dones i disminuir la qualitat del semen en homes.

A Potential New Threat to Wild Life: Presence of UV Filters in Bird Eggs from a Preserved Area.  Molins-Delgado D, Máñez M, Andreu A, Hiraldo F, Eljarrat E, Barceló D, Díaz-Cruz MS.  Environ Sci Technol. 2017 doi: 10.1021/acs.est.7b03300.