La migradora dels cards recorre anualment 12.000 quilòmetres i travessa dues vegades el Sàhara, en un circuit migratori circular similar al de moltes aus. En un estudi anterior, s’havia descobert que migrava des d'Europa fins a l’Àfrica tropical, i el seu destí a partir de llavors era incert. Investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) demostren que la descendència de les papallones que havien migrat cap al sud emprèn un viatge de tornada a Europa en arribar la primavera.
Tot i que les migracions de la regió paleàrtica fins a l’Àfrica tropical s’han associat sempre a les aus, una recerca liderada per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt del CSIC i la UPF, ha descobert que una papallona fa aquest mateix circuit migratori. Es tracta de la migradora dels cards (Vanessa cardui), que anualment recorre 12.000 quilòmetres i travessa dues vegades el desert del Sàhara a la recerca de recursos i d’un clima favorable. El circuit migratori de la Vanessa cardui és el més llarg que es coneix per cap espècie de papallona.
En un estudi publicat fa un any i mig, els investigadors ja havien demostrat que la migradora dels cards emprenia un viatge cap a finals de l’estiu, des d’Europa fins a l’Àfrica tropical, tot creuant el mar Mediterrani i el desert del Sàhara. El destí de les poblacions que colonitzaven l’Àfrica tropical a partir de llavors, però, era incert. «Quedava el dubte de si la descendència de les papallones que arribaven a l’Àfrica tropical emprenien noves migracions de retorn, i es constituïa, per tant, un cicle migratori regular», explica Roger Vila, autor de l’estudi. «La nostra principal hipòtesi era que tornaven cap a Europa a l’inici de la primavera creuant de nou el Sàhara», afegeix.
La clau de l’origen, a les ales
Per confirmar la hipòtesi, van estudiar l’origen de les papallones que a principis de la primavera arribaven a la regió mediterrània, a partir de mostres obtingudes al Marroc, Andalusia, Catalunya, Creta, Egipte i Israel. La clau per esbrinar-ho va ser estudiar els isòtops estables de l’hidrogen presents en les ales de les papallones. Els isòtops són formes d’un element químic que es caracteritzen per tenir un nombre diferent de neutrons al nucli; en en cas de l’aigua, la proporció d’hidrogen i del seu isòtop varia en funció de la localització geogràfica. En absorbir l’aigua, aquestes proporcions es mantenen en les plantes, més tard en les erugues que se n’alimenten i, finalment, en les papallones adultes.
Gràcies a l’anàlisi dels isòtops de les ales de les papallones, doncs, els investigadors van poder escatir el lloc on s’havien desenvolupat com a erugues. «És molt complicat estudiar el moviment dels insectes a partir d'observacions, marcatge o radioseguiment, perquè són molt petits i n'hi ha milions. Per això, descobrir on va créixer una papallona abans de fer la metamorfosi per mitjà dels isòtops de les ales és molt útil. Sembla màgia», comenta Gerard Talavera, líder de l’estudi.
Els resultats, que publica la revista Biology Letters, apunten que el gruix de la població de la migradora dels cards roman a l’Àfrica tropical durant els mesos de l’hivern, i que els individus que retornen són molt probablement la descendència dels que han colonitzat la regió subsahariana durant la tardor. També, que el cicle migratori de la Vanessa cardui és tancat, i que la distància anual que recorren les successives generacions pot arribar als 12.000 quilòmetres.
La qüestió de si la migradora dels cards emprenia circuits migratoris regulars, semblants als que realitza la papallona monarca a l’Amèrica del Nord, era objecte de debat. Amb els resultats de l’estudi dels investigadors de l’IBE es demostren els paral·lelismes en aquesta adaptació evolutiva tan singular.
Un projecte d’abast global
L’estudi publicat a Biology Letters forma part d’un projecte més ampli que té l’objectiu d’estudiar el comportament migratori i les rutes de la Vanessa cardui arreu del món, ara per ara pràcticament desconeguts. Per això, s’està impulsant un projecte global de ciència ciutadana amb què es pretén documentar observacions de la papallona per part de voluntaris de tot el món. El projecte, amb el nom de 'The worldwide painted lady migration', té informació disponible al web http://www.butterflymigration.org.
La recerca ha comptat amb el suport de la British Ecological Society (BES), la National Geographic Society i el Ministerio de Economía y Competitividad.
ARTICLE DE REFERÈNCIA:
Talavera, G.; Bataille, C.; Benyamini, D.; Gascoigne-Pees, M.; Vila, R. (2018) Round-trip across the Sahara: Afrotropical Painted Lady butterflies recolonize the Mediterranean in early spring Biology Letters 20180274 http://dx.doi.org/10.1098/rsbl.2018.0274
Noticia via: Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)