El vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa, una de les infraestructures cientificotècniques singulars del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha arribat al port de Barcelona per presentar el projecte divulgatiu Ciència al port. El ministre de Ciència, Innovació i Universitats, Pedro Duque, ha visitat avui el vaixell, on a més s'ha reunit amb els rectors de les universitats de Catalunya.
A la visita, Pedro Duque ha estat rebut per la subdelegada del Govern a Barcelona, Montserrat García Llovera; el vicepresident de Ciència i Tecnologia del CSIC, Víctor Velasco; el delegat institucional del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo; i el director de la Unitat de Tecnologia Marina, Jordi Sorribas.
El ministre ha visitat el pont de comandament del vaixell i ha recorregut les diferents instalE·lacions i equipaments científics del vaixell, guiat per Jordi Sorribas, director de la Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, que gestiona el vaixell; i per Juan Carlos Hernández Bernal, capità del vaixell. Després de la visita, el ministre s'ha reunit amb els rectors d'universitats de Catalunya en una sala de reunions del vaixell.
El projecte divulgatiu Ciència al Port vol donar a conèixer aquesta infraestructura al gran públic, per la qual cosa s'han organitzat visites al llarg de diversos dies a Cadis, Barcelona i Vigo. El projecte va partir de Cadiz la setmana passada, es troba ara a Barcelona i, en els pròxims dies, viatjarà a Vigo i novament a Cadiz.
El vaixell 'Sarmiento de Gamboa'
El vaixell Sarmiento de Gamboa forma part de la infraestructura cientificotècnica singular que agrupa tots els vaixells d'investigació finançats pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats. Compta amb les tecnologies més avançades en sistemes de navegació i instrumentació acústica i és el primer vaixell oceanogràfic espanyol que pot treballar amb vehicles autònoms submarins a grans profunditats.
En actiu des de l'any 2007, quan va realitzar la seva primera campanya, ha completat 73 missions en projectes científics de diferent índole, cobrint tot l'espectre de disciplines en ciències marines en projectes d'investigació tant nacionals com internacionals. La Unitat de Tecnologia Marina del CSIC, a Barcelona, és la responsable de la gestió del vaixell i del manteniment de l'equipament científic.
Amb 70,50 metres d'eslora i 15,50 metres de mànega, el vaixell té una tripulació de 16 membres i capacitat per dur a 25 científics i tècnics. Disposa de sis laboratoris que cobreixen gairebé totes les necessitats d'anàlisi químic i biològic, i per mantenir organismes marins en condicions iguals al seu entorn natural.
La seva coberta pot allotjar diferents contenidors ISO 5 a 20 peus per ampliar les seves capacitats de laboratori, tallers i càrrega. Posseeix dues quilles retràctils que li permeten posar i retirar, amb el vaixell navegant, instrumentació acústica sota la línia de flotació del vaixell de forma fàcil. El vaixell també disposa d'una gòndola acústica fixa a la proa, de 9 per 9 metres.
La coberta principal, de 325 metres quadrats, és la principal zona de treball del vaixell i en ella es poden ubicar fins a 200 tones en materials i equipament. Això permet treballar amb instrumental diferent i de grans dimensions, que pot variar en funció del projecte, com els robots submarins, els vehicles autònoms submarins, o els enormes tambors amb el cablejat necessari per a estudis sísmics.
La instrumentació i els laboratoris amb què compta permeten la recerca en camps molt variats: recursos i riscos naturals, canvi global, recursos marins, circulació oceànica global i biodiversitat marina.
Algunes campanyes destacades
Entre les campanyes del Sarmiento de Gamboa, es pot destacar el desplegament del primer laboratori submarí, el GEOSTAR, per alertes de tsunamis al golf de Cadis; la instal•lació del primer laboratori submarí cablejat d'Espanya, OBSEA, a la costa catalana; la participació en l'estudi de l'impacte del canvi global i la biodiversitat de l'oceà en l'expedició Malaspina; l'obtenció per primera vegada d'imatges corticals de la zona de col·lisió d'Euràsia / Àfrica emprant un seguit d'hidròfons de 6,0 quilòmetres. En 2014 va ser triat dins del major consorci de vaixells europeus de recerca, Eurofleets, per a realitzar el projecte estrella sobre l'estudi tomogràfic del volcà Etna.
El 2015 es va corroborar la seva capacitat per operar vehicles submarins d'alta tecnologia en realitzar una microbatimetría de falles al Mar d'Alborán, en el marc del projecte Shake, emprant vehicles autònoms d'altes profunditats de l'Institut Francès d'Investigació per a l'Explotació del Mar. En 2016 va realitzar quatre campanyes d'investigació a la Mediterrània i l'Atlàntic i activitats de suport logístic al projecte de remodelació de la Base Antàrtica Espanyola Joan Carles I.
El 2017 va finalitzar el seu suport logístic a la Base Juan Carlos I i fins al moment ha realitzat tres campanyes d'investigació en aigües atlàntiques. Les campanyes de 2017 van cobrir diverses investigacions, com l'estudi de processos ecològics i demogràfics del lluç, l'impacte antròpic en les zones de pesca, la dinàmica de les masses d'aigües oceàniques o l'estudi estructural dels fons marins.