La Institució Milà i Fontanals del CSIC i el Museo delle Civiltà de Roma dirigeixen un nou projecte arqueològic en el jaciment neolític de La Marmotta, únic per les seves restes excepcionalment conservades. A través de noves tècniques analítiques, els investigadors estudiaran el model socioeconòmic i la tecnologia de producció d'aliments i instruments d'aquestes comunitats, i dataran amb precisió el període d'assentament del lloc.
El jaciment submergit de la Marmotta es troba en el Llac de Bracciano, a uns 60 quilòmetres de Roma (Italia). Data del Neolític Antic (5690-5150 a.C.) i destaca per la seva excepcional conservació, amb milers de restes orgàniques i inorgàniques, si bé no ha sigut objecte de grans publicacions. Va ser descobert l’any 1989 a uns 12 metres de profunditat, i en ell s’han portat a terme diferents excavacions fins el 2006. Les peces recuperades durant les cmpanyes es troben en el museu italià. Al jaciment es preserven restes com piragües, arcs, bols, culleres i falçs, cistells i altres objectes elaborats en fibres vegetals i animals.
Ara, la Institució Milà i Fontanals (IMF) del CSIC i el Museo delle Civiltà (Museo Preistorico Etnografico "Luigi Pigorini") dirigeixen un projecte de col·laboració internacional en aquest jaciment. L'objectiu és conèixer el procés d'expansió de les societats neolítiques fa uns 7.500 anys, com gestionaven, elaboraven i conservaven els aliments, així com la tecnologia que empraven.
L’estudi de les eines emprades per aquestes comunitats per al processat d'aliments ajuda a comprendre millor el seu model socioeconòmic. Els investigadors busquen conèixer amb precisió el temps d'ocupació del jaciment i les dinàmiques internes del grup. Ho faran a través de la datació per radiocarboni de cereals trobats en els diferents nivells.
Les restes seran analitzades mitjançant tècniques innovadores, com l'anàlisi de les resines emprades per fer els mànecs de les peces de falç o l'estudi de les superfícies de tals peces a través de microscòpia confocal. També es realitzaran anàlisis isotòpics o estudis de fitòlits.
Èxit de l'expansió neolítica de fa més de 7.500 anys
Les comunitats assentades al centre d'Itàlia van iniciar un reeixit procés de desenvolupament que els va permetre ocupar tota la Mediterrània occidental fa 7.500 anys. En aquesta adaptació, tant el clima com les condicions dels territoris van tenir un paper important. No obstant això, encara és una incògnita el nivell de transmissió tecnològica entre les comunitats neolítiques i les societats indígenes dels espais que van poblar.
Atès que el jaciment no ha estat excessivament estudiat, els científics esperen reactivar la seva investigació i desenvolupar un catàleg de materials de l'excavació. A més, s'elaborarà una pàgina web amb la finalitat de donar a conèixer el jaciment, els materials, els estudis que es realitzen i els resultats.
“Els resultats obtinguts en una excavació com la de La Marmotta no només són útils per reconstruir la vida a la prehistòria, sinó també per conèixer el medi ambient i els canvis que s'han produït al llarg del temps. Tot això té aplicacions pràctiques, fins i tot actualment“, afirma Mario Mineo, conservador del Museo delle Civiltà i un co-director del projecte.
Segons Mineo, “els nombrosos instruments de fusta conservats, les dotzenes d'espècies de plantes i animals identificades, la troballa de cinc grans piragües, les restes de més d'onze habitatges o la presència de més de 3.000 pals utilitzats per a la seva construcció, permeten als estudiosos, així com al públic en general, entendre que els nostres avantpassats eren molt més moderns tecnològicament del que es desprèn dels llibres escolars i de difusió”.
“Creiem que l'estudi d'aquest jaciment pot canviar la nostra idea sobre la complexitat de les primeres comunitats d'agricultors i pastors que van ocupar tota la Mediterrània”, indica Juan Francisco Gibaja, de la Institució Milà i Fontanals del CSIC i co-director del projecte. “La Marmotta és un jaciment excepcional. Poder tenir a les mans recipients de fusta i cistelleria, fragments de material tèxtil o instruments complets amb els seus mànecs, com les falçs, és una sensació indescriptible”, afegeix.
“L'objectiu del projecte és dur a terme noves anàlisis que puguin integrar els estudis ja realitzats a dia d'avui a La Marmotta, aprofitant les tècniques d'anàlisi més recents i innovadores”, comenta Niccolò Mazzucco, també responsable del projecte i investigador contractat de la IMF-CSIC dins el programa europeu Marie Skłodowska Curie.
Un projecte de col·laboració internacional finançat per la Unió Europea
El projecte es va presentar a l'Escola Espanyola d'Història i Arqueologia del CSIC a Roma a mitjans de març, en un acte públic amb representants de les institucions implicades. El suport dels directors dels centres, el Dr. Filippo Maria Gambari (Museo delle Civiltà), el Dr. Lluís Calvo (IMF-CSIC) i el Dr. José Ramón Urquijo (EEHAR-CSIC), és fonamental per al desenvolupament de aquest primer projecte conjunt, que ja ha començat i que continuarà fins a desembre d'enguany.
La IMF porta més de vint anys estudiant la implantació de les comunitats neolítiques en nous territoris. En aquest projecte també col·laboren l'Escola Espanyola de Història i Arqueologia del CSIC a Roma (EEHAR-CSIC). El finançament prové del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i del propi CSIC.
Imatges. Autor: Mario Mineo, Arqueólogo y Coordinador del Museo delle Civiltà - Museo Preistorico Etnografico "Luigi Pigorini" © Museo delle Civiltà – MPE L. Pigorini.
Quadrants del jaciment subacuàtic a La Marmotta
Vas amb decoració pintada de La Marmotta
Sabela Rey Cao / Comunicació CSIC Catalunya