En cas d'una mitigació forta del canvi climàtic, la biomassa d'espècies es reduiria "només" un 5%, però si les emissions no canvien, la reducció de biomassa arribaria fins al 17%. Peixos i mamífers marins podrien patir disminucions més greus de biomassa que el fitoplàncton. Tres investigadors espanyols formen part del grup internacional que ha realitzat l'estudi.
El canvi climàtic afectarà la distribució i abundància de la vida marina, però la magnitud total d'aquests canvis ha estat difícil de predir, fins ara, a causa de les limitacions dels models d'ecosistemes individuals utilitzats per a tals pronòstics. No obstant això, si es combinen aquests models, pot sorgir una imatge més completa.
Un article publicat a la prestigiosa revista Proceedings of the National Academy of Sciences, i signat per un grup internacional de 35 investigadors de 12 països i 4 continents, ha presentat una avaluació dels efectes del canvi climàtic a nivell global en l'oceà utilitzant una combinació de múltiples models climàtics i d'ecosistemes. Entre els Investigadors, hi ha tres experts espanyols: Manuel Barange, director de la Divisió de Polítiques i Recursos de Pesca i Aqüicultura (FIA) de la FAO; Marta Coll, científica experta en la modelització dels ecosistemes marins de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC; i Jose A. Fernandes, expert en Big data i intel·ligència artificial d'AZTI. També ha participat Eric D. Galbraith, matemàtic de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Aquest estudi revela que la biomassa animal marina global -és a dir, el pes total d'animals marins com peixos, invertebrats i mamífers marins al oceà- disminuirà en tots els escenaris d'emissió, com a conseqüència, fonamentalment, de l'augment de la temperatura i la disminució de la producció primària.
L'abast de les pèrdues projectades es pot veure limitat si es redueixen les emissions: la disminució de la biomassa seria només d'un 5% en un escenari de mitigació forta, però podria arribar a un 17% si velocitat d'emissió de gasos d'efecte hivernacle no baixa per a finals del segle XXI. En particular, la magnitud d'aquest efecte del canvi climàtic es prediu com similar en un oceà amb i sense pressió pesquera, la qual si es reduís podría mitigar parcialment aquests descensos.
"La reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle sens dubte ajudarà a salvaguardar la vida marina en la mesura del possible contra noves pèrdues", diu l'autora principal Heike Lotze, de la Universitat de Dalhousie a Halifax, Canadà.
L'anàlisi també suggereix que els impactes del canvi climàtic podrien ser més greus en nivells més alts de la xarxa alimentària, el que significa que la biomassa de peixos i mamífers marins podria patir disminucions majors que el fitoplàncton. Aquest procés es denomina "amplificació tròfica" i descriu la particular vulnerabilitat d'animals com els peixos de més grandària en els extrems superiors de les cadenes alimentàries marines.
"Les nostres troballes suggereixen que els animals marins de més grandària, molts dels quals ja són motiu de preocupació per a la conservació, podrien mostrar una vulnerabilitat particular a les disminucions provocades pel clima, amb un efecte dòmino del fitoplàncton a la cadena alimentària", afegeix el coautor Derek Tittensor, del Centre Mundial de Vigilància de la Conservació del Medi Ambient de les Nacions Unides a Cambridge, Regne Unit.
La cartografia dels canvis previstos en els oceans del món (vegeu la figura següent) revela que la biomassa podria disminuir en moltes regions oceàniques de zones temperades i tropicals, on la població depèn en gran mesura del subministrament d'aliments marins i on la biodiversitat marina ja es veu afectada pels efectes acumulats de l'activitat humana. En aquestes zones, el canvi climàtic està creant una altra font d'estrès sobre els ecosistemes marins i les societats humanes per igual. Per contra, moltes regions polars al voltant de l'Àrtic i l'Antàrtida podrien mostrar augments de la biomassa que podrien proporcionar noves oportunitats per a l'ús dels recursos marins, però també desafiaments per a la gestió i conservació marines.
"La síntesi dels resultats de totes les eines analítiques d'última generació permet arribar a la important conclusió que el canvi climàtic està afectant a la biota marina a tot l'oceà mundial. Les troballes reiteren la necessitat d'una forta mitigació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle per limitar tals impactes", diu el coautor William Cheung, de l'Institut per als Oceans i la Pesca de la Universitat de Columbia Britànica i autor principal de coordinador de l'informe especial de l'IPCC per als Oceans i la criosfera en el Canvi Climàtic.
"Sabem que la producció d'aliments en terra està cada vegada més amenaçada pels efectes del canvi climàtic, com la calor extrema i la sequera. Aquest estudi afegeix un altre capítol desconcertant a la història de l'escalfament global, en confirmar que el canvi climàtic provocat per l'ésser humà també posa en perill els recursos alimentaris dels oceans. L’any 2015, totes les nacions van acordar els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Una d'elles és aconseguir que la fam sigui zero per 2030. La nostra investigació mostra que això requerirà no només una gestió molt més acurada dels recursos naturals, sinó també una ràpida reducció de les emissions mundials de gasos d'efecte hivernacle", afegeix el coautor Jacob Schewe, de l'Institut de Recerca sobre l'Impacte Climàtic de Potsdam, Alemanya.
"El fet que els impactes estimats del canvi climàtic siguin independents de la pesca proporciona un incentiu addicional per desenvolupar una pesca sostenible i adaptable, sensible al canvi climàtic, que necessitem per alimentar un món de 9.000 milions d'éssers humans", afirma el coautor Manuel Barange, Director de Pesca i Aqüicultura de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) a Roma, Itàlia.
Aquests resultats ofereixen la perspectiva més completa sobre els possibles canvis ecològics provocats pel clima a l'oceà fins a la data i poden ajudar a anticipar els canvis en els valuosos recursos marins en relació amb el canvi climàtic. Com a tal, els resultats poden servir de base per a les negociacions internacionals en curs sobre el clima i la biodiversitat.
La coautora Marta Coll, investigadora de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona, afegeix: "El nostre estudi representa un esforç notable de col·laboració científica internacional, en la qual hem utilitzat per primera vegada un enfocament comparatiu i estandarditzat amb 6 models d'ecosistemes marins globals forçats amb 2 models del sistema terrestre i 4 escenaris d'emissió. Només col·laborant podíem arribar a aquests resultats, els quals demostren que les incerteses degudes a les variacions en els models d'ecosistemes marins i els models del sistema terrestre són similars, i que les projeccions en conjunt s'ajusten notablement a les dades empíriques".
El coautor Jose A. Fernandes, de AZTI, a Espanya, matisa: "Aquestes col·laboracions són clau per reduir la incertesa sobre possibles escenaris futurs i accions a prendre. No obstant això, són també un desafiament multidisciplinar -des de l’ecologia fins a les ciències de la computació- que requereixen una potent coordinació i compartir grans quantitats de dades".
Article de referència:
Heike K. Lotze, et al. Global ensemble projections reveal trophic amplification of ocean biomass declines with climate change. PNAS. DOI: 10.1073/pnas.1900194116