Un estudi de revisió proposa una solució per superar el llarg debat sobre l'origen d'aquesta estructura volcànica de Tenerife. Segons el treball, la caldera es va formar per una concatenació de col·lapses de caldera que van implicar diferents esllavissades de terra en un dels flancs de l'edifici volcànic de Las Cañadas. Joan Martí és l'autor d'aquest estudi que ha estat publicat a la revista Earth-Sciences Review.
La caldera de Las Cañadas (Tenerife, Illes Canàries) és el resultat de diversos episodis de col·lapse de caldera associats a grans erupcions explosives que van provocar al seu torn diferents esllavissades de terra de gran volum que van modificar de forma parcial les parets de l'edifici volcànic de Las Cañadas, segons un nou estudi de revisió publicat recentment a la revista Earth-Sciences Reviews.
L'estudi integra així en una mateixa solució les dues idees que fins ara havien centrat la discussió entre investigadors sobre l'origen d'aquesta caldera volcànica que és Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de l'any 2007.
Joan Martí, investigador de l'Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera del CSIC (ICTJA-CSIC), és l'autor d'aquest article centrat en oferir una "explicació plausible" a l'origen d'aquesta estructura volcànica a partir de les evidències recollides per tots els estudis realitzats fins a la data. "Aquesta estructura volcànica és una concatenació de processos destructius a gran escala que han acompanyat l'evolució de la illa de Tenerife", resumeix l'investigador del ICTJA-CSIC.
L'origen de la caldera de Las Cañadas, una depressió del terreny de forma el·líptica amb unes dimensions d'uns 16x9 quilòmetres, ha estat motiu d'una llarg debat científic. Actualment, hi ha dos grans idees sobre la formació d'aquesta estructura geològica sobre la qual s'assenten també, en la seva part nord, els edificis volcànics del Teide i Bec Vell.
Una de les opcions plantejades considera que la caldera era un exemple clàssic de col·lapse de caldera vertical, un procés en el qual l'edifici volcànic es va enfonsar sobre la seva pròpia cambra magmàtica quan aquesta va perdre pressió i capacitat de sustentació arran del buidatge experimentat durant una o diverses erupcions explosives de grans proporcions.
L'altra opció assumeix que la caldera era la capçalera d'un gran lliscament de terres que es va produir en un dels flancs de l'edifici volcànic de Las Cañadas a partir del qual es va generar la Vall d'Icod.
L'article indica que aquesta "aparent contradicció entre les dues hipòtesis pot ser solucionada de manera senzilla" si s'admet l'existència dels dos processos plantejats per les dues opcions "que podrien haver estat temporalment i fins i tot mecànicament relacionats".
Per arribar a aquesta conclusió, Martí ha recopilat i revisat la informació continguda en un total de 55 estudis científics relacionats de manera directa o indirecta amb la caldera de Las Cañadas. L'investigador analitza al llarg de l'article les dades estratigràfics, geocronológiques, estructurals, geomorfològics, sobre volcanologia física, petrològiques, geofísics, de sondejos i batimètrics aportats per tots els estudis revisats.
Martí considera que "en el cas de la caldera de Las Cañadas s'han confós o malinterpretat algunes evidències geològiques clares i dades importants que aportaven llum en un sentit o un altre". "El que hem fet en aquest treball és aclarir el significat de cadascuna de les evidències existents, ubicant-les en el context volcanològic pertinent", explica l'investigador.
L'estudi assenyala que el volum de dades geològiques i geofísiques disponibles en l'actualitat "haurien de ser suficients per tancar de forma definitiva la controvèrsia sobre l'origen d'aquesta caldera".
Segons explica Joan Martí, el treball publicat ara és també un "nou punt de partida per a nous estudis, ja que encara queda molt per conèixer d'aquesta estructura". L'investigador considera que "encara se sap molt poc sobre l'origen dels magmes que van donar lloc al vulcanisme de tipus explosiu que va fer possible la formació de la caldera o també sobre els propis mecanismes del col·lapse i sobre les relacions mecàniques entre les calderes de col·lapse i les esllavissades de terra de gran volum".
La naturalesa de l'origen d'aquesta caldera "té implicacions importants en l'avaluació dels riscos geològics de Tenerife i també sobre el coneixement dels recursos hídrics de l'illa, que poden variar molt segons es basin en un model o un altre", conclou Joan Martí .
Article original: Martí, J. (2019). Las Cañadas caldera, Tenerife, Canary Islands: A review, or the end of a long volcanological controversy. Earth-Science Reviews, 196, 102889. https://doi.org/10.1016/j.earscirev.2019.102889
Noticia vía Instituto de Ciencias de la Tierra Jaume Almera del CSIC