L’estudi, liderat pel CEAB (CSIC), SOCIB, IMEDEA (UIB-CSIC) i ESADE, estima una presència de 752 milions de partícules i de 3,7 tones de plàstic al Canal de Menorca. Les majors concentracions de partícules de plàstic es troben a la primavera i a l’estiu, la qual cosa suggereix un efecte important del turisme. El Canal de Menorca és una Àrea Marina Protegida amb 16.000 espècies diferents, de les quals 58 estan protegides, com la tortuga babaua i diversos cetacis.
El Canal de Menorca és un corredor marí d’uns 36 km d’amplada que separa les illes de Mallorca i Menorca. Es tracta d’una zona amb un alt valor ecològic i ambiental que compta amb una gran biodiversitat. Acull unes 16.000 espècies diferents, de les quals 58 estan protegides, com les algues brunes, la tortuga babaua i diversos crustacis, aus marines i cetacis.
Un equip integrat per investigadors del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB), l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), el Sistema de Observación y Predicción Costero de las Islas Baleares (SOCIB) i l’Escola de Negocis ESADE, han mostrejat de forma trimestral durant els anys 2014 i 2015 el Canal de Menorca i han avaluant la presència de microplàstics, tot dins de l’àmbit del projecte d’investigació sobre el Mediterrani NIXE III.
Els resultats d’aquest estudi s’han publicat recentment a Environmental Pollution. L’article mostra que els valors mitjans de plàstic recollit per quilòmetre quadrat són de 220.000 partícules, equivalents a 1,1 quilos de plàstic. Aquests valors permeten estimar que, actualment, a l’Àrea Marina Protegida del Canal de Menorca hi ha 752 milions de partícules, que equivalen a 3,7 tones de plàstic.
Majoritàriament, no es tracta d’objectes grans, sinó de partícules inferiors a 5 mm (microplàtics) que s’han anat fragmentant per l’efecte de les corrents i l’onatge. Amb aquesta mida, les partícules representen una amenaça important pels ecosistemes marins, ja que s’introdueixen a la cadena alimentària i arriben també als humans.
“Tot i que hi ha partícules ja fabricades en aquestes mides, els microplàstics trobats procedien principalment de la fragmentació de plàstics de majors dimensions i que, una vegada que aquest tipus de partícules entren als ecosistemes marins, són transportats per les corrents marines superficials i el vent”, explica Luis F. Ruiz-Orejón, autor principal de l’estudi.
Les dades confirmen que les majors concentracions de plàstic en aquesta zona es van detectar a la primavera i a l’estiu i en àrees marines pròximes a l’illa de Mallorca, la qual cosa suggereix una influència directa del turisme. Concretament, en aquestes estacions es van trobar, per quilòmetre quadrat, al voltant de 350.000 partícules flotant a la superfície, el que es traduiria en 2 quilos de plàstic.
Els models de distribució de les partícules utilitzats en aquest estudi i elaborats en el marc dels projecte MEDCLIC (SOCIB i l’Obra Social “la Caixa”), demostren que la variabilitat de les condicions oceanogràfiques, com les corrents marines i l’onatge, “son mecanismes de neteja molt efectius en certs períodes de l’any, però hem de ser conscients que no per això desapareixen o es redueix el número de partícules, simplement es desplacen d’unes àrees a unes altres”, conclou Luis F. Ruiz-Orejón.
Aquest treball és el resultat de la tercera part de la investigació que el Projecte Nixe III ha dut a terme sobre la contaminació per plàstics flotants al Mediterrani central i occidental. A la primera part, es va analitzar la seva presència a tota l’àrea d’estudi, que va ser valorada en 1.500 tones. Per altra banda, la segona es va centrar més concretament a les Balears (àrea nord-occidental de Mallorca i Eivissa) on es van trobar 4,5 milions de partícules de plàstic, més de 8 quilos de plàstic per quilòmetre quadrat.
Referència de l’estudi: Ruiz-Orejón, L. F., Mourre, B., Sardá, R., Tintoré, J. & Ramis-Pujol, J. Quarterly variability of floating plastic debris in the marine protected area of the Menorca Channel (Spain). Environmental Pollution. 252, 1742–1754 (2019). doi: 10.1016/j.envpol.2019.06.063
Projecte Nixe III: Creat el 2009 amb l’objectiu principal de comparar les més de 60 obres de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria amb la realitat actual del Mediterrani. Liderat per la Fundación Innovación, Acción y Conocimiento (FIAyC) sota la direcció de l’investigador Juan Ramis Pujol, compta amb la col·laboració del CSIC i altres centres de recerca.
Notícia via CEAB-CSIC