Amb dues cites a Morelia i Puebla al llarg de novembre, les jornades són un punt de trobada de l'estudi de la musicologia històrica espanyola, que surt de les seves fronteres per mirar més enllà d'Europa. Organitzades per la Institució Milà i Fontanals del CSIC, són una oportunitat per contrastar el patrimoni de la música hispànica en diferents punts geogràfics i comparar la seva evolució cronològica. La col·laboració entre institucions espanyolas i mexicanes trenca barreres en la disciplina, per aprofundir en els punts en comú de la musicologia de tots dos països.
Els punts de fricció i els nexes d'unió de la música hispànica que es va desenvolupar a banda i banda de l'Atlàntic entre els segles XV i XIX són les línies protagonistes de les IV Jornades Internacionals de Patrimoni Musical Hispànic. Unes trobades que arriben a Mèxic de la mà de la Institució Milà i Fontanals del CSIC per posar en comú les investigacions sobre patrimoni hispànic més recents.
En dues setmanes consecutives, el 12 i 13 de novembre a Morelia i el 18 i 19 de el mateix mes a Puebla, desenes d'experts internacionals obriran un fòrum de debat per treballar sobre el patrimoni musical.
"En les últimes dècades, s'ha descobert tot un entramat cultural, de naturalesa musical, al que abans era difícil aprofundir causa de la dificultat de les comunicacions. La investigació ha trobat punts d'unió entre territoris que van dependre entre els segles XVI i XIX de la Corona espanyola i l'actual Estat espanyol, amb repertoris musicals, gèneres i formes musicals que s'alimenten entre si", assenyala Antonio Ezquerro, de la IMF-CSIC i un dels organitzadors de les trobades.
L'estudi del patrimoni musical surt de les fronteres espanyoles i mira més enllà d'Europa com a centre de producció musical, per redescobrir la música hispànica fora de l'àmbit local. Un debat internacional per assolir noves perspectives sobre el patrimoni.
"La nadala és un dels gèneres comuns i les gralles o les baixades són alguns dels instruments que es compartien. També hi havia compositors que van deixar la península i van anar a territori americà per nodrir els grups de cantaires de les capelles", prossegueix el musicòleg.
La quarta cita per posar en comú el Patrimoni Musical Hispànic
Les Jornades s'emmarquen dins del Projecte Coordinat d'R+D europeu "El patrimoni musical de l'Espanya moderna (segles XVII-XVIII): recuperació, digitalització, anàlisi, recepció i estructures retòriques dels discursos musicals", que l'any passat va saltar de les fronteres espanyoles fins a Itàlia. En 2018, les III Jornades es van realitzar en el Reale Collegio di Spagna, a Bolonya, lloc amb vincles històrics i culturals. Les experiències de 2016 i 2017 es van celebrar, respectivament, a Saragossa i Alacant.
La trobada internacional de Mèxic, la primera a Amèrica Llatina, és una oportunitat per "compartir experiències i patrimonis que es van desenvolupar de forma paral·lela a banda i banda de l'Atlàntic", en paraules d'Ezquerro.
Cooperació internacional entre institucions espanyoles i mexicanes
La col·laboració entre les institucions dels diferents països és un punt a destacar en l'organització de les jornades i en l'estudi del patrimoni musical hispànic.
En el cas espanyol, el Consell Superior d'Investigacions Científiques dirigeix el projecte a través de el Departament de Ciències Històriques-Musicologia de la Institució Milà i Fontanals. Compta també amb la col·laboració de la Universidad de Castilla-La Mancha (CIDoM, Unitat Associada al CSIC), la Universidad de Granada, la Universitat de Barcelona o la Universidad de Salamanca, entre d'altres. A Mèxic, el projecte compta amb la participació directa de la Universidad Nacional Autónoma de México (UNAM), la Benemérita Universidad Autónoma de Puebla (BUAP), la Universidad Autónoma de Querétaro i el Conservatori de Las Rosas de Morelia, entre d'altres.
Aquesta col·laboració busca crear un fòrum de debat obert sobre el coneixement recollit per les seves institucions, a el temps que establir les bases per a la creació d'una nova plataforma d'estudis