La investigadora Nanda Rea, de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC-IEEC ), ha estat premiada per la seva aportació en el camp de l'astrofísica, focalitzant la seva investigació en l'estudi d'una classe d'estrelles de neutrons amb camps magnètics extremadament intensos: els magnetars, un tipus particular de púlsars. El premi, dotat amb 50 000 euros, té com a objectiu reconèixer la trajectòria de joves investigadors.
Els Premis Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria i a la Investigació Biomèdica, tenen com a objectiu reconèixer la trajectòria de joves investigadors que destaquen per la seva excel·lència i capacitat d'innovació. Aquest any, són dues dones científiques les premiades per la seva trajectòria en camps com l'astrofísica i la neurociència.
El jurat dels IV Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria, després de revisar les 39 candidatures rebudes, ha reconegut a la Dra. Nanda Rea, investigadora de l'Institut de Ciències de l'Espai ( ICE, CSIC-IEEC), per la seva aportació en el camp de l'astrofísica, focalitzant la seva investigació en l'estudi d'una classe d'estrelles de neutrons amb camps magnètics extremadament intensos: els magnetars, un tipus particular de púlsars. La seva recerca se centra en observacions i simulacions teòriques d'estrelles de neutrons, els romanents compactes i fortament magnètics de les explosions de supernoves d'estrelles relativament massives.
Nanda Rea és llicenciada en Física i doctora en Astrofísica per la Universitat de Roma Tor Vergata. Des 2016 és científica titular del CSIC a l'ICE (CSIC-IEEC) a Barcelona. Recentment va obtenir una H2020 ERC Consolidator Grant amb l'objectiu d'estudiar la població d'estrelles de neutrons en la nostra galàxia a través de simulacions de síntesi de població, i és la investigadora principal d'una acció H2020 COST en estrelles de neutrons que abasta 30 països i més de 300 científics a tot el món. La investigació de la Dra. Rea s'ha centrat en els magnetars, estrelles de neutrons amb gran velocitat de rotació i amb camps magnètics extremadament intensos. Seu és el descobriment del primer magnetar de camp magnètic feble. També ha contribuït a desenvolupar models que expliquen el seu comportament sota camps magnètics molt forts, establint que els magnetars no són emissors de radiació estables, sinó fonts variables.
«El que vam estudiar en el meu laboratori són els magnetars, un tipus particular de púlsars, que és el que es queda després que un estel 10 vegades el sol de gran acaba la seva vida i explota. Una vegada que explota, el que deixa és el seu nucli, que queda molt compacte amb una densitat molt alta», comenta la Dra. Rea. I afegeix: «I aquest nucli és com una esfera tan gran com tota Barcelona, però amb tota la massa del Sol dins. Quant més sapiguem sobre com funciona la física en aquests entorns, més es podrà innovar, per exemple, en noves tecnologies utilitzant aquestes propietats físiques».
«És molt important aquest tipus de premis perquè es conegui la tasca de recerca de joves científics, i en el meu cas, visibilitzar el paper de la dona en la ciència per començar a normalitzar-lo entre els més joves», afirma la investigadora.
El president del jurat dels IV Premi Fundació Banc Sabadell a les Ciències i l'Enginyeria, el prof. Andreu Mas-Colell (president del BIST, Barcelona Institute of Science and Technology, entitat col·laboradora d'aquest premi), declara: «La Dra. Nanda Rea és una investigadora amb una trajectòria científica brillant, que ha estat capaç de sorprendre, impactar i innovar en un àmbit de l'astrofísica tan madur i central com el de les estrelles de neutrons. També hem notat que, com a científica, cobreix tots els aspectes: l'observacional —on treballa amb equips molt amplis quan la coordinació, que ella ha liderat repetidament, ho fa necessari— i el desenvolupament de teories explicatives de les observacions "que no encaixen"».
«Els premis són importants per als joves per les raons òbvies: és un reconeixement, dóna visibilitat i ajuda directament o indirecta a obtenir recursos. Però els premis als joves també són importants per al sistema de recerca d'un país globalment considerat: els científics joves seran, en part per l'efecte dels premis mateixos, els líders científics i institucionals del demà pròxim. Convé, doncs, que els jurats facin la seva feina amb rigor», afegeix el prof. Mas-Colell.
Per la seva banda, la Dra. Guillermina López-Bendito, de l'Institut de Neurociències del CSIC, a Alacant, ha resultat guanyadora del premi 2020 per la seva innovadora contribució en el camp de la neurobiologia del desenvolupament continuat mitjançant contribucions pioneres per entendre la formació i plasticitat de les connexions nervioses durant el desenvolupament del cervell, en condicions normals i en models de privació sensorial. La seva investigació pot inspirar el disseny d'eines capaces de reparar connexions neuronals defectuoses en pacients amb dèficits sensorials congènits o adquirits, com ara alguns casos de ceguesa.
Noticia via Institut de Ciències de l'Espai (ICE, CSIC-IEEC)