Un equip liderat pel CSIC troba un conjunt de figuretes de sílex que representen la figura humana d'una forma desconeguda fins ara, i que podrien ajudar a entendre la revolució artística i cultural del Neolític. Tenen una antiguitat d'entre 9000 i 10000 anys, i van ser trobades en una zona d'enterraments, en l'excavació de Kharaysin, a Jordània. Van ser utilitzades per a rituals funeraris i cerimònies de record, que implicaven l'exhumació, manipulació i inhumació dels cossos. En el Neolític, la representació de la figura humana va començar a ser comú, però les raons d'aquest canvi cultural es desconeixen.
Les figures amb forma humana van començar a ser comunes en el Neolític primerenc, fa uns 9.000 anys, encara que el seu significat i funció no han estat aclarits totalment. Anteriorment, el més comú eren la iconografia d'animals, amb molt poques excepcions, com les Venus paleolítiques.
Un equip liderat per científics del CSIC de la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats (IMF) ha trobat figuretes amb forma humana fetes de sílex que van ser usades per a rituals funeraris neolítics. És un tipus de estatueta que mai s'havia vist, que pot aportar nova informació sobre el naixement dels rituals funeraris, la consciència de comunitat, i sobre les cerimònies de record dels difunts. Els resultats de la investigació es publiquen a la revista Antiquity.
Les figuretes, diverses desenes, tenen una antiguitat d'entre 9000 i 10000 anys, i van ser trobades en l'excavació de Kharaysin, a Jordània. La troballa té dues novetats: d'una banda, el material i el suport, resquills i làmines de sílex, normalment associats a la producció d'eines quotidianes. Fins ara, totes les figuretes trobades estaven fetes d'argila o, més rarament, d'os. La segona novetat és la funció simbòlica funerària que podrien haver tingut. I és que la majoria d'elles es van trobar en una zona d'enterraments, un cementiri neolític amb indicis de rituals.
Cerimònies i rituals habituals en el Neolític
El lloc on es van trobar la majoria d'elles conté set tombes originals. Juan José Ibañez, científic del CSIC i investigador principal de la feina, explica que "hi ha senyals que algunes de les tombes van ser obertes temps després de l'enterrament i que els ossos van ser extrets, manipulats i inhumats de nou". En un cas, el crani va ser extret de la tomba. Un altre dels cossos va ser desenterrat d'algun altre lloc i enterrat de nou en aquesta àrea. Aquest tipus de ritual no era estrany en el Neolític.
Les figuretes de Kharaysin estaven disposades al voltant de les restes humanes. Tot això indica que tenien un "significat funerari i que van ser usades en rituals de record". Aquesta és, afirmen, l'explicació més plausible.
Les figures tenen una mida d'entre 2 i 5 centímetres i forma allargada. Totes presenten dues osques en cada costat, amunt i avall, que corresponen a la forma de coll i la cintura. "Quan vam analitzar la forma, va ser evident que aquestes osques no havien estat usades per a un sistema de lligadura, ja que en l'extrem oposat de l'objecte no trobem àrees actives tallants", explica Ferran Borrell, científic del CSIC a la Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats. Aquest i altres detalls els van fer descartar l'ús d'aquests objectes de sílex com a eines.
Llavors va sorgir la idea que podrien estar representant siluetes humanes, cosa que al principi es va considerar "amb escepticisme". Però l'aparició de diversos indicis, com les diferents grandàries i morfologies i, sobretot, la similitud de la seva forma amb les escultures humanes neolítiques trobades al jaciment proper de Ain Ghazal, va confirmar que representaven formes humanes.
"La diversitat en les formes és intrigant. El conjunt presenta dos tipus de contorns, un més irregular i l'altre més prim. Algunes figuretes són més grans que altres, unes són simètriques i altres asimètriques, i algunes fins i tot semblen tenir algun tipus d'atractiu ... ¿els creadors de les figures estaven pensant en individus específics? ", es pregunten els científics. De qualsevol manera, tot indica que "els primers agricultors van usar aquestes estatuetes per expressar creences i sentiments, i per mostrar la seva afecció als morts", diuen els autors.
"El nostre estudi mostra que els primers agricultors van dur a terme rituals de memòria al voltant dels cementiris on no sols es van tornar a obrir tombes i es van manipular i van tornar a dipositar ossos humans, sinó que també es van fer i van dipositar figuretes de sílex que representaven al difunt. Aquest comportament suggereix que les creences relacionades amb la vinculació amb els morts van ser àmpliament compartides per tots els membres de la comunitat que van participar en els rituals de record.
La figura humana, una revolució artística i cultural del Neolític
La representació de la forma humana en els objectes de la prehistòria i especialment en el Neolític és un assumpte enigmàtic en l'arqueologia. En el Paleolític, entre 35.000 i 15.000 anys d'anys enrere, van aparèixer les "venus", estatuetes que representaven el cos femení. Però aquestes "venus" són una excepció en una iconografia dominada per les figures animals, com es pot observar, per exemple, a la cova d'Altamira. El perquè de les escasses representacions humanes és un misteri. No va ser fins al Neolític, una època de canvis revolucionaris amb l'aparició de l'agricultura i la ramaderia, que la representació de la figura humana va començar a ser comuna. La raó d'aquest canvi artístic i cultural no està aclarida. Per això, treballs com aquest desperten un gran interès per a la comunitat científica.
En l'estudi, liderat pel CSIC, han participat científics de la Pontificia Facultad de San Esteban de Salamanca, de la Université Paul Valéry (França); de la Durham University (Regne Unit); de la Universidad de Las Palmas de Gran Canaria; de la Universidad de Cantabria; de la Universitat Autònoma de Barcelona; i de la Universidad de Burgos. La investigació ha estat finançada per la Fundació Palarq, el CSIC i pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.
Flint ‘figurines’ from the Early Neolithic site of Kharaysin, Jordan - Juan José Ibáñez, Juan R. Muñiz, Thomas Huet , Jonathan Santana, Luis C. Teira, Ferran Borrell, Rafael Rosillo & Eneko Iriarte https://doi.org/10.15184/aqy.2020.78
Mercè Fernandez Via / Comunicació CSIC a Catalunya