L'estudi es realitza a una instal·lació puntera situada a 20 metres de fondària a la badia de Galway (Irlanda) que forma part de l'European Multidisciplinary Seafloor and water column Observatory (EMSO) i que recopilarà dades d'aquesta espècie de gran valor comercial durant un any. L'estudi s'emmarca dins el projecte "Smart Lobster", en el que participen l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i el Marine Institute (MI) de Galway.
L'escamarlà (Nephrops norvegicus) és un crustaci decàpode de gran valor comercial. La pressió pesquera és una de les grans amenaces que planegen sobre l'espècie, afectada sobretot per arts de pesca com l'arrossegament, que destrueix les galeries que aquests decàpodes excaven en fons tous per refugiar-se.
Els escamarlans romanen en aquesta mena de túnels durant el dia i surten de nit a buscar menjar, de manera que estudiar el comportament i estimar l'estoc de l'espècie no és precisament fàcil. Per això es necessiten programes de monitorització exhaustius com el projecte Smart Lobster, en el que participen investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i del Marine Institute (MI) de la badia de Galway (Irlanda).
El programa, finançat per la infraestructura Europea Marina EMSO (European Multidisciplinary Seafloor and water column Observatory), s'acaba de posar en marxa i té com a objectiu principal monitoritzar el comportament de l'escamarlà a partir de filmacions dels seus moviments i de la seva activitat.
Per això, els investigadors faran servir observatori submarí situat a 20 metres de profunditat davant la costa de Spiddal -un petit poble de la badia irlandesa de Galway-, on es troba un dels majors caladors d'aquesta espècie a l'Atlàntic Nord-oriental.
Des d'aquest observatori, batejat amb el nom de SmartBay, es recopilaran de forma continuada imatges dels escamarlans, el que permetrà estudiar, entre d'altres aspectes, com aquests crustacis excaven les galeries on es refugien.
Així mateix, els experts, entre ells Jacopo Aguzzi, Joan Company i Joan Navarro, del grup ‘Funcionament i Vulnerabilitat dels Ecosistemes Marins’ de ICM-CSIC, analitzaran el paper dels factors ecològics i ambientals que influeixen en l'excavació d'aquestes galeries, entre els quals es troben les interaccions territorials socialment agressives i la presència de preses o depredadors.
Això ajudarà a fer una millor avaluació de l'estoc de l'espècie, ja que segons apunta Aguzzi, "tots aquests factors creen indeterminació en les avaluacions que es fan a través de campanyes d'arrossegament, ja que els animals són capturats només quan estan fora de les galeries".
Els investigadors van submergir el passat 27 de maig un marc d'acer per monitoritzar el comportament de 15 individus durant els propers 12 mesos. Segons ells, això permetrà estandarditzar les dades demogràfiques de l'espècie obtingudes amb xarxes d'arrossegament i trineus remolcats amb vaixell.
"Els observatoris costaners com l’SmartBay representen una excel·lent oportunitat per al desenvolupament d'estudis pilot com aquest, que han de servir per avançar tecnològicament en els enfocs d'avaluació d'estoc més clàssics, proporcionant noves dades ecològiques de manera multidisciplinària i altament integrada", exposa Aguzzi.
En referència a això, Alan Berry, director de l'SmartBay, subratlla que observatoris com el de la badia de Galway "faciliten la investigació científica i la producció de nous coneixements per millorar la gestió de l'ecosistema marí". A Espanya, per exemple, hi ha l’OBSEA, un observatori submarí situat molt a prop del municipi costaner de Vilanova i la Geltrú que també forma part de l'EMSO.
L’EMSO és un organisme europeu distribuïdor de dades científiques marines del que formen part 11 observatoris oceanogràfics ubicats en llocs estratègics que van des de l'Atlàntic nord fins al Mar Negre. L'objectiu d'aquesta infraestructura és proporcionar informació sobre propietats i processos ambientals relacionats amb les interaccions entre la geoesfera, la biosfera i la hidrosfera.
Elena Martínez Batalla / Divulgación y Comunicación ICM-CSIC