Investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona demostra que l'actual xarxa d'àrees marines protegides en aigües espanyoles de la Mediterrània no protegeix adequadament els taurons i rajades. Els experts proposen ampliar la superfície protegida de Tabarca-Cap de Pals i del sistema de canons submarins occidentals del golf de Lleó.
Malgrat no es veuen sovint, a la Mediterrània hi ha taurons i rajades, tots dos pertanyents al grup dels elasmobranquis. Prova d'això són els albiraments reportats aquests últims mesos a prop de la costa. No obstant això, l'estat de conservació de les espècies d’aquest grup a la Mediterrània no és precisament bo.
Moltes es troben en perill d'extinció, mentre que altres ja han desaparegut per culpa de l'ús d'arts de pesca poc selectives i la destrucció del fons marí, amb el qual els elasmobranquis estan estretament relacionats. Per això, protegir els hàbitats demersals –els que estan a prop del llit marí- és essencial per assegurar el futur d'aquests depredadors, el declivi dels quals pot causar desajustos importants en la cadena tròfica marina.
Ara, un grup d'investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC, a Barcelona, ha identificat una sèrie d'àrees marines que s’haurien de protegir per assegurar la conservació dels elasmobranquis de la Mediterrània occidental. Segons els autors de l’estudi, aquestes àrees haurien d'ajudar a millorar l'actual xarxa d'àrees marines protegides en aigües espanyoles de la Mediterrània.
Tot això es recull en un estudi publicat aquest mes de juliol a la revista especialitzada Marine Environmental Research, en el que els autors demostren que les àrees protegides actualment no inclouen totes aquelles que haurien de protegir-se per assegurar el futur dels elasmobranquis a la Mediterrània occidental.
Per això, els autors de l’estudi, entre els quals es troben també investigadores i investigadors de el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) i de la Universitat de Queensland (Austràlia), proposen ampliar la superfície protegida de l'espai marí de Tabarca-Cap de Pals –situat davant les costes de Múrcia i Alacant- i del sistema de canons submarins occidentals del golf de Lleó, a l'extrem nord-oriental de la Península Ibèrica.
“Aquestes zones són òptimes per a la conservació dels elasmobranquis perquè les freqüenten varies espècies pertanyents a aquest grup i perquè les diferents activitats humanes a gestionar aquí implicarien un menor cost que en altres zones”, exposa Joan Giménez, un dels autors de l'estudi. D’aquesta manera, assegura l’investigador, “podem aconseguir un equilibri entre la conservació de la comunitat d’elasmobranquis i el desenvolupament sostenible de les activitats humanes al medi marí”.
Per a l’elaboració del treball, els investigadors van analitzar dades recollides durant l'última dècada sobre un total de tres espècies de taurons i dues de rajades. Això els va permetre conèixer tant la seva distribució com les amenaces a les que estaven exposats, entre les quals destaquen l'activitat pesquera -sobretot la pesca de arrossegament-, la contaminació i l'escalfament global.
Després, els investigadors van treballar en una sèrie de models estadístics que els van permetre determinar quins hàbitats i àrees de la Mediterrània occidental són més favorables per aquestes espècies de taurons i rajades. "Aquest va ser el punt de partida per a determinar les àrees prioritàries per a la seva conservació", explica la investigadora del CREAF Laura Cardador.
"Els diferents escenaris de gestió avaluats en aquest estudi posen de manifest la presencia de determinades àrees prioritàries a protegir al llarg de la zona d’estudi”, afegeix Giménez.
Els autors de l’estudi lamenten que actualment a la Mediterrània no hi ha una regulació explicita en relació a la protecció dels hàbitats demersals, el que fa que les espècies que es troben en aquestes zones estiguin també desprotegides. A més, a l'hora de definir les àrees a protegir, se segueix donant prioritat a aquelles que freqüenten les espècies més carismàtiques, com algunes aus marines o cetacis.
Els autors esperen poder ampliar aquesta investigació a més espècies d'elasmobranquis i incloure informació estacional i dels moviments d'aquests depredadors, el que ajudaria a millorar la proposta d'aquestes àrees marines protegides en un futur.
"Amb aquests models volíem arribar a identificar aquelles àrees de la Mediterrània occidental susceptibles de ser protegides amb la finalitat d'assegurar la viabilitat de la comunitat de taurons i rajades que habiten en elles", comenten Joan Navarro i Marta Coll, responsables científics de la línia de treball en depredadors marins de l'ICM-CSIC.
La idea d'ampliar la xarxa d'àrees protegides de la Mediterrània contribueix a l'objectiu mundial de la Convenció per a la Diversitat Biològica de protegir el 2020 el 10% de la superfície marina. Així mateix, es tracta d’una proposta molt esperançadora per a unes espècies que són especialment vulnerables a l'activitat humana, ja que presenten baixes taxes de fecunditat, un creixement lent i assoleixen tard la maduresa reproductora.
Article científic de referència
Giménez J, Cardador L, Mazor T, Kark S, Bellido JM, Coll M, Navarro J (2020) Marine protected areas for demersal elasmobranchs in highly exploited Mediterranean ecosystems. Marine Environmental Research. https://doi.org/10.1016/j.marenvres.2020.105033
Elena Martínez Batalla / Divulgació i Comunicació ICM-CSIC