Investigadors de la Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats del CSIC estudien els ganivets i altres estris de pedra trobats a la cova de Nahal Hemar, actual Israel, i conclouen que van ser usats per al desmembrament de cossos. Els ganivets van ser dipositats de manera intencionada en la cavitat i van formar part de les pràctiques rituals que s'hi van realitzar durant el Neolític Preceràmic B, cap al 8.000 a.C. L’estudi dóna llum sobre l’instrumental utilitzat en pràctiques rituals fa 10.000 anys i el vincle amb els difunts en la nova religiositat que apareix durant el Neolític.
L’estudi dels artefactes lítics trobats a la cavitat de Nahal Hemar, actual Israel, ofereix noves pistes arqueològiques sobre el seu ús durant els rituals funeraris que es van dur a terme a la mateixa durant el Neolític. Un treball realitzat per investigadors de laInstitució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats del CSIC, publicat Quaternary International, ha analitzat els ganivets i altres eines lítiques de la cova, les marques apunten al seu ús en el procés de desmembrament de cossos humans.
La cavitat va ser excavada en 1983 i, a dia d’avui, és un jaciment únic i un dels més enigmàtics del Neolític del Pròxim Orient. En el seu interior es van trobar les restes cranials de 23 individus, així com gran quantitat d’objectes excepcionals, com ara màscares, collarets, figuretes humanes, escultures i, gràcies a l’extrema aridesa de l’entorn, restes ben preservats de teixits i objectes de fusta.
La presència d’aquests artefactes singulars va portar als excavadors a interpretar la cova de Nahal Hemar com una cavitat d’ús ritual. Al lloc també es van recuperar més de 600 útils lítics, incloent la major concentració de ganivets Nahal Hemar (caracteritzats per tenir dues osques a la base) de Pròxim Orient, tot i que en el seu moment no va ser possible determinar la funció per a la qual van servir. Ara, un equip del CSIC ha participat en una nova anàlisi de la col·lecció.
“Ens vam proposar dur a terme un estudi actualitzat dels útils en pedra trobats a la cova, combinant un enfocament tecno-tipològic amb les tècniques més avançades per a l’estudi d’empremtes d’ús, la qual cosa ens permetria descobrir com es van produir i quina funció van tenir aquestes eines”, explica Ferran Borrell, investigador a la Institució Milà i Fontanals d'Investigació en Humanitats (IMF-CSIC).
Pràctiques funeràries a les comunitats del Neolític
En Nahal Hemar s’han recuperat més de 200 làmines de sílex senceres, gairebé la meitat d’elles transformades en ganivets del tipus Nahal Hemar. L’anàlisi microscòpic dels talls d’aquestes làmines i ganivets ha permès determinar que bona part d’ells van ser utilitzats per al descarnament, incloent el tall de carn i el contacte amb ossos i cartílags. Juan José Ibáñez, de la IMF-CSIC i coautor de l’estudi, assenyala que “tenint en compte el context tan especial en què apareixen els útils estudiats i la presència de restes de 23 individus i una gran quantitat de parafernàlia ritual, podem interpretar que els ganivets de Nahal Hemar estan relacionats amb les restes humanes i que es van poder utilitzar per a activitats de desmembrament dels mateixos”.
Se sap que al Pròxim Orient, durant el Neolític Preceràmic B (Neolític Mitjà i Recent, fa uns 10.000 anys), les pràctiques rituals eren variades. En algunes zones i jaciments se solia enterrar els difunts a l’interior dels habitatges, mentre que en altres regions era habitual l’extracció, manipulació i reubicació de les restes esquelètiques. Per exemple, és coneguda la praxi d’extreure el crani per després recobrir amb morter de calç reproduint els trets humans (nas, orelles, ulls i boca). Aquestes pràctiques de manipulació, desarticulació i descarnament sovint deixaven marques de tall en els propis ossos, sent la seva identificació cada vegada més freqüent en els estudis antropològics. No obstant això, mai abans s’havia plantejat amb quines eines (ganivets necessàriament) s’haurien dut a terme aquestes tasques.
“És la primera vegada que es planteja amb què útils van poder dur a terme aquestes activitats i, pel que fa a Nahal Hemar, permet afirmar que els estris trobats no eren ofrenes o aixovars sinó objectes que van participar en els rituals duts a terme”, indica Ferran Borrell.
Les incògnites que les restes de Nahal Hemar segueixen deixant sobre el Neolític
“Un jaciment així aporta molta informació, al temps que deixa moltes preguntes per respondre”, explica Juan José Ibáñez. “En què consistien aquests rituals, qui participava i quin significat tenien són preguntes que ens queden per resoldre, tot i que potser algunes d’elles es responguin quan es reestudie la totalitat dels objectes que es van recuperar”, enumera l’arqueòleg.
L’equip del CSIC també ha pogut determinar qui va produir l’utillatge lític, ja que existia el dubte de si van ser grups de caçadors-recol•lectors a sud de Nahal Hemar o les comunitats d’agricultors que habitaven a nord. “D’acord amb la tecnologia, considerem que els materials van haver de ser produïts pels poblats agrícoles i que, per tant, la cova va ser utilitzada per aquestes comunitats”, afegeix Ferran Borrell.
L’estudi dóna llum sobre la riquesa i varietat de les pràctiques funeràries i l’ús ritual de coves en les albors de l’agricultura al Pròxim Orient, aspectes sempre esmunyedissos en arqueologia.
Aquesta investigació ha rebut el suport de el Ministeri de Ciència i Innovació, la Levi Sala CARE Archaeological Foundation i el Centre de Recherche Français à Jérusalem.
Referència de l’article:
Ferran Borrell, Juan José Ibáñez, Ofer Bar-Yosef. Cult paraphernalia or everyday items? Assessing the status and use of the flint artefacts from Nahal Hemar Cave (Middle PPNB, Judean Desert). Quaternary International. DOI: 10.1016/j.quaint.2020.05.007
Sabela Rey Cao – Delegació del CSIC a Catalunya