Un estudi analitza els desafiaments davant els quals es troben deu ciutats europees per millorar la qualitat de l’aire. Diverses de les ciutats es plantegen assolir els nivells de contaminació marcats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), més restrictius que els de la UE.
Un estudi liderat per l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) ha avaluat les mesures de millora de la qualitat de l’aire desenvolupades per 10 ciutats europees (Anvers, Berlín, Dublín, Madrid, Malmö, Milà, París, Plovdiv, Praga i Viena) el 2018 i la seva evolució des de 2013. El treball indica que algunes ciutats ja no consideren els valors límit marcats per la Unió Europea (UE) com a suficients, pel que aposten per reduir els nivells de contaminació per sota dels aconsellats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), encara més restrictius.
L’estudi, publicat a la revista Environment International i realitzat en col·laboració amb tres instituts de salut pública i qualitat de l’aire d’Holanda i Noruega, analitza les mesures que s’havien implementat entre els anys 2013 i 2018, els criteris en què s’havien basat, quines eren les fonts d’emissió més rellevants i quins eren els desafiaments als quals cada ciutat s’enfrontava a l’hora d’establir les mesures.
Els resultats obtinguts indiquen que hi ha hagut un augment de la conscienciació sobre la necessitat de millorar la qualitat de l’aire a les ciutats. Pel que fa a les fonts d’emissió, les ciutats coincideixen que el principal problema segueix sent el trànsit de vehicles. A més, “algunes identifiquen fonts emergents com el tràfic marítim i fluvial (relacionat amb el turisme), la construcció (a causa de l’elevat ritme de creixement de les ciutats) o la combustió de biomassa (que, encara que es percep com un combustible verd, dins d’una ciutat, pot ser molt contaminant)”, indica la investigadora Mar Viana, de l’IDAEA-CSIC.
Els avenços i estratègies per millorar la qualitat de l’aire són diferents a les ciutats, com a conseqüència de les seves tipologies i les seves característiques culturals i socioeconòmiques. En el cas de Madrid, entre els anys 2013 i 2018, es van instal·lar més punts de mostreig, es va comptar amb assistència d’experts externs i es van començar a monitorar puntualment més paràmetres, com les partícules ultrafines o el carboni negre. Moltes de les ciutats van fomentar més mesures destinades a la restricció de la circulació de vehicles dièsel, el foment de l’ús de la mobilitat elèctrica, així com les iniciatives per compartir el vehicle de transport. Les conclusions evidencien que l'any 2018 diverses de les ciutats de l’estudi tenien com a objectiu els nivells proposats per l’OMS, que són més restrictius que els fixats per la UE. Aquest escenari no es plantejava encara l'any 2013.
Desafiaments per reduir la contaminació
Els desafiaments són també variats, ja que no hi ha una solució que valgui per totes les ciutats. “Els gestors de qualitat de l’aire destaquen la necessitat d’una millor coordinació entre les administracions (municipal, regional, estatal, europea) i entre les polítiques de qualitat de l’aire, salut i canvi climàtic per promoure co-beneficis. Així mateix, sol·liciten més competències a escala metropolitana. També identifiquen diversos tipus d’obstacles, com l’escàs finançament o la manca de motivació per part de la ciutadania, en algunes de les ciutats”, aclareix Viana.
En general, segons l’experiència de les ciutats consultades, l’estudi conclou amb la necessitat de dissenyar enfocaments integradors que involucrin activament a les administracions i la ciutadania, incentivin la recerca de co-beneficis (polítiques beneficioses per a la qualitat de l’aire, clima i salut humana) i es focalitzin en fonts de contaminació específiques.
Referència article:
M. Viana, F. de Leeuw, A. Bartonova, N. Castell, E. Ozturk, A. González Ortiz. Air quality mitigation in European cities: Status and challenges ahead. Environment International. DOI: https://doi.org/10.1016/j.envint.2020.105907.
Alicia Arroyo / IDAEA-CSIC