Desenvolupen un nou model per predir la distribució del lluç a partir de la temperatura de l'aigua i la localització de les seves preses

Un equip del CSIC i de l'Institut Espanyol d'Oceanografia ha desenvolupat un model innovador de distribució espacial del lluç que combina factors ambientals i biòtics. El model té en compte els canvis que es produeixen en les variables entre els mesos d'estiu i hivern, el que pot tenir implicacions per a una futura gestió pesquera adaptativa a nivell estacional.

Mapes predictius de la distribució del lluç per estacions. Un grup d'investigadors de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC (ICM-CSIC) i del Centre Oceanogràfic de Vigo de l'Institut Espanyol d'Oceanografia (IEO) ha desenvolupat un model que permet preveure la distribució del lluç de forma molt més precisa.

El lluç europeu (Merluccius merluccius) és una de les especies comercials més capturades i valorades al Mediterrani. Per tal d’assegurar la sostenibilitat dels estocs, és important conèixer la seva distribució espacial, la seva ecologia tròfica i la manera en què interacciona amb el medi.

Generalment, els models de distribució espacial de l'espècie inclouen només factors ambientals, el que no permet fer prediccions molt precises. El nou model té en compte tant variables ambientals, com la profunditat o la temperatura de l'aigua, com variables relacionades amb la biologia de l'espècie, com per exemple la distribució de les seves preses.

"Aquesta és la primera vegada que s'inclouen, per a l'estudi del lluç en aquesta zona, factors biòtics en aquest tipus de models, cosa que ens ha permès obtenir una millor representació de la distribució de l'espècie en aquesta zona", celebra la investigadora predoctoral de l'ICM-CSIC Elena Lloret. Lloret ha liderat l'estudi, que s’ha publicat aquesta setmana a la revista Frontiers in Marine Science.

En aquest sentit, Lloret subratlla que "comprendre la distribució de l'espècie és important per entendre quins factors determinen la seva distribució i així poder predir millor els canvis potencials que puguin ocórrer derivats de les alteracions del medi i els impactes humans".

L’estudi, que s'emmarca dins dels projectes d’investigació IMPRESS i PELWEB, posa de manifest que les variables ambientals impacten molt més en la distribució de les poblacions de lluç que en la distribució espacial de les seves preses potencials, que no té res a veure amb l'ambient encara que també és important.

"Els individus adults tenen, en general, preferència per les zones profundes on l’aigua està més freda", detalla en aquest sentit Lloret. En l'estudi van analitzar mostres de lluç obtingudes durant dues campanyes oceanogràfiques -una a l'estiu i una a l’hivern- l’any 2013 a l'oest del Mediterrani, entre Castelló de la Plana i Barcelona. Això va permetre als autors veure que durant l'hivern la majoria d'adults se situen a la zona sud de delta de l'Ebre, mentre que a l'estiu es desplacen fins al nord de Tarragona.

Per entendre millor els resultats relacionats amb la distribució de l'espècie, els investigadors van utilitzar models tròfics capaços de determinar el percentatge de cada grup de preses en la dieta del depredador a partir d'informació isotòpica del lluç i de les seves preses. Segons aquests models, en general, els individus més petits s'alimenten majoritàriament de petits crustacis i, a mesura que augmenten de mida, la seva dieta canvia i comencen a consumir altres preses i més quantitat de peixos.

Els models isotòpics van revelar també que, durant l'estiu, els adults consumeixen més crustacis que a l'hivern i que els juvenils, tot i tenir una dieta dominada per crustacis en les dues estacions, canvien les proporcions de cada grup de preses entre l’estiu i l’hivern.

"Conèixer a fons la dieta d'aquesta espècie ajuda a comprendre millor la seva distribució espacial, ja que canvis en la distribució de les preses poden afectar o determinar la presència o absència del lluç en aquestes zones", apunta Maria Grazia Pennino, investigadora de l'IEO i coautora de l'estudi. Segons la investigadora, "els resultats d'aquest tipus de projectes poden tenir implicacions importants per a una futura gestió pesquera adaptativa a nivell estacional".

Article de referència:

Lloret-Lloret, E., Navarro, J., Giménez, J., López, N., Albo-Puigserver, M.,G., Pennino, M. G., Coll, M. (2020). The seasonal distribution of a highly commercial fish is related to ontogenetic changes in its feeding strategy. Frontiers in Marine Science. In Press.