Un estel brillant, en la constel·lació d'Indus, visible des de l'hemisferi sud, ha revelat nous detalls d'una antiga col·lisió que la Via Làctia va patir amb una altra galàxia més petita, Gaia-Enceladus. Un equip de científics amb participació del CSIC ha aconseguit datar aquesta col·lisió, la qual es va produir en la història més primerenca de la nostra galàxia. Els resultats s'han publicat en Nature Astronomy.
Al llarg de la seva història, la Via Làctia ha absorbit múltiples galàxies més petites. Tot i que aquestes poblacions estel·lars poden ser identificades com a "estructures cinemàticament diferenciades" dins de la galàxia, en general és complicat datar amb precisió quan van ocórrer aquestes fusions.
Els científics s'han basat en oscil·lacions naturals detectades en l'estrella per determinar que aquesta, anomenada n Indi, va néixer fa uns 11.500 milions d'anys. Posteriorment, la col·lisió amb Gaia-Enceladus va alterar el seu moviment a través de la Via Làctia. L'edat d'aquesta estrella implica que la col·lisió s'hauria produït com aviat entre fa 11.600 i 13.200 milions d'anys. Els resultats s'han obtingut combinant dades de les missions Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS) de la NASA i Gaia de l'Agència Espacial Europea (ESA).
"El treball es basa en la caracterització d'una única estrella brillant anomenada n Indi per estudiar la història de la Via Làctia. Les estrelles contenen registres fossilitzats de les seves històries i, per tant, del medi en què es van formar. L'equip de treball ha utilitzat dades de satèl·lits i d'observatoris terrestres per extreure aquesta informació de n Indi. Utilitzant astrosismologia, tècnica que estudia l'estructura interna de les estrelles polsants, ha estat possible establir nous límits a l'hora en què va ocórrer l'esdeveniment amb Gaia-Enceladus", explica Aldo Serenelli, investigador del CSIC a l'Institut de Ciències de l'Espai.
L'existència a la Via Làctia de moltes estrelles procedents de Gaia-Enceladus indica que la col·lisió va tenir un gran impacte en l'evolució de la nostra galàxia. "Comprendre això és avui dia de gran importància en astronomia, i aquest estudi representa un pas important en determinar amb exactitud quan va tenir lloc aquesta col·lisió", ressalta Serenelli.
Així mateix, el treball demostra el potencial de l'astrosismologia basada en dades obtingudes per TESS i les possibilitats que existeixen quan poden combinar observacions en un únic estel brillant amb instruments d'última generació.
CSIC Comunicació