El candidat a planeta està orbitant l'estrella a una distància 1,5 vegades més gran que la que separa la Terra del Sol. L'estudi, en el qual participa un investigador de l'IEEC a l'ICE-CSIC, es publica a la revista Science Advances.
Les noves observacions de Proxima Centauri, l'estrella més propera al sistema solar situada a una distància de 4,2 anys-llum, han permès revelar la presència d'un candidat a planeta de baixa massa que orbita l'estrella a una distància 1,5 vegades més gran que la que separa la Terra de el Sol.
El descobriment, publicat avui a la revista Science Advances, ha estat realitzat per un equip internacional que inclou a Guillem Anglada-Escudé, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) a l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE - CSIC) i que ha estat liderat per Mario Damasso (Institut Nacional d'Astrofísica - Observatori Astrofísic de Torí), i Fabio Del Sordo (Universitat de Creta i Institut d'Astrofísica de FORTH), gràcies a les dades recollides amb espectrògrafs instal·lats a Xile. En comparació amb altres candidats descoberts al voltant d'estrelles més distants, Proxima c —com ha estat anomenat— és un planeta ideal en tant que es poden utilitzar tècniques complementàries per confirmar la seva existència i poder caracteritzar-lo millor en el futur proper.
Proxima Centauri és un estel nan vermell unes 8 vegades menys massiu que el Sol; Proxima b, un (molt probable) planeta rocós, va ser descobert orbitant l'estrella dins la seva zona habitable l’any 2016. Proxima b va trobar-se analitzant les velocitats radials de l'estrella a partir dels espectres recollits amb els espectrògrafs UVES i HARPS que estan instal·lats, respectivament, al Very Large Telescope Array (VLTA) a Cerro Paranal i al telescopi La Silla de 3,6 m, tots dos pertanyents a l'Observatori Europeu Austral a Xile. Arran d'aquest descobriment, el 2017 es van realitzar noves observacions de Proxima amb HARPS en el marc del projecte Red Dots, amb la finalitat d'estudiar amb més detall aquest sistema planetari.
L'equip coordinat per Damasso i Del Sordo ha analitzat aquestes noves mesures, per a un total d'uns 17 anys d'observacions. En fer-ho, van revelar la presència d'un senyal amb un període de 5,2 anys que és compatible amb l'existència d'un segon planeta amb una massa mínima de prop de 6 vegades la massa de la Terra, i amb un radi orbital d'1, 5 unitats astronòmiques (és a dir, similar a la distància mitjana entre Mart i el Sol).
«Segons la nostra anàlisi, la presència d'aquest senyal periòdic sembla molt convincent, i les dades disponibles no semblen indicar una causa física clara que no sigui la presència d'un planeta, tot i que encara no podem descartar completament altres explicacions», diu Damasso. «De fet, és molt difícil trobar un planeta amb una massa mínima relativament baixa i un període orbital tan llarg utilitzant únicament la tècnica de la velocitat radial», subratlla Damasso. «Un senyal com el que trobem podria ser degut a un cicle d'activitat magnètica de Proxima, que pot imitar la presència d'un planeta. Per tant, es necessiten més observacions per confirmar el nostre descobriment en els pròxims anys».
«És un resultat fascinant», diu Del Sordo, «estem afegint una nova peça al coneixement del nostre sistema planetari més proper». I després afegeix: «El senyal que hem trobat està al límit de les capacitats instrumentals. En el nostre estudi, vam mostrar que s'espera que les dades astromètriques preses amb el satèl·lit Gaia juguin un paper decisiu en la confirmació de l'existència d'aquest planeta. La posició de l'òrbita de Proxima c no s'explica fàcilment pels models actuals de formació i evolució planetària, de manera que es plantegen moltes preguntes sobre com va poder formar-se fa poc més de 5000 milions d'anys».
«Deixant de banda l'apassionant ciència de l'article, estem molt contents perquè és el resultat de la publicació primerenca de les dades i la consegüent col·laboració espontània amb els principals autors de l'article. Per exemple, diversos dels membres de l'equip de Red Dots van contribuir a més en l'article i són coautors, i també inclou contribucions d'astrònoms aficionats de l'Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables que també van participar en la campanya pública», diu Guillem Anglada-Escudé, qui va dirigir les observacions de Red Dots i la corresponent campanya pública.
Notícia vía IEEC