Un informe de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC recull els efectes de Gloria, la borrasca que va impactar el litoral mediterrani entre el 19 i el 24 de gener. L'erosió de les platges, la inutilització dels arts de pesca o un augment del fitoplàncton van ser algunes de les conseqüències més significatives.
Un informe realitzat per un grup d’experts de l’Institut de Ciències del Mar del CSIC a Barcelona evidència els estralls que va causar la borrasca Gloria el passat gener de 2020. Els investigadors proposen canviar la gestió de l’entorn i aconseguir una organització més sostenible dels sediments, des de la conca hidrogràfica fins a la plataforma continental, per millorar la resposta a fenòmens similars.
El temporal Gloria va ocasionar impactes en la línia de costa, les infraestructures turístiques i de comunicació terrestre i marítima i afectacions als ecosistemes marins. El document del CSIC s’ha preparat a partir d’observacions realitzades per satèl•lit, dades preses per boies i mareògrafs de Ports de l’Estat i de models numèrics, així com a partir de mesures de camp que l’ICM realitza en diversos punts de litoral de Catalunya.
Impacte sobre la franja litoral
La franja litoral de la costa mediterrània i les Illes Balears va patir una forta erosió a les platges, inundació en alguns trams i destrucció d'infraestructures, com esculleres o mobiliari urbà. L’impacte de l’onatge s’accentua per l’altura de l’ona, el període i la seva adreça d’aproximació a la costa. Les onades més grans es van registrar en el Golf de València, on van aconseguir 8.4 m, mentre que a la Costa Brava l’altura màxima va ser de 7.9 m. Els nivells del mar també van pujar pel vent i l’efecte de l’onatge, aconseguint elevacions de fins a 54 cm a València i 26 cm a Barcelona durant el pic de la tempesta.
El geòleg de l’ICM-CSIC Jorge Guillén explica que, durant la borrasca, l’erosió es va manifestar com retrocés de la línia de costa i va afectar a totes les platges, de forma més intensa a les obertes, orientades cap a l’est i nord-est. La platja barcelonina de Nova Icària s’observava gairebé totalment inundada durant el pic del temporal. L’erosió va ser menys intensa a les platges protegides de l’onatge, tot i que algunes han mostrat una pèrdua de sediment en la primera línia de platja. Els experts recomanen una gestió més sostenible, tant per intentar recuperar les platges com per suportar possibles temporals futurs. Per a la regeneració de les platges, generalment s'utilitzen sediments acumulats en ports o altres infraestructures costaneres, però també poden utilitzar-se reservoris naturals propers a la costa a menys de 200 m de profunditat, com explica la geòloga Gemma Ercilla.
“Aquests fenòmens climàtics podrien tornar-se més freqüents i més violents; per evitar més afectacions en el futur cal començar a prendre mesures”, explica Josep Lluís Pelegrí, oceanògraf físic a l’ICM-CSIC i un dels editors de l’informe.
El primer ha de ser “la presa rutinària de mesures de medi marí per determinar el seu estat mitjà actual, les tendències i el grau de variabilitat”. Simultàniament, s’ha d'“estudiar el grau de sensibilitat dels diferents àmbits costaners”. Pelegrí prossegueix reclamant una gestió del litoral més naturalitzada i sostenible, “només d'aquesta manera podrem posar mesures preventives i evolucionar cap a una filosofia més natural de desenvolupament del litoral, amb espais que s'autoregulen com a part de les dinàmiques pròpies del medi marí i litoral”.
Impacte sobre organismes marins
Una setmana després del Gloria, la Mediterrània va viure un increment anormal dels nivells de fitoplàncton, però encara és aviat per determinar el seu efecte sobre el balanç anual de producció de plàncton al litoral. El plàncton és la base de la cadena tròfica marina i el seu creixement ve determinat per la disponibilitat de llum i de nutrients, pel que depèn de la dinàmica de l’aigua superficial. A la Mediterrània, es caracteritza per l’estacionalitat.
“Observem que la clorofil·la, indicador de la biomassa en els organismes, havia pujat a la setmana posterior a Gloria; les algues mostraven un major creixement després de la estabilització del moviment de l’aigua”, explica Francesc Peters, biòleg a l’ICM-CSIC.
La borrasca també deixa preguntes obertes sobre el seu efecte durant el 2020 en les comunitats bentòniques, aquelles que viuen adherides al “terra”, així com sobre l’escuma marina i la dinàmica de les macroalgues. Un possible problema de salut pública poden ser les microalgues del gènere Ostreopsis, ja que Gloria pot haver afectat al seu patró de proliferació i distribució.
“Ha de passar temps per saber si la dinàmica de la qual depenen les macroalgues s’estabilitza i tornen a poblar el substrat, ja que es tracta d’un procés en el qual també participen les microalgues”, explica la biòloga de l'ICM-CSIC Elisa Berdalet. La investigadora apunta que serà necessari realitzar mostrejos amb ajuda de les agències de salut pública per fer controls de qualitat de l’aigua.
Un dels fenòmens més curiosos va ser el de la formació de més de mig metre d’escuma marina als carrers de Tossa de Mar, empesa pel mar cap a terra. Els experts apunten a l’agitació de matèria orgànica com una de les causes, si bé es desconeixen les circumstàncies específiques, ja que no es va produir en platges o cales adjacents.
Impacte sobre l’activitat pesquera i l’aqüicultura
El temporal va afectar l’activitat pesquera de forma considerable. L’activitat va cessar durant tota la setmana i molts estris de pesca situats al mar, com fondejos d’arts fixos, van ser desplaçats o destruïts. Els pescadors artesanals van haver de substituir la majoria dels aparells afectats, pel que ha estat un dels col·lectius perjudicats. A la pèrdua dels arts de pesca, cal sumar l’augment de residus i el canvi en els caladors per la redistribució de sediments. En la setmana successiva al temporal, algunes barques de la pesca d’arrossegament van trencar els arts de pesca, a causa dels residus aportats pels rius que quedaven atrapats, i es van generar avaries.
No obstant això, la borrasca pot ser positiva per a la pesca a mig termini, a causa del seu efecte sobre els ecosistemes marins. Rius com La Tordera, Besòs o Fluvià van poder redistribuir el seu cabal de forma natural, redistribuint sediments i nutrients a altres zones.
“La precipitació ha estat tan forta que la descàrrega de rius ha portat molts nutrients i es preveu que, a mitjà termini, tingui un impacte positiu en les xarxes tròfiques, el que podria portar a un eventual increment en les poblacions de peixos i en l’abundància de certs grups de megafauna”, afegeix Pelegrí, també director de l'ICM, sobre l’efecte en la pesca.
En l’aqüicultura, la producció de tonyina a l’Ametlla de Mar es va veure molt afectada, molts individus van morir i es van dipositar en el fons marí. Això va suposar una alteració de l’ecosistema i un augment de la matèria orgànica en descomposició. Les dades recullen que més de 3.000 individus de l’espècie de tonyina Thunnus thynnus van ser expulsats de la xarxa a causa de l’onatge.
És el litoral vulnerable a pertorbacions atmosfèriques de gran magnitud?
Els efectes que la borrasca Gloria va deixar al litoral mediterrani entre els dies 19 i 24 de gener generen moltes preguntes sobre la capacitat de la costa per resistir aquests fenòmens.
En el context actual d’emergència climàtica, la borrasca Gloria evidència la necessitat de millorar les eines de predicció d’esdeveniments meteorològics i oceanogràfics extrems. Unes mesures necessàries per a, segons indiquen els investigadors, ser capaços de proposar possibles mesures preventives i pal·liatives que protegeixin el litoral a llarg termini.
Nota Institut de Ciències del Mar / Delegació del CSIC a Catalunya