Investigadors del CSIC expliquen les vies de transmissió de la SARS-CoV-2 en platges i piscines

En activitats recreatives, la infecció per SARS-CoV-2 per contacte amb l'aigua de condicions estàndard per al bany és molt poc probable. Les principals vies de contagi segueixen sent les secrecions respiratòries generades per tos o esternuts i el contacte de persona a persona. És molt important mantenir les recomanacions generals de distanciament social.

En les piscines, l’ús habitual de desinfectants és suficient per desactivar el virus. / PixabayInvestigadors del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) han redactat un informe que recopila l’estat actual de coneixement sobre com és la transmissió de virus SARS-CoV-2, causant de la malaltia COVID-19 en espais destinats al bany i altres activitats aquàtiques. De les possibles vies de contagi en els ambients als quals es refereix aquest informe (piscines, platges, rius, etc.), la principal via de transmissió de la SARS-CoV-2 són les secrecions respiratòries que es generen amb la tos i els esternuts i el contacte de persona a persona.

Les aglomeracions que poden donar-se en les piscines i platges, així com els objectes d'ús comú poden continuar sent un mecanisme de contagi. Altres possibles vies de contagi revisades són les derivades de la presència de virus en aigües residuals que puguin arribar a masses d'aigua de bany i la supervivència de virus provinents dels banyistes en aigües, sorres i superfícies limítrofes.

L’informe ha estat redactat per set investigadors de centres del CSIC: Ana Allende, del Centre d'Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (CEBAS-CSIC), Alicia de Andrés, de l’Institut de Ciència de Materials de Madrid (ICMM-CSIC), Antonio Figueras , de l’Institut d’Investigacions Marines (IIM-CSIC), Gloria Sánchez, de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA-CSIC), Joan Grimalt, de l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA-CSIC), i Carlos Prieto, Vicepresidència Adjunta d’Àrees cientificotècniques del CSIC.

Els investigadors s’han basat en la literatura científica disponible fins a la data per donar una sèrie d’indicacions i recomanacions per als espais destinats a activitats aquàtiques recreatives.

Consideracions en els espais aquàtics recreatius

En activitats recreatives, la infecció per SARS-CoV-2 per contacte amb l’aigua de condicions estàndard per al bany és molt poc probable. No obstant això, aquestes activitats generalment impliquen una pèrdua de les mesures recomanades de distanciament social.

En piscines i spa, l’ús d'agents desinfectants està àmpliament implantat per tal d’evitar la contaminació de les aigües per l’afluència d’usuaris, i aquesta mesura hauria de ser suficient per a la inactivació de virus.

Els aerosols generats en un balneari o en una instal·lació d’aigües medicinals tindran les mateixes característiques de desinfecció que les aigües de bany d’aquestes instal·lacions. En aquells casos en què l’ambient de les instal·lacions es manté a temperatures elevades, com en el cas de les saunes i els banys de vapor, s’espera que, a causa de l’alta temperatura (> 60 ºC), la supervivència del virus es redueixi.

Pel que fa a l’aigua del mar, encara que actualment no existeixen dades de la persistència de la SARS-CoV-2, l’efecte de dilució, així com la presència de sal, són factors que probablement contribueixin a una disminució de la càrrega viral i a la seva inactivació per analogia al que succeeix amb virus similars.

No obstant això, la supervivència de la SARS-CoV-2 en aigua de rius, llacs, gorgs d'aigua dolça i no tractada és superior en comparació amb les piscines i l’aigua salada, i per tant s’han d’extremar les mesures de precaució per evitar aglomeracions, sent aquests els mitjans aquàtics més desaconsellables en relació amb altres alternatives.

Altres dels factors que poden preocupar és la prevalença del virus a la sorra present en platges o riberes. Encara que no existeixen estudis experimentals al respecte, l’acció conjunta de la sal de l’aigua de mar, la radiació ultraviolada solar i l’alta temperatura que pot arribar a la sorra, són favorables per a la inactivació dels agents patògens.

També es remarca que qualsevol forma de desinfecció de la sorra de la platja ha de ser respectuosa amb el medi ambient i no és recomanable la seva desinfecció amb els procediments habituals per a espais públics urbans.

La informació completa i detallada està disponible a la pàgina web de l’IDAEA, del CSIC i del Ministeri de Ciència i Innovació. 

CSIC Comunicació