Un treball amb participació del CSIC que es publica a Nature conclou que aquesta activitat altera la dinàmica sedimentària dels ambients marins profunds. Mapes detallats del relleu submarí mostren que aquest s'ha suavitzat de manera notòria en els caladors de pesca d'arrossegament.
Madrid- Barcelona. Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i de la Universitat de Barcelona han conclòs que la pesca d'arrossegament intensiva ha modificat significativament en només quatre dècades el relleu del fons marí. L'estudi, publicat en l'últim número de la revista Nature, se centra en l'impacte d'aquesta activitat sobre el llit marí dels caladors de pesca del talús continental superior, entre els 200 i els 900 metres de profunditat. Els resultats demostren que el “llaurat” reiterat dels sediments tous del llit marí per les arts d'arrossegament ha alterat la dinàmica sedimentària natural i ha suavitzat i simplificat la morfologia submarina original.
L'estudi s'ha dut a terme al nord-est de la costa catalana, en concret, en el canyó submarí de La Fonera, també anomenat de Palamós. L'equip d'investigadors ha emprat diversos instruments oceanogràfics per mesurar la posada en suspensió de sediment marí a causa de l'efecte del llaurat que exerceix la pesca d'arrossegament. A més, mapes batimètrics d'alta resolució els ha permès demostrar que els principals canvis en el relleu submarí s'han produït en les zones d'activitat de la flota d’arrossegament, el que contrasta amb els sectors no freqüentats per la mateixa, que conserven el seu relleu natural, molt més accentuat i irregular.
L'arrossegament de les portes i xarxes sobre el fons marí remouen i aixequen les fines partícules que formen el sediment superficial. "Els talussos continentals, i en particular els vessants dels canyons submarins, són regions del fons marí amb un pendent relativament elevat i que tradicionalment han estat explotades per les flotes d’arrossegament. Amb el pas de les arts de pesca, els sediments superficials s'aixequen amb facilitat i tendeixen a desplaçar-se en suspensió a favor del pendent. Es formen així, una i altra vegada, allaus de fang i núvols turbulentes carregats de sediment que es desplacen des dels caladors cap a sectors situats a major profunditat, contribuint a l'erosió i al remodelat de grans extensions dels talussos continentals a causa d'aquesta activitat humana", explica l'investigador del CSIC Pere Puig, que treballa a l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
"De forma natural, els vessants de molts canyons submarins estan solcats per sistemes de barrancs o escorrancs perpendiculars a la llera principal, a la qual hi vessen. L'arrossegament de fons tendeix a provocar la formació de terrasses en els vessants dels canyons, de manera que es passa d'un relleu de barrancs a un relleu en terrasses o bancals que tendeixen a seguir les corbes de nivell o isòbates, tot això acompanyat d'una reducció de la rugositat del fons. Després de l'arrossegament reiterat, únicament persisteixen els barrancs originals de majors dimensions, encara que apreciablement suavitzats ", comenta el professor Miquel Canals, catedràtic de Geologia Marina de la Universitat de Barcelona.
Llaurant el fons del mar
L'article aprofundeix en la transformació morfològica dels talussos continentals per l'impacte de la pesca d'arrossegament, comparant-la amb els canvis morfològics causats per les activitats agrícoles en terra ferma. "Els caladors de pesca en els talussos continentals serien l'equivalent al mar d’un camp de conreu en el vessant d'una muntanya que ha estat llaurada de forma continuada fins modificar el seu relleu original", detalla Puig. "Una diferència destacable és que a les terres de conreu se sol llaurar una o dues vegades a l'any, mentre que en els caladors del talús continental, l'arrossegament es pot arribar a produir diàriament", afegeix Canals.
Els científics han dut a terme un recull bibliogràfic de les principals zones de pesca d'arrossegament intensiva en els talussos continentals de tots els oceans, amb la finalitat de destacar l'abast global potencial de les seves troballes. El treball, fruit de diversos projectes d'investigació, indica també que les condicions naturals dels talussos continentals s'han vist afectades per les alteracions provocades per la pesca d'arrossegament.
"Les conseqüències ecològiques i els efectes sobre la biodiversitat marina d'aquest tipus de pesca són evidents en alguns llocs del món, com els fons de corals d'aigües fredes, que resulten arrasats pel pas de les arts sobre el llit marí. Tanmateix, en fons sedimentaris, algunes espècies d'interès comercial, almenys en les nostres aigües, no sembla que es vegin afectades de forma crítica, com ho demostra el fet que se segueix pescant en aquests caladors, mitjançant arrossegament de fons, des de fa dècades" , opina l'investigador del CSIC Joan Batista Company, investigador de l'Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
Pere Puig, Miquel Canals, Joan B. Company, Jacobo Martín, David Amblas, Galderic Lastras, Albert Palanques, Antoni M. Calafat. Ploughing the deep seafloor. Nature. DOI: 10.1038/nature11410