Les cançons compostes en les dècades més recents tendeixen a assemblar-se més entre elles que les antigues, segons revela una investigació liderada pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). El treball, que ha analitzat 464.411 cançons, ha estat publicat en l'últim número de la revista Scientific Reports.
Madrid. Segons els paràmetres analitzats, les transicions entre els grups de notes han disminuït de forma contínua durant els últims 55 anys. L'investigador de l'Institut d'Investigació en Intel·ligència Artificial del CSIC Joan Serrà, que ha dirigit el treball, explica: "Aquests paràmetres musicals en les cançons són com les paraules d'un text i hem observat que cada vegada hi ha menys paraules diferents". Donada una nota musical, és relativament més fàcil predir quina serà la següent en una cançó actual.
De la mateixa manera, les composicions musicals més recents també presenten una menor diversitat de timbres i tendeixen a interpretar-se amb els mateixos instruments. Joan Serrà opina que "en la dècada dels 60, per exemple, grups com Pink Floyd experimentaven molt més amb la sonoritat que ara".
Una altra de les tendències és l'augment gradual del volum intrínsec a què es graven les cançons. Aquest volum és independent del que cada usuari pot seleccionar per reproduir posteriorment. Segons l'investigador "fins ara, aquest efecte, llargament comentat, no s'havia pogut comprovar empíricament a gran escala."
Els resultats de la investigació ofereixen, per tant, una recepta teòrica per crear cançons que sonin modernes i actuals. Serrà detalla: "els canvis d'acords senzills, els instruments comuns i el volum fort són els ingredients de la música actual, fer aquests canvis sobre cançons antigues pot fer que sonin a noves". En opinió de l'investigador, aquest procés d'homogeneïtzació podria ser degut a la força de les modes, ja que "s'observa una tendència a enganxar-se a la corrent dominant".
16 anys escoltant música.
Les peces analitzades per l'equip d'investigació procedeixen d'una base de dades pública de més d'un milió de cançons elaborada per la Universitat de Columbia (EUA), que han estat publicades entre 1955 i 2010. Les obres responen a un ampli nombre d'estils com rock, pop, hip hop, metall i electrònica.
Atès que una cançó dura de mitjana quatre minuts i que un expert, per poder anotar els paràmetres d'interès per a l'estudi, necessita d'un mínim de quatre escoltes, la investigació hagués requerit 16 anys d'escolta, 365 dies l'any, 24 hores al dia.
Per Serrà, "els ordinadors ens permeten escoltar música d'una manera que els humans, simplement, no podem". El treball ha comptat amb la col·laboració d'investigadors del Centre d'Estudis Matemàtics de Bellaterra, i de les universitats de Barcelona i Pompeu Fabra.
Joan Serra, Álvaro Corral, Marían Boguña, Martín Haro y Josep Ll. Arcos. Measuring the Evolution of Contemporary Western Popular Music. Scientific Reports. DOI: 10.1038/srep00521