L'anàlisi de 800.000 seqüències genètiques de 92 mostres marines evidència grans diferències entre l'Àrtic i la resta d'oceans, així com entre els dos oceans polars | Els resultats suggereixen que la comunitat bacteriana no té capacitat per dispersar amb facilitat.
Madrid. Tot i tenir en comú els canvis extrems en la radiació solar, les baixes temperatures i la formació de gel a l'hivern, els microorganismes marins de l'Àrtic i de l'Antàrtida presenten profundes diferències. Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi internacional amb participació de científics del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) que també evidencia el caràcter únic de les comunitats bacterianes que habiten l'Oceà Àrtic, no només en comparació amb l'Antàrtida, sinó també amb la resta d'oceans.
Un consorci d'investigadors de França, Nova Zelanda, EUA, Canadà, Suècia i Espanya ha analitzat 800.000 seqüències genètiques procedents de 90 mostres de microorganismes. En concret, els científics, que publiquen els resultats a la revista PNAS, han comparat 20 mostres de l'oceà Antàrtic amb 24 de l'Àrtic recollides en la superfície i en les profunditats. A més, s'han inclòs 48 mostres addicionals de latituds més baixes per analitzar l'empremta polar a la biogeografia bacteriana marina de l'oceà global.
Els científics han comparat específicament mostres de les regions costaneres i de mar obert, així com mostres recollides a l'hivern i a l'estiu. Els resultats assenyalen que les similituds taxonòmiques són més grans entre microorganismes que viuen en les profunditats de l'oceà, ja que el 40% de les espècies són comunes, mentre només el 25% dels grups taxonòmics de microorganismes identificats en la superfície dels oceans polars és comú.
"Els bacteris que formen el plàncton de la superfície estan sotmesos a condicions més variables que es desencadenen a curt termini, mentre que els de les profunditats estan estructurats en funció de la connectivitat de la circulació oceànica", explica un dels autors del treball, l'investigador de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC Carles Pedrós-Alió.
Aportació d'aigua dolça
Les diferències més importants tenen a veure amb l'aportació d'aigua dolça a aquests ecosistemes. Encara que els dos Pols reben aigua procedent del desglaç glacial, l'aigua dolça que rep l'Àrtic arriba, sobretot, de les grans conques continentals dels sistemes fluvials. Aquesta circumstància és, probablement, el que explicaria les grans diferències entre els Pols observades en els microorganismes que viuen en les regions costaneres.
"Hem comparat les comunitats microbianes de l'Àrtic i de l'Antàrtida i hem vist que són molt diferents. Aquest resultat indica que els bacteris no tenen tanta capacitat per dispersar-se amb facilitat d'una zona polar a una altra com suposàvem. L'aïllament fa possible la especiació i, com a conseqüència, la biogeografia ", destaca l'investigador del CSIC.
L'estudi és resultat de diferents treballs realitzats en el marc de l'Any Polar Internacional 2007-2009. Els científics també han comptat amb el suport del Cens de Vida Marina de la Fundació Sloan, que va promoure els esforços en ambdós extrems del planeta i la realització d'un programa separat dirigit als microbis marins.
Jean-François Ghiglione, Pierre E. Galand, Thomas Pommier, Carlos Pedrós-Alió, Elizabeth W. Maas, Kevin Bakker, Stefan Bertilson, David L. Kirchman, Connie Lovejoy, Patricia L. Yager, and Alison E. Murray. Pole-to-pole biogeography of surface and deep marine bacterial communities. PNAS. DOI: 10.1073/pnas.1208160109.