Un estudi del CSIC aporta noves dades sobre aquestes estrelles de neutrons amb camps magnètics molt elevats. Aquest mecanisme seria molt similar al que es produeix en els radiopúlsares, estrelles de neutrons que generen emissions regulars d'ones de ràdio.
Un equip europeu d'investigadors liderat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que l'alta energia de rotació alimenta les emissions en longituds d’ona ràdio dels magnetars, un tipus d'estrelles de neutrons amb camps magnètics molt elevats. Aquest mecanisme seria, per tant, molt similar al que es produeix en els radiopúlsars, estrelles de neutrons que emeten polsos regulars en el rang de longituds d’ona ràdio.
L'estudi, publicat a la revista Astrophysical Journal Letter i destacat en l'últim número de Science a la secció del Editor’s choice, s'ha basat en l'anàlisi dels 1.000 radiopúlsars i 20 magnetars descoberts fins al moment. Encara que ambdós objectes estel·lars comparteixen la seva formació a partir de l'explosió d'una supernova, els magnetars es caracteritzen per tenir un camp magnètic elevat i per expulsar al llarg de curts períodes de temps enormes quantitats d'energia en forma de raigs X i raigs gamma.
Fins fa poc, les propietats que definien un magnetar eren, entre altres, la no emissió en longituds d’ona ràdio i l'existència en la superfície dels pols de camps magnètics per sobre d'un valor crític. "Es creia que els magnetars eren accionats per la seva energia magnètica i no per la seva rotació. El descobriment l'any passat de púlsars en ràdio freqüència i d'un magnetar de baix camp magnètic apunta que no existeix una separació neta entre els radiopúlsares i els magnetars. És més: és molt probable que un radiopúlsar pugui albergar en el centre un magnetar ", explica la investigadora del CSIC Nanda Rea, que treballa a l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC), de Barcelona.
Nova Eina
El treball de Rea i el seu equip, integrat per científics de l'Institut de Ciències de l'Espai (CSIC-IEEC) i de les universitats d'Alacant i Pàdua (Itàlia), aprofundeix en aquesta hipòtesi i proposa que l'activitat o inactivitat, en ràdio, del magnetar pot predir, partint del coneixement del període de rotació de l'estrella, la seva derivada en el temps i la lluminositat de raigs X en repòs. "Aquests paràmetres es deriven generalment molt aviat després del descobriment d'un nou magnetar, per tant, amb aquesta eina de predicció serà més fàcil decidir si s'ha de utilitzar un radiotelescopi quan es descobreix un magnetar nou o si no val la pena", assenyala la investigadora del CSIC.
Segons els científics, arribar a comprendre el mecanisme d'emissió en longituds d’ona ràdio dels magnetars és "crucial" per obtenir una imatge completa de les estrelles de neutrons que poblen l'Univers. "Són els millors superconductors i superfluids i proporcionen un entorn únic on provar l'estat de la matèria sota les condicions magnètiques més extremes", destaca Rea.
Referència:
Rea, N., Pons, J.A., Torres, D. F., Turolla, R., The fundamental Plane for Radio Magnetars, Astrophysical Journal Letter. DOI: arXiv:1202.3069v2.