Un estudi elaborat pel CSIC contrasta les prediccions d'un model teòric amb dades de 138 països entre 1960 i 2008 | Ha estat publicat en l'últim número de la revista 'Science'
Madrid/Barcelona, 18 de maig de 2012. Un treball elaborat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha desenvolupat un model teòric que descriu la relació entre l'existència d'un conflicte en un territori i les variables que determinen la intensitat. La diversitat i la polarització ètniques, l'existència de recursos econòmics fàcilment apropiables i la falta de llibertats són alguns dels factors claus en el procés. L'article, publicat al darrer número de Science, ha estat realitzat pels investigadors Joan M Esteban, Laura Mayoral, ambdós de l'Institut d'Anàlisi Econòmica del CSIC, i Debrja Ray, de la New York University.
"L'estructura ètnica d'una societat està fortament associada a l'existència d'un conflicte intern", explica el professor d'investigació del CSIC Joan M Esteban, de l'Institut d'Anàlisi Econòmica. "Segons les nostres dades, la probabilitat que un país amb una polarització ètnica elevada hagi experimentat conflictes interns des dels anys 60 fins als nostres dies és gairebé un 70% superior a la d'un altre amb característiques similars però menys focalitzat al voltant de grups ètnics dominants que puguin enfrontar-se".
No obstant això, l'estructura ètnica d'una societat només condueix al conflicte si es troba en conjunció amb altres factors: l'existència de recursos econòmics apropiables, com els recursos naturals, i l'absència o repressió de llibertats individuals.
El treball computa com a conflicte qualsevol episodi que hagi causat més de 25 morts en combat a l'any. "Per exemple, els anys en què ETA ha assassinat a més de 25 persones consten com anys de conflicte intern a Espanya", afegeix l'investigador.
Aquest estudi, que contrasta el model teòric amb les dades de 138 països entre 1960 i 2008, suposa, segons Esteban, un primer pas en el desenvolupament de models capaços d'identificar les principals determinants de conflictivitat social.
Diversitat i polarització ètnica
"La diversitat ètnica és un concepte molt diferent del de polarització. Un país dividit en dos grups ètnics de la mateixa mida està molt polaritzat, però té poca diversitat. Quan és la diversitat i quan és la polarització la característica decisiva per a la conflictivitat depèn de la naturalesa del conflicte, és a dir, dels guanys que s'esperen obtenir del mateix ", comenta la investigadora del CSIC Laura Mayoral, de l'Institut d'Anàlisi Econòmica.
El model desenvolupat en aquest treball considera dos tipus de guanys. D'una banda hi ha les de tipus econòmic, que generen beneficis individuals, com subvencionar les activitats dels membres del grup vencedor. De l'altra hi ha les de naturalesa col · lectiva o pública, que reporten beneficis immaterials a la totalitat del grup, com ara, la imposició sobre tota la societat dels valors propis del grup i la dominància politicocultural.
"Podem dir que la polarització és la variable rellevant en conflictes sobre qüestions públiques, mentre que la diversitat ètnica ho és en els que persegueixen beneficis privats, de tipus econòmic", afegeix Mayoral.
Mètode de treball
Per xifrar la probabilitat de conflicte en un país, els investigadors han emprat la informació recollida durant 48 anys per diversos organismes. Aquestes bases de dades tradueixen a números les característiques d'un sistema polític mitjançant tres criteris: com es trien els dirigents d'un país, quines restriccions tenen a l'hora d'exercir el seu poder i el grau de llibertats civils que tenen els seus ciutadans. "D'aquí a aquestes tres grans categories hi ha subapartats. Segons un país compleixi o no cada un d'ells es van sumant o no punts en el seu nivell de democràcia", explica la investigadora del CSIC.
"Usant eines de la Teoria de Jocs (una àrea de la matemàtica aplicada) determinem quin és el resultat que es deriva de la interacció estratègica d'aquests grups. Això ens permet establir una relació precisa entre la intensitat de conflicte que existeix en una societat, les variables que el determinen i la manera com aquestes interaccionen per afavorir l'eclosió de conflicte", apunta Mayoral.
Entre les variables tingudes en compte en aquest treball es troben la intensitat del conflicte social, la seva mida, la composició dels grups ètnics que hi participen i les distàncies culturals que els separen. "També tenim informació sobre l'existència de recursos naturals en un territori, el sistema polític, el grau de respecte a les llibertats civils i altres variables econòmiques i geogràfiques que poden influir també en la probabilitat de conflicte. Usant models logit, podem estimar la probabilitat d'experimentar conflicte com una funció de les variables que el model teòric prediu. Els nostres resultats empírics corroboren les conclusions del model teòric", conclou Mayoral.
Article de referència
Joan Esteban, Laura Mayoral, Debraj Ray. Ethnicity and Conflict: Theory and Facts. Science. Vol. 336.