Per primera vegada s’obté una visió àmplia i actualitzada de com estan constituïts els fons rocosos del litoral mediterrani amb dades de primera mà | Aquesta avaluació de 32 àrees marines, a tota la Mediterrània, revela algunes de les zones parcialment protegides no tenen l’efecte esperat i que la política de protecció parcial no és eficaç
Barcelona. Fa segles que el mar Mediterrani està sotmès a una elevada pressió, un temps tan llarg que es molt difícil, si no impossible, saber quin era el seu estat natural abans de ser alterat per l’home. Aquest estat natural verge, que es denomina línea basal o baseline en anglès, seria la situació de referència, el punt ideal al que haurien d’intentar arribar les zones marines protegides.
Però si no es coneix aquesta situació de referència, es fa difícil avaluar la salut dels ecosistemes, així com l’eficàcia de les accions de conservació o la recuperació de zones protegides. No hi ha per exemple, un seguiment històric dels peixos i altres espècies, i molt menys de com estan constituïts els ecosistemes marins en funció de les abundàncies dels seus principals pobladors (algues, garotes i altres invertebrats, peixos). Quasi tota la informació quantitativa disponible comença ara fa 30 anys, quan ja feia temps que l’urbanisme, la pesca o la contaminació estaven afectant els ecosistemes marins mediterranis.
Ara, un equip internacional de 19 institucions científiques ha fet un primer estudi per intentar establir quina seria aquesta situació de referència en els ecosistemes mediterranis poc profunds situats en fons rocosos. Liderats per Enric Sala, investigador del CSIC en el Centre de Estudis Avançats de Blanes i explorador resident de la National Geographic Society, científics de sis països han visitat 32 àrees marines, 14 d’elles protegides, al llarg de tota la Mediterrània, des d’Espanya a Turquia. En totes elles han avaluat la quantitat d’algues, diferents invertebrats i peixos associats als fons rocosos .
Els resultats, publicats recentment a la revista PLoS ONE, mostren una gran variabilitat en les quantitats dels diferents grups d’organismes estudiats. Els ecosistemes més ben conservats tenen, en general, unes abundàncies més grans de peixos i d’algues.
Les diferències en la biomassa de peixos entre diferents àrees és espectacular: fins a 31 vegades més biomassa entre l’àrea que en té menys i la que en té més. Crida l’atenció que algunes de les zones parcialment protegides a la pesca (hi és permesa la pesca professional artesanal) estiguin entre les que tenen menys biomassa de peixos, la qual cosa indica que les mesures de protecció per a la seva conservació són insuficients.
Entre totes les zones estudiades, les que tenen un millor estat de conservació són Tavolara, una illa protegida situada al nord de Sardenya, i les Illes Medes, a l’Empordà. Però fins i tot aquestes zones estan encara estan lluny del que seria la situació de referència, com ho demostra el fet que les comunitats de peixos encara estan en procés de recuperació.
A l’altre extrem, estan les zones de la Mediterrània oriental, més pobres en nutrients i amb més dificultats per a recuperar-se. Aquestes zones també pateixen un important impacte de les espècies invasores que entren pel canal de Suez, les quals desestabilitzen enormement els components habituals dels fons rocosos mediterranis.
Els resultats mostren que en les àrees estudiades s’alternen quatre tipus d’ecosistemes: uns amb molta biomassa de peixos grans i un bentos dominat per grans algues (són ecosistemes dominats per depredadors); altres amb pocs peixos però abundants grans algues natives; un tercer grup d’ecosistemes amb pocs peixos i àmplies extensions de fons erms, sense algues, i, per últim, zones amb poc peixos i algues petites.
Aquest estudi ofereix per primera vegada una visió àmplia i actualitzada de com estan constituïts els fons rocosos del litoral mediterrani amb dades de primera mà (els investigadors han utilitzat l’escafandre autònom per explorar els fons i censar les espècies). Revela, a més, que algunes de les zones parcialment protegides no tenen l’efecte esperat i demostra, doncs, que la política de protecció parcial no és eficaç. Tal com diuen els investigadors, “cal apostar per una protecció integral dels ecosistemes si el que volem és realment conservar-los”.
La recerca, finançada per la Oak Foundation, la Pew Charitable Trusts, el CSIC i el Lenfest Ocean Program, ha comptat amb la participació de 27 científics de 19 centres d’investigació. Per part d’Espanya, a més del Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, també han participat el Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals (CSIC), la Universitat de Barcelona, i la Estació d'Investigació Jaume Ferrer (IEO-Centre Oceanogràfic de Balears).
Article de referència
Sala E, Ballesteros E, Dendrinos P, Di Franco A, Ferretti F, et al. (2012) The Structure of Mediterranean Rocky Reef Ecosystems across Environmental and Human Gradients, and Conservation Implications. PLoS ONE 7(2): e32742. doi:10.1371/journal.pone.0032742
Llista de participants:
1 National Geographic Society, Washington, D.C., United States of America, 2 Centre d'Estudis Avançats de Blanes, CEAB-CSIC, Blanes, Spain, 3 MOm/Hellenic Society for the Study and Protection of the Monk Seal, Athens, Greece, 4 DiSTeBA, Università del Salento, Lecce, Italy, 5 Hopkins Marine Station, Stanford University, Pacific Grove, California, United States of America, 6 NOAA Southwest Fisheries Science Center, Pacific Grove, California, United States of America, 7 Joint Institute for Marine and Atmospheric Research, University of Hawaii, Honolulu, Hawaii, United States of America, 8 U.S. Geological Survey, Hawaii Cooperative Fishery Research Unit and University of Hawaii at Manoa, Honolulu, Hawaii, United States of America, 9 Centre Mediterrani d'Investigacions Marines i Ambientals, ICM-CSIC, Barcelona, Spain, 10 Dokuz Eylül University – Institute of Marine Sciences and Technology, Inciralti, Izmir, Turkey, 11 SAD-EKOG, Maltepe, Ankara, Turkey, 12 National Center for Ecological Analysis and Synthesis, University of California Santa Barbara, Santa Barbara, California, United States of America, 13 Departament d'Ecologia, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona, Barcelona, Spain, 14 Université de Nice-Sophia Antipolis, Nice, France, 15 Dipartimento di Scienze Zootecniche, Università di Sassari, Sassari, Italy, 16 Scripps Institution of Oceanography, La Jolla, California, United States of America, 17 Conservation International, Arlington, Virginia, United States of America, 18 Estació d'Investigació Jaume Ferrer, IEO-Centre Oceanogràfic de Balears, Maó, Spain, 19 Moss Landing Marine Laboratories, Moss Landing, California, United States of America