Un treball internacional, amb participació del CSIC, proposa una xarxa de zones a prioritzar, amb l'objectiu d'avançar en la protecció del mar. Les zones sumen un total de 250.000 km, el 10% del Mediterrani, i han estat escollides per les seves característiques d'interès. A Espanya, les zones més importants a protegir són: una banda de mar des Cap de Creus fins a Marsella, àrees al voltant de les Illes Balears, i la zona entre Gibraltar, el cap d'Almeria i la costa del Marroc.
Barcelona. Diverses àrees marines que envolten les Illes Balears, especialment cap al sud, i l'àrea compresa entre Gibraltar, el cap d'Almeria i la costa del Marroc, han estat identificades com a zones especialment interessants i que haurien de ser protegides d'aquí a l'any 2020, segons les conclusions d'un treball internacional en què ha participat l'Institut de Ciències del Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i que es publica a la revista PLoS ONE.
No són les úniques propostes: també s'inclouen, com zones a protegir, l’àrea des del sud de Sicília i fins les costes de Tunísia i Líbia, el mar davant de la costa de Croàcia, nombroses àrees entre Grècia i Turquia, i una banda de mar que s'estén des de Marsella fins al Cap de Creus, així com altres àrees més petites disperses per tota la Mediterrània.
El treball analitza diverses propostes de conservació que s'han fet des de diverses institucions i organitzacions, per poder discernir quines zones són les que s’haurien de prioritzar a l'hora de protegir i segons quins criteris (pesca, biodiversitat, espècies protegides, impactes, entre d'altres). En total, les propostes de conservació analitzades són 18, de les quals 6 ja estan acceptades i s'estan implementant, en major o menor mesura.
Marta Coll, investigadora del CSIC a l'Institut de Ciències del Mar, explica que "la Unió Europea s'ha proposat tenir, d'aquí al 2020, un 10% dels mars europeus tingui alguna mesura de protecció. La qüestió és determinar quines zones s'han de protegir: hi ha moltes propostes que atenen a criteris diversos. En el nostre treball hem analitzat aquestes propostes, per veure quines àrees s'han proposat amb més freqüència, i quines són les característiques d'interès d'aquestes zones ".
Les àrees a protegir seleccionades com a prioritàries en aquest treball sumen el 10% de la superfície de la mar Mediterrània, aproximadament uns 250.000 km quadrats. D'elles, una part ja té algun tipus de protecció.
Marta Coll explica: "Per protegir les zones del nord, oest i de mar obert a la Mediterrània, cal prioritzar accions. Respecte a les zones del sud, encara hi ha poca informació sobre elles, raó per la qual hi ha poques zones prioritzades".
El Mediterrani és un dels mars amb més biodiversitat del planeta. De les 17.000 espècies descrites fins ara, una cinquena part són endèmiques. Els seus ecosistemes estan amenaçats per activitats humanes que inclouen la pesca, l'extracció de recursos, unes costes cada vegada més densament poblades, les espècies invasores i el canvi climàtic. Els ecosistemes del Mediterrani estan entre els més afectats per l'ésser humà.
En el treball que es publica avui han participat investigadors de dotze centres de recerca i universitats de tot el món, dirigits per la Universitat de Stanford (EUA). L'estudi és fruit de la col·laboració d'un grup de treball que té com a objectiu avançar en la planificació per a la conservació del Mediterrani. La seva web és: https://sites.google.com/site/conservationmediterraneanws1/
Fiorenza Micheli, Noam Levin, Sylvaine Giakoumi, Stelios Katsanevakis, Ameer Abdulla, Marta Coll, Simonetta Fraschetti, Salit Kark, Drosos Koutsoubas, Peter Mackelworth, Luigi Maiorano, Hugh P. Possingham "Setting priorities for regional conservation planning in the Mediterranean Sea", PLoS ONE, http://dx.plos.org/10.1371/journal.pone.0059038